Pere I d'Aragó

De Viquipèdia

Pere I d'Aragó ( 1069 - Vall d'Aran 1104 ), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104); i rei d'Aragó i Navarra (1094-1104).

[edita] Orígens familiars

Fill primer del rei Sanç III d'Aragó i Isabel d'Urgell. Fou el germà gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo.

[edita] Ascens al tron

El 1085 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per a l'any següent conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida.

Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar la seva expansió central i oriental, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Osca, desprès de derrotar al cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz. Va lluitar al costat d'El Cid a la batalla de Bairén el 1097. El 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes, morint el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.

[edita] Núpcies i descendents

Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VI d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:

• l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
• la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)

En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Potiou. D'aquesta unió no tingueren fills.

Precedit per: Sanç II	Comte de Ribagorça Comte de Sobrarb 1085–1104	Succeït per: Alfons I el Batalldor
Precedit per: Sanç III d'Aragó V de Navarra	Rei d'Aragó Rei de Navarra 1094–1104