Ramir II d'Aragó
De Viquipèdia
Ramir II d'Aragó el Monjo ( v 1075 - Osca 1157 ), rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill tercer del rei Sanç III d'Aragó i Isabel d'Urgell. Fou el germà petit dels reis Pere I d'Aragó i Alfons I el Bataller.
Des de molt jove va passar la seva vida dedicat a l'Església, primer com a monjo en el monestir francès de Sant Ponç de Tomeras, després com abat de San Pedro el Viejo a Osca i, finalment, com bisbe de Roda-Barbastre.
[edita] Ascens al tron
El seu germà, el rei Alfons I, va fer hereves dels seus regnes les Ordes Militars, però ningú va pensar a complir aquest testament i els nobles aragonesos, reunits a Jaca van reconèixer Ramir com a rei. Per la seva banda, els navarresos van escollir Garcia V el Restaurador. En aquest moment Ramir, que era bisbe de Roda-Barbastre, renuncià al càrrec i ocupà el tron. Malgrat que no tenia experiència política, va sufocar amb èxit diverses revoltes durant el seu regnat, que solament va durar tres anys.
Al Regne d'Aragó hi havia diversos bàndols nobiliaris que lluitaven per arribar a majors cotes de poder i riquesa. Aquests bàndols es van enfrontar entre ells aprofitant el canvi de monarca. En una d'aquestes disputes, Ramir II va estar a punt de perdre el tron, i s'hagué de refugiar a Besalú el 1135. Al seu retorn va solucionar el problema ordenant decapitar diversos nobles que havien assaltat una caravana de musulmans en temps de treva.
[edita] Núpcies i descendents
Va mostrar una gran preocupació perquè la corona no quedés sense hereu. Després de l'oposició dels nobles aragonesos en intentar adoptar Garcia V de Navarra com a fill, va decidir casar-se i trencar el seu vot de castedat.
Es va casar el dia 13 de novembre de 1135 a la catedral de Jaca amb Agnès de Poitiers, filla il·legítima de Guillem IX d'Aquitània. D'aquesta unió nasqué una filla:
- la infanta Peronella d'Aragó (1135-1174), reina d'Aragó
Desprès de néixer Peronella, Ramir II es separà de la seva esposa Agnès, la qual es va retirar al monestir de Santa Maria de Fontevrault, on va morir el 1159.
[edita] Donació i Retir
Va donar el seu regne i la seva filla Peronella, d'un any d'edat, al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. La donació es va signar a Barbastre l'11 d'agost de 1137 i es produiria el dia que ell volgués.
El 27 d'agost, durant la seva estada en el castell d'Ayerbe, Ramir redactà un document en el qual prometé no fer donacions sense l'aprovació del comte barceloní. El 13 de novembre d'aquest mateix any, Ramir II abdica i ordena els nobles aragonesos que a partir de llavors tractin Ramon Berenguer com a rei (tanquam regi), tot i no renunciar a la dignitat reial (el títol). Des d'aquest moment Ramon Berenguer, amb títol de príncep d'Aragó i comte de Barcelona, es fa càrrec dels dos estats. El mes d'agost de 1150 es van celebrar les noces del comte Ramon Berenguer i Peronella d'Aragó a Lleida.
Sembla que els últims dies de Ramir van transcórrer entre San Pedro el Viejo d'Osca i la seva possessió de Sant Úrbez de Sarrablo. Va morir a Osca el dia 16 d'agost de 1157 i fou enterrat a la capella de Sant Bartomeu de San Pedro el Viejo.
| Precedit per: Alfons I el Bataller |
Rei d'Aragó Comte de Ribagorça Comte de Sobrarb 1134–1137 |
Succeït per: Peronella d'Aragó amb Ramon Berenguer IV |
