El Cid
De Viquip??dia
Rodrigo D??az de Vivar (Vivar del Cid, Burgos 1043 - Val??ncia 1099) conegut com Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'??rab vulgar ??? ?????? sidi, el meu senyor) va ser un noble castell??, mercenari i figura llegend??ria de la Reconquesta espanyola.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Era fill de Diego La??nez i d'una filla de Rodrigo ??lvarez. Per via paterna descendia de La??n Calvo, un dels m??tics Jutges de Castella. En quedar orfe de pare, es va criar a la cort del rei Ferran I al costat del fill del rei, el pr??ncep San??.
[edita] Al servei de San?? II de Castella
Entre els anys 1063 a 1072 va ser el bra?? dret de l'infant San?? i va guerrejar al costat d'ell en diverses batalles, entre elles la Batalla de Graus, en la que els castellans, aliats amb la taifa de Saragossa, van impedir que Ramir I d'Arag??, qui va morir en la batalla, aconquer??s Graus. Va ser nomenat alferes reial quan San?? va accedir al tron de Castella el 1065.
Cap al 1066 va obtenir el t??tol de Campeador (Campidoctor) al v??ncer en combat singular a Jimeno Garc??s, l'alferes del rei de Navarra, per a dirimir una disputa per uns castells fronterers. Com a cap de les tropes reials, el Cid va acompanyar al rei San?? en la guerra que aquest va mantenir amb els seus germans, Alfons VI de Castella, rei del Lle?? i Garcia, rei de Gal??cia, pel repartiment de l'her??ncia del seu pare. Alfons va caure derrotat a les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1072) i va acabar exiliat al regne morisc de Toledo.
San?? es va enfrontar a la seva germana Urraca i va assetjar la ciutat de Zamora. All?? va morir assassinat pel noble lleon??s Bellido Dolfos, per la qual cosa Alfons es va convertir en sobir?? de Lle?? i Castella.
[edita] Al servei d'Alfons VI de Castella
Degut a que era alferes reial i expert en el dret castell??, el Cid va prendre jurament al nou rei a l'Esgl??sia de Santa Gadea. El contingut del jurament tradicionalment est?? relacionat amb l'assassinat de San??, tot i que altres interpretacions simplement diuen que va ser un jurament dels furs de Castella.
Amb el nou rei, el c??rrec d'alferes reial va passar a Garc??a Ord????ez, comte de N??jera. Alfons va concedir al Cid la m?? de la seva neboda donya Ximena, filla del comte de Oviedo, amb qui es va casar al juliol de 1074.
El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les p??ries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i Garc??a Ord????ez. Rodrigo va sortir victori??s d'aquests enfrontaments, per?? al seu retorn a la cort ??s tra??t per Garc??a Ord????ez i Pedro Ans??rez, poderosos nobles lleonesos, qui van conv??ncer al rei perqu?? el desterr??s.
[edita] Primer desterrament
Acompanyat de la seva tropa, el Campeador va oferir els seus serveis primer al comte de Barcelona Ramon Berenguer II i despr??s a Berenguer Ramon II, per?? al ser rebutjat, va decidir ajudar a al-Muqtadir, rei de Saragossa, que era tributari del Regne de Castella. L'any 1082 a la batalla d'Almenar va v??ncer a Berenguer Ram??n II i prop de Morella a San?? Ram??rez d'Arag?? i a al-Mundir, germ?? de al-Muqtadir i sobir?? de Lleida, Tortosa i D??nia, el 1084.
La invasi?? almor??vit i la derrota d'Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas el 1086 va propiciar l'acostament entre rei i vassall, a qui se li va encarregar la defensa de la zona llevantina. Entre 1087 i 1089, va fer tributaris als monarques musulmans de les taifes d'Albarras?? i d'Alpont i va impedir que la ciutat de Val??ncia, governada pel rei al-Qadir, aliat dels castellans, caigu??s en mans de al-Mundir i del comte de Barcelona Berenguer Ramon II. L'any 1089 es produe??x una nova distensi?? amb Alfonso VI, a l'arribar tard les tropes de El Cid a Aledo, el que provoca un segon desterrament.
[edita] Segon desterrament i Conquesta de Val??ncia
El 1090 El Cid va retornar a Val??ncia, on es va convertir en protector de al-Qadir i va derrotar una vegada m??s a Berenguer Ramon II a T??bar.
Despr??s de l'ocupaci?? de la ciutat per part dels almor??vits a l'octubre de 1092, Rodrigo va iniciar un setge a Val??ncia fins el maig de 1094, data en la qual el setge s'acab??, i Rodrigo entr?? a la ciutat, creant aix?? el seu propi regne. Oficialment aquesta conquesta es f??u en nom del monarca castell?? per?? realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell.
El Cid va morir a Val??ncia el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena, va aconseguir defensar la ciutat amb l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1101, en el qual el rei Alfons VI de Castella va ordenar l'evacuaci?? de la ciutat i va caure en poder dels almor??vits.
Val??ncia va ser capturada per aquests el 5 de maig de 1109 i no va ser cristiana fins 125 anys despr??s.
[edita] Aliances i descendents
Establert ja a Val??ncia, Rodrigo es va aliar amb Pere I d'Arag?? i amb Ramon Berenguer III amb el prop??sit de frenar conjuntament l'embranzida almor??vit. Les aliances militars es van refor??ar amb matrimonis de les seves filles.
- Maria, casada el 1098 amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III
- Cristina, casada amb l'infant Ramir de Navarra.
Aix?? mateix va tenir un fill Diego D??az, que va morir a la batalla de Consuegra el 1097, on el rei Alfons VI de Castella va caure derrotat.
Les seves gestes van ser cantades al Cantar de Mio Cid, datat al segle XII valorant-lo de gran capit?? i bon pol??tic i la seva figura adquireix perfil llegendari en el roman?? castell??, encarnant els trets ideals de l'??nima castellana. La imatge del Cid que transmet el romancer castell?? es, per??, diferent de la del Cantar: ??s un Cid molt m??s orgull??s, rebel contra el rei, front al Cid mesurat i sempre desitj??s de reconcialiar-se amb el rei que trobem al poema ??pic. La mateixa visi?? del romancer ser?? la que trobarem a l'??pica cidiana tardana del poema Mocedades de Rodrigo.
La seua hist??ria va ser recreada a la pel??l??cula El Cid, de coproducci?? italo-estatunidenca, i rodada en part a Pen??scola. El personatge d'en Rodrigo va ser interpretat per Charlton Heston.
