Montesa

De Viquipèdia

Montesa és un municipi de la comarca valenciana de La Costera.

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Canals, Xàtiva i Vallada (a la mateixa comarca), i amb Aielo de Malferit i Enguera (a la Vall d'Albaida i Canal de Navarrés respectivament).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes i celebracions 8 Vegeu també 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu forma una ampla vall recorreguda pel riu Cànyoles en direcció sud-oest nord-est i limitat en la seva part septentrional per una ramificació de la serra d'Énguera. Les alineacions muntanyenques són de naturalesa cretàcica, mentre que el fons de la vall, amb una altitud mitja de 249 m. es troba ocupat per molasses miocèniques.

[edita] Història

Vestigis d'un assentament iber en la partida de la Canyada i una làpida funerària romana són els antecedents poblacionals més antics que s'hi ha trobat; en època musulmana fou un important castell que, rere la caiguda del de Xàtiva, en 1244, obligà el rei conqueridor a pactar, en 1248, la permuta dels pobles de Montesa i Vallada i a deixar com a Cadi al Califa Ab Ya Far Yahyo; allí es van mantenir els musulmans fins la revolta de 1277 en què foren definitivament derrotats per Pere III el Gran (1240-1285) i venuts com esclaus; al Cadi se'l va atorgar un salconduit per que abandonés el regne; Alfons I el Franc (1256-1291) va donar carta pobla el 1289 per a 150 veïns, juntament amb Vallada; rere la desaparició de l'orde del Temple, en 1312, Jaume II (1267-1327) encetà els tràmits per a la creació d'una nova orde aportant la Vila Reial de Montesa com a seu; el 1319, una vegada constituïda l'orde de Montesa, el rei va donar-la el terme per que hi edifiqués el seu centre religiós; en 1706 tropes angloportugueses assetjaren la vila, que s'havia decantat pel borbó; en la nova distribució política del regne, Montesa fou cap d'una de les Governacions; el 23 de març el 2 d'abril de 1748 sengles terratrèmols destruïren el monestir i el castell i obligaren els frares a traslladar-se a València, on fundaren el monestir del Temple; en 1835 l'extinció del senyorius despullà l'orde de les seues possessions a Montesa, que passaren a mans particulars.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.248	1.270	1.244	1.260	1.258	1.256	1.353	1.400	1.414	1.425

[edita] Economia

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Silverio P Sanz Navarro	CIC
1983-1987	Antonio Molto Sanchis	AP
1987-1991	Ricardo Barbera Vila	PSPV
1991-1995	Vicente M. Olivares	UV
1995-1999	Vicente M. Olivares	UV
1999-2003	José Albalat Grimaltos	PP
2003-2007	José Albalat Grimaltos	PP
2007-2011	José Albalat Grimaltos	PP

[edita] Monuments

• Castell de Montesa. La història del qual és la història del poble. Està declarat Monument Nacional des de 1929. S'assegura que en la seua època d'esplendor el seu pati d'armes podia albergar 2000 soldats. El terratrèmol de 1748 i l'abandó l'han deixat en estat ruïnós encara que són visibles la Sala Capitular , l'església, el claustre i altres dependències. Romanalles seues hi ha en el Museu Parroquial, i en el Palau de la Generalitat , on es conserva la porta de les cambres del Mestre de l'orde.
• Casa Abadia. Segle XVI. Important façana de pedra.
• Casa de la Vila. Segle XVII.
• Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Construïda entre 1693 i 1702 sobre una més antiga. Conserva interessants pintures i un retaule d'estil gòtic.
• Museu Parroquial. Ubicat en un edifici del XVI amb restes del castell i interessants obres d'art sacre.
• Ermita de la Santa Creu. Segle XVI.
• Ermita de Sant Sebastià. Segle XVI, però molt reformada per la qual cosa la seua fesomia no s'assembla gens a l'original.
• Ermita del Calvari. Segle XVIII.

[edita] Festes i celebracions

Celebra les seves festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Déu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Déu del Castell, sempre recau en el primer diumenge de setembre i, a partir d'aquest dia, s'organitzen totes les festes. Normalment comencen a la fi d'agost i principis de setembre.

A més des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la setmana del 9 d'octubre, commemorant la conquesta de Jaume I.

[edita] Vegeu també

• Castell de Montesa
• Orde de Montesa
• Vall de Montesa
• Terratrèmol del 1748

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Montesa
• Museu Parroquial de Montesa
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Costera
l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva