Vallada

De Viquipèdia

Vallada és un municipi de la comarca valenciana de La Costera.

Limita amb Moixent i Montesa (a la mateixa comarca), amb Aielo de Malferit i Ontinyent (a la Vall d'Albaida) i amb Enguera (a la comarca de la Canal de Navarrés).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

El relleu el configura fonamentalment el riu Cànyoles i la seva vall oberta en direcció SO-NE, seguint la direcció marcada per la Serra Grossa, que flanqueja la vall per la part meridional amb orientació prebètica i la Serra d'Énguera, situada en la part septentrional, última baula del poderós massís cretàcic del Caroig.

El clima és entre mediterrani i continental, amb temperatures mitges que oscil·len entre els 8º del mes de gener i els 24º del mes d'agost, i amb una mitjana de precipitacions anuals d'aproximadament 439 m³.

[edita] Història

Les deixalles prehistòriques i romanes trobades al poble són de poca entitat així com les musulmanes en època dels quals fou una alqueria del terme del castell de Montesa. La primera documentació sobre el lloc és de 1244 i fa referència a la cessió dels castells de Vallada i de Montesa per part de l'alcaid de Xàtiva a Jaume I (1208-1276). La seua població musulmana es va mantenir rere la conquesta fins l'època de Pere III el Gran (1240-1285), i fou poblada en nom del rei Alfons III (1265-1291) amb 120 famílies de cristians el 16 d'octubre del 1289, juntament amb Montesa. El 1319 fou donada per Jaume II (1267-1327) a l'orde de Montesa, en el qual senyoriu es va mantenir fins el segle XIX. El 14 de setembre de 1547 el mestre de l'orde, Pere Lluís Galcerà de Borja, va convertir-la en vila independent i separada de Montesa. El trànsit dels contendents en la guerra de Successió es va reflectir en un empobriment de les arques municipals. En 1748 la comarca va sofrir un terratrèmol que obligà els valladins a buscar refugi fora de la població.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2006	2007
3.089	2.972	3.064	3.151	3.117	3.185	3.275	3.339	3.288	3.409

[edita] Economia

La principal activitat econòmica és la indústria de mobles de ratan, bambú, pi, etc. Amb una àmplia oferta de tot tipus de mobiliari per a interior i exteriors, amb disseny i amb alternatives per a completar la decoració i moblat de qualsevol habitatge.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Martínez Cerdá	AID
1983-1987	José Martínez Cerdá	PSPV
1987-1991	Fernando Mª Giner Giner	Independent, Unitat valladina
1991-1995	Fernando Mª Giner Giner	UV
1995-1999	Fernando Mª Giner Giner	PP
1999-2003	Fernando Mª Giner Giner	PP
2003-2007	Fernando Mª Giner Giner	PP
2007-2011	Fernando Mª Giner Giner	PP

[edita] Monuments

• Castell de Vallada. De vital importància per als musulmans fou destruït durant la Reconquesta i es troba en estat de ruïna absoluta.
• Església de Sant Bartomeu. En l'any 1564 el mestre picapedrer Domingo de Gamieta començaria la construcció de l'actual temple parroquial; que després de diverses fases constructives seria culminat definitivament després de l'edificació de la Capella en la segona meitat a de el segle XVIII.
• Ermita de Sant Sebastià. L'actual ermita que substituiria a una anterior, ja documentada en el segle XVI, i derrocada al voltant de 40 anys després d'iniciat el segle XVIII, quedaria acabada en l'any 1746.
• Capella del Diví Jutge. De 1748. Seria edificada després del terratrèmol d'aquell any, en el lloc que durant molts mesos va estar protegit el Santíssim en improvisada capella, davant el temor de l'enfonsament del temple parroquial.
• Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari. Segle XVIII.
• Casa de la Por. Actual Casa de Cultura.
• Escultura del Pare Presentat. De 1980.
• Museu Arqueològic Municipal.

[edita] Llocs d'interés

• Túnel del sumidor. La columna vertebral d'aquesta zona d'interès natural estaria formada per l'eix hidrogràfic: Brolladors, Túnel del Sumidor i Font de la Saraella. Aquest eix possibilita l'aparició d'una morfologia subterrània molt pintoresca. Tant els Brolladors com la Font de la Saraella són dues cavitats petites que actualment han estat colmatades o han sofert despreniments i apareixen, sobretot aquesta última, com simple font. Altre aspecte important és la qualitat de les aigües, que passen de ser dolces a salades. Aquest túnel transcorre per materials del Keuper. El Túnel del Sumidor és la cavitat més important del món en desnivellis càrstics i presenta un desnivell provisional de 205 m., en un recorregut d'aproximadament 1.300 m., el que la converteix en la cavitat més profunda del món de les desenvolupades en guixos. L'entrada al túnel es troba en una petita depressió en la capçalera del barranc del Penyó, al costat de la pròpia llera. L'entrada divideix el túnel en dues parts, una aigües dalt i altra aigües baix. El recorregut del riu aigualeixes dalt és d'uns 500 m i riu avall al voltant de 800 m.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns següent al Dilluns de Pasqua.
• Moros i Cristians. De dijous a diumenge de la segona setmana de setembre. Destaquen els vestits, el colorit, la llum i la música del seu principal acte, la desfilada.
• Festes Patronals. Se celebren en honor a Sant Bartomeu, Santíssim Crist del Calvari i Verge de Gràcia durant els dies 18 al 28 d'agost.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Vallada
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Costera
l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva