L'Alcúdia de Crespins

De Viquipèdia

L'Alcúdia de Crespins és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Xàtiva i Montesa.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments i llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Fills il·lustres 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situada en la vorera esquerra del riu Canyoles, a l'entrada de la vall de Montesa, a la falda sur de la Serra d'Enguera i front a la Serra Grossa. L'altura principal és el Penyal de la Frontera (265 m.). El territori està regat pel ríu Els Sants, anomenat així per tindre el seu naixement junt a una antiga ermita dedicada a Sant Abdó i Sant Senent, els Sants de la Pedra, a la dreta de la carretera d'Enguera.

El clima és templat.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat mitjançant la A-7. Mitjançant l'autovia CV-60 enllaça amb les localitats de Xàtiva, Ontinyent, Alcoi i Gandia, i amb la A-35 amb Albacete i Madrid. També compta amb estació de ferrocarril de la línia de Rodalies C-2 de València. (RENFE).

[edita] Història

Antiga alqueria islàmica, coneguda com a Torre de l'Alcúdia o Alcudieta. Darrere de la conquesta per Jaume I, va quedar integrada en el reialenc de Xàtiva. Fou segregada el 1353 per a ser venuda a Berenguer de Llombai, que es va convertir en l'amo feudal del lloc, encara que la ciutat de Xàtiva, continuava cobrant el terç delme. El 1432 la propietat del lloc, passà a Eduard Escrivà i a mitjan segle XVII a Ausiàs Crespins, senyor del poble. Finalment passà al domini dels comtes d'Orgaz. El 1835, deixà de pagar prestacions senyorials al comte.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
4.303	4.098	4.207	4.185	4.126	4.223	4.570	4.786	5.102	4.929

Actualment –dades de 2007—el nombre de cudiaïns és de 4.929 (4.274 en 1.986). D'ells, el 62,31% declaren saber parlar l'idioma valencià, segons dades del cens de 2001

[edita] Economia

L'expulsió morisca va despoblar-la, i no es va recuperar fins la segona meitat del segle XVIII. L'agricultura de regadiu, tingué un gran desenvolupament ja als segles medievals, gràcies a l'aprofitament de les aigües del fontanal de Santos. El segle XIV la indústria va fer la seua aparició, i per això compta amb alguna tradició terrissera. Alguns capitalistes de València, invertiren en la construcció d'una fàbrica de mosaics en 1860, la indústria es va consolidar al segle XX, amb fàbriques de paper, tèxtils i materials de construcció. Precissament eixe apogeu industrial va fer que al segle XX la recuperació demogràfica fos important.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicent Vercher	PSPV
1983-1987	Vicent Vercher	PSPV
1987-1991	Vicent Vercher	PSPV
1991-1995	Vicent Vercher	PSPV
1995-1999	Vicent Vercher	PSPV
1999-2003	Juan Melo Faus	PP
2003-2007	<div class="hiddenStructureRaúl Dauder Xavier Simón Joanjo Masó">Raúl Dauder Xavier Simón Joanjo Masó	<div class="hiddenStructurePP PSPV BNV">PP PSPV BNV
2007-2011	Francisco Javier Sicluna Lletget	PP

[edita] Monuments i llocs d'interés

• Església de Sant Onofre va ser danyada pel terratrèmol de 1748.
• Naixement del Riu Els Sants. Situat als afores del poble, suposa un lloc admirable per la seva naturalesa i per trobar-se sobre un jaciment de fosils del Cretàcic.

[edita] Festes i celebracions

Celebra les Festes Patronals en honor a Sant Onofre el 12 de juny i les Festes Majors en honor al Crist del Calvari que comencen el primer diumenge de setembre i acaben una setmana després.

[edita] Fills il·lustres

• Vicente Asensi. (L'Alcúdia de Crespins, 1919). Ex-futbolista del València CF.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de l'Alcúdia de Crespins
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Costera
l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva