[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Estubeny - Viquipèdia

Estubeny

De Viquipèdia

Estubeny
Localització

Localització  d'Estubeny respecte del País Valencià Localització  d'Estubeny respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Costera
Xàtiva
Gentilici Estubenyer, estubenyera
Predom. ling. Valencià
pressupost 159.163,00
Superfície 6,40 km²
Altitud 185 m
Població (2007)
  • Densitat
142 hab.
22,19 hab/km²
Coordenades 39° 01′ 03″ N 0° 37′ 26″ OCoordenades: 39° 01′ 03″ N 0° 37′ 26″ O
Distàncies 69,7 km de València
13 km de Xàtiva
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PSPV i 1 PP
Ramón Simón Pérez (PSPV)
Codi postal 46817
Festes majors Segon diumenge d'octubre
Patró/Patrons Inmaculada Concepció i Verge dels Dolors
Web

Estubeny és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Xàtiva i Llanera de Ranes (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a la Canal de Navarrés i a la Ribera Alta respectivament).

Taula de continguts

[edita] Geografia

En un terme de 6,4 km2, enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent es troba un dels paratges mes bonics la comarca i que es coneix popularment com La Cabrentà, que es un Paratge Natural, on es pot gaudir de coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També paga la pena conèixer la Coveta Victòria, on en temps de guerra s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

[edita] Història

Jaume I va conquerir aquesta antiga alqueria [[Al-musulmana el 1248 i va fer donació de tres jovades a a quatre colons. La jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil, com a lloc de moriscos pertanyia a la fillola de Càrcer. En 1748 un terratrèmol afonà diverses cases de la localitat, entre elles el que fou palau senyorial.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
161 137 137 141 142 151 142 183 166 142

[edita] Economia

En el segle XIX la indústria tèxtil li dona certa empenta però la desaparició d'aquesta indústria, en el segle XX, provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Vicente Camallonga Ferrer
1983-1987
Vicente Camallonga Ferrer
1987-1991
Vicente Camallonga Ferrer
1991-1995
Vicente Camallonga Ferrer
1995-1999
Vicente Calatayud Martínez
1999-2003
Vicente Calatayud Martínez
2003-2007
Ramón Simón Pérez
2007-2011
Ramón Simón Pérez


[edita] Edificis d'interès

Del patrimoni estubenyer citarem l'antic llavador, situat al costat d'un brollador i al que encara acudeixen algunes dones per fer la bugada, i l'església de sant Onofre, reconstruïda rera el terratrèmol del 1748, que conserva diverses peces artístiques com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle XIII.

[edita] Festes i celebracions

  • Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals a la Inmaculada Concepció i a la Verge dels Dolors el segon diumenge d'octubre.

[edita] Artesania i cultura

Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El plat més característic és l'arròs al forn que dóna lloc a la festa de la Cassoleta, que se celebra en Quaresma, i que consisteix en eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, pastissos de moniato, coca en llanda i arnadí.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Costera

l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva