Barxeta

De Viquipèdia

Barxeta és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb El Genovés, Xàtiva i Llocnou d'en Fenollet (a la mateixa comarca), Benigànim i Quatretonda (a la Vall d'Albaida), l'Ènova i Rafelguaraf (a la Ribera Alta) i Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba situat en l'extrem oriental de la comarca, sobre la ruta natural que comunica la ciutat de Xàtiva amb la vall de la Valldigna i la mar.

La vall de Barxeta està constituida per una fondada de monticles i llomes, que s'obren des de l'oest a l'horta de Xàtiva. La delimiten, pel nord, la "serreta" de Manuel (la Barxella, 300 m.; la Penya Vermella, 344 m.); per l'est, el massís muntanyenca de Mondúver i el pla de Corrals, i pel sud, la serra de Requena, prolongació de la Serra Grossa (l'alt del Vedat de Requena, 433 m; l'alt de la Malladeta, 458 m.). Drena i recorre la vall, de llevant a ponent, el rierol de Barxeta. Hi ha diversitat de la flora i fauna mediterrània, encara que principalment el tipus de vegetació que trobem és matoll i pi blanc.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la N-340 i finalitzar en la CV-600.

[edita] Història

Les restes del passat que s'hi conserven es reduïxen a un poblat ibèric en Casa Perot, en el qual es trobaren ceràmiques i joies, i un monument funerari romà al Barranc del Llop. El seu origen és un alqueria musulmana dintre del terme de Xàtiva, conquerida per Jaume I i donada a Pere Zapata, cavaller aragones, per tal d'obtenir el títol de Senyor de Barxeta hagué de renunciar a totes les seues possesions en Aragó, i va acudir a Barxeta amb tota la familia, tant fills com germans i cunyats. Al poc de temps va arribar a aconsseguir el títol de Senyor d´Alzira. Un germá seu el succeí com a Senyor de Barxeta. En 1488, el poble era propietat dels senyors de Tallada, d'ascendència italiana. El 1574 assoleix la independència de Xàtiva. El 19 de març de 1644, Felip V l'eleva a la categoria de baronia en la persona de Francesc Martínez Morcilla, que aleshores era el senyor del poble, a qui dóna tota la jurisdicció fins 1647.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
1.636	1.605	1.631	1.610	1.612	1.612	1.634	1.619	1.623	1.650

[edita] Economia

És un municipi fonamentalment agrícola. A aquest sector es dedica la major part de la població. La superfície conreada és de 877 hectàrees, de les quals: 804 hectàrees són fruiteres, 53 hectàrees oliveres, 12 hectàrees d'herbacis, 2 hectàrees de vinya i altres 6 hectàrees amb altres cultius. Existeixen tres magatzems hortofrutícoles.

En la ramaderia assenyalar l'existència de granges destinades a la criatura i engreixi d'aus i porcs.

Destaquen també a Barxeta l'existència de pedreres d'extracció de marbre i granit i d'àrids.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Lorente Calabuig	PCE
1983-1987	José Lorente Calabuig	PCE-PCPV
1987-1991	Vicente Reig Maronda	CDS
1991-1995	Vicent Antoni Giner i Segarra	EUPV
1995-1999	Vicent Antoni Giner i Segarra	EUPV
1999-2003	Vicent Antoni Giner i Segarra	EUPV
2003-2007	Vicent Antoni Giner i Segarra	EUPV
2007-2011	Vicent Antoni Giner i Segarra	EUPV

[edita] Monuments

Església dels Sants Esposoris és l'única referència arquitectònica que consta. Fou bastida en 1958 prop del lloc on s’aixecava l'original, de 1733, destruïda en la Guerra Civil Espanyola pels anarquistes del poble.

[edita] Festes i celebracions

Les seues Festes Patronals i populars -que tenen lloc l'última setmana de juliol- mesclen el caràcter religiós amb el lúdic. Entre els seus actes destaquen les vaquetes, la pirotècnia, el festival de bandes de música "Memorial Alcalde Josep Lorente", la festa de moros i cristians, els nombrosos actes esportius i culturals, i la "Festa del Marrano" (paelles i aigua).

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Barxeta
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Costera
l'Alcúdia de Crespins | Barxeta | Canals | Cerdà | Estubeny | la Font de la Figuera | el Genovés | la Granja de la Costera | Llanera de Ranes | Llocnou d'en Fenollet | la Llosa de Ranes | Moixent | Montesa | Novetlè | Rotglà i Corberà | Torrella | Vallada | Vallés | Xàtiva