Rafelguaraf

De Viquipèdia

Localització

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Ribera Alta
Manc. de l'Ènova
Manc. de la Ribera Alta
Alzira

Gentilici Rafelguarafí, rafelguarafina

Predom. ling.

Valencià

Superfície 16,3 km²

Altitud 38 m

Població (2007)
• Densitat 2.453 hab.
150,49 hab/km²

Coordenades 39° 03′ 05″ N 0° 27′ 26″ OCoordenades: 39° 03′ 05″ N 0° 27′ 26″ O

Distàncies 50 km de València
14 km de Alzira

Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde: 4
6 PP i 5 PSPV
Federico Tormo Vidal (PP)

Codi postal 46666

Festes majors Del 4 al 7 d'agost

Web

http://www.rafelguaraf.es/

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Carcaixent, l'Ènova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xàtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

[edita] Geografia

Situat entre el riu Albaida i la serra de Serratilla. El relleu està accidentat per les seves parts sud i aquest, on s'aixequen els alts de Pérez, els turons de la Penya Roja i Barxilla i altres de menor importància com els de Benigame i el Serral.

Els principals accidents hidrogràfics són el barranc del Poble i el de Matilde, així com altres menors anoments de la Mina i Cabol.

Les zones nord i oest, més pròximes al riu Albaida, les aigües del qual s'aprofiten per al reg, presenten poques elevacions i són les dedicades a cultius.

[edita] Nuclis de població

Berfull
Rafelguaraf
Riu-Rau
Tosalnou

[edita] Història

S'han trobat algunes deixalles de l'Eneolític però Rafelguaraf era una alqueria islàmica que desprès de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de València; durant la revolta de les Germanies, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva; l'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l'exili; el 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla; durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va recolzar els botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, recolzava els maulets; el 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de [[1870[[ el Tossalet; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle XIX es comença a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bigné.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.432	2.440	2.455	2.478	2.453	2.406	2.359	2.398	2.390	2.453

[edita] Economia

En la zona conreada predomina el regadiu amb taronges, blat de moro, hortalisses i fins a dates recents l'arròs. En secà només mereix destacar les oliveres. La ramaderia és poc important.

El sector industrial es limita a la confecció d'objectes de vímet i filats, però en tan petites proporcions que resulten insuficients per a acaparar tota la mà d'obra disponible, registrat certa emigració cap a altres zones industrials.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Federico Merín Fayos	UCD
1983-1987	Julio Fuster Navarro Carlos Merín Garcia	PSPV
1987-1991	Carlos Merín Garcia	CDS
1991-1995	Rafael Copovi Catalá	PSPV
1995-1999	Emilio Domenech Copovi/Federico Tormo Vidal	UV-PP (Pacte)
1999-2003	Federico Tormo Vidal	PP
2003-2007	Federico Tormo Vidal	PP
2007-2011	Federico Tormo Vidal	PP

[edita] Monuments

Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
Església del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l'anterior, cremada en la guerra de 1936-1939.
Església del Tossalet.

[edita] Festes

Del 4 al 7 d'agost són les Festes patronals.

[edita] Enllaços externs

Ajuntament de Rafelguaraf
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
Institut Valencià d'Estadística.
Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic \| Alcàntera de Xúquer \| l'Alcúdia \| Alfarb \| Algemesí \| Alginet \| Alzira \| Antella \| Beneixida \| Benifaió \| Benimodo \| Benimuslem \| Carcaixent \| Càrcer \| Carlet \| Castelló de la Ribera \| Catadau \| Cotes \| l'Ènova \| Gavarda \| Guadassuar \| Llombai \| Manuel \| Massalavés \| Montroi \| Montserrat \| la Pobla Llarga \| Rafelguaraf \| Real de Montroi \| Sellent \| Sant Joan de l'Ènova \| Senyera \| Sumacàrcer \| Torís \| Tous

Categoria: Ribera Alta