[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Rafelguaraf - Viquipèdia

Rafelguaraf

De Viquipèdia

Rafelguaraf és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Carcaixent, l'Ènova i la Pobla Llarga (a la mateixa comarca); amb Barxeta i Xàtiva (a la Costera); i amb Simat de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat entre el riu Albaida i la serra de Serratilla. El relleu està accidentat per les seves parts sud i aquest, on s'aixequen els alts de Pérez, els turons de la Penya Roja i Barxilla i altres de menor importància com els de Benigame i el Serral.

Els principals accidents hidrogràfics són el barranc del Poble i el de Matilde, així com altres menors anoments de la Mina i Cabol.

Les zones nord i oest, més pròximes al riu Albaida, les aigües del qual s'aprofiten per al reg, presenten poques elevacions i són les dedicades a cultius.

[edita] Nuclis de població

  • Berfull
  • Rafelguaraf
  • Riu-Rau
  • Tosalnou

[edita] Història

S'han trobat algunes deixalles de l'Eneolític però Rafelguaraf era una alqueria islàmica que desprès de la conquesta mantingué tota la població morisca; fou senyoriu del comte de Cirat, del comte del Castellar i de l'Hospital General de València; durant la revolta de les Germanies, el virrei va aposentar-hi el seu exèrcit camí de Xàtiva; l'expulsió morisca deixà Rafelguaraf totalment despoblat (122 dels seus pobladors embarcaren a Dénia cap a l'exili; el 6 de juliol de 1626 Joana Eslava, comtessa del Castellar, atorgà carta pobla; durant la guerra de Successió es va donar la curiosa circumstància que el senyor de Rafelguaraf va recolzar els botiflers mentre que el de Berfull, aleshores encara independent de Rafelguaraf, recolzava els maulets; el 24 d'agost de 1846 va afegir-se Berfull i el 26 de juny de [[1870[[ el Tossalet; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, dacsa, blat, seda i hortalisses; a mitjan segle XIX es comença a conrear el taronger; en 1871 es van desamortitzar els bens comunals del municipi que passaren a les mans dels Reig Bigné.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
2.432 2.440 2.455 2.478 2.453 2.406 2.359 2.398 2.390 2.453

[edita] Economia

En la zona conreada predomina el regadiu amb taronges, blat de moro, hortalisses i fins a dates recents l'arròs. En secà només mereix destacar les oliveres. La ramaderia és poc important.

El sector industrial es limita a la confecció d'objectes de vímet i filats, però en tan petites proporcions que resulten insuficients per a acaparar tota la mà d'obra disponible, registrat certa emigració cap a altres zones industrials.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Federico Merín Fayos
UCD
1983-1987

Julio Fuster Navarro
Carlos Merín Garcia
PSPV
1987-1991
Carlos Merín Garcia
CDS
1991-1995
Rafael Copovi Catalá
PSPV
1995-1999
Emilio Domenech Copovi/Federico Tormo Vidal
UV-PP (Pacte)
1999-2003
Federico Tormo Vidal
PP
2003-2007
Federico Tormo Vidal
PP
2007-2011
Federico Tormo Vidal
PP

[edita] Monuments

  • Ajuntament. Neoclàssic, de 1896.
  • Església del Naixement del Senyor. Edificada en 1948 sobre l'anterior, cremada en la guerra de 1936-1939.
  • Església del Tossalet.

[edita] Festes

Del 4 al 7 d'agost són les Festes patronals.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Ribera Alta

Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous