Alfarb
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. del Marquesat Manc. de la Ribera Alta Picassent |
||
Gentilici | Alfarbí, alfarbina | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 20,60 km² | ||
Altitud | 95 m | ||
Població (2007) • Densitat |
1.423 hab. 69,08 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 16′ 35″ N 0° 33′ 39″ O | ||
Distàncies | 25 km de València 21,2 km de Alzira |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 5 PP, 3 PSPV i 1 Compromís PV Carmen Añó Sanz (PP) |
||
Codi postal | 46197 |
||
Festes majors | Al voltant del 25 de juliol | ||
Patró/Patrons | Sant Roc i Sant Jaume | ||
Web |
Alfarb (oficialment i en castellà, Alfarp) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Alginet, Benifaió, Carlet, Catadau i Llombai (a la mateixa comarca); i amb Picassent (a l'Horta Sud).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Està situat en la Vall dels Alcalans, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta, situat al costat del riu Magre, que creua el terme municipal de nord a sud pel sector més occidental. El poble està situat en el marge dret d'aquest riu, molt prop de Llombai i Catadau (conformant la subcomarca del Marquesat). Cap al sud del poble, on el riu és bastant ample, existeix una zona de gual que s'emprava per a travessar-lo des de molt antic, probablement des de l'època romana. Prop del riu en el seu marge esquerre està el castell i despoblat d'Alèdua, encara que ja en el terme municipal de Llombai. Els seus terrenys de reg estan servits, precisament, per la sèquia d'Alèdua.
El territori és de superfície irregular, manca d'altures destacades i està drenat per diversos barrancs. Excepte per la part sud, està envoltat de muntanyes de petita elevació. El terreny és calcari, guixos i amb argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de forest baixa i espart. Al sud de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de meandre semiencaixat en la Partida de Penyes Negres. La major part del regadiu es troba al sud de la població, és a dir, al costat del riu Magre i en la part occidental de l'Almaguer, espècie de plana o vall que recorre la carretera CV-520.
El clima és temperat. El Puntal del Besorí (Serra de Falaguera) presenta el seu vessant de solana cap al Almaguer en el terme municipal d'Alfarp. Aquest nom d'Almaguer, també d'origen àrab, està representat a Toledo (Corral de Almaguer) i també en la Vila d'Almaguer a Colòmbia. Almaguer significa en àrab, Canal la qual cosa pugues deure's al fet que forma una vall tectònica orientat d'oest a aquest tancat entre les restes calcàries de dues files de relleus residuals.
[edita] Història
La primera referència que tenim és que el lloc va ser donat per Pere IV a l'infant Alfons. El 1347 sa filla va vendre'l a Perico de Culillas. El 1358 el rei va vendre la jurisdicció del lloc i del castell d'Alfarb a Pere de Centelles qui, en 1391, li ho ven a Amèrico Centelles. Els seus posteriors titulars seran el marquès de Llombai, duc de Gandia i el duc d'Osuna. Carles Borja, el 1611, dóna carta pobla a 32 cristians. Aquest fet explica que al seu escut figuren les armes dels Borja. S’hi conserva el despoblat d'Aledua.
[edita] Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.321 | 1.346 | 1.363 | 1.336 | 1.303 | 1.334 | 1.344 | 1.369 | 1.344 | 1.423 |
[edita] Economia
Alfarb a passat d'un sistema econòmic amb una gran importància de la muntanya i del secà, a una economia en què es barregen els conreus d'horta, la ramaderia -sobretot aviram-, la petita indústria prou diversificada - envasos de fusta i cartó, marbre, alumini i ferro, etc- i els servicis. La Cooperativa Agrícola San Salvador agrupa la major part dels agricultors locals, comercialitza la producció de cítrics i fruita, a través d'Anecoop. L'índex d'atur és mínim i estacional. Una de les entitats locals de major prestigi és la Societat de Monts que agrupa tots els naturals de la població i que obté els seus ingressos de les propietats en els monts -cada vegada menys - i de la subhasta de seu casino, ubicat a la plaça Nova. La Societat de Monts és propietària de l'immoble on està ubicat l'Ajuntament, els locals del qual els té cedits. El turisme rural és un dels aspectes econòmics encara sense explotar, tot i que el poble té condicions idònies.
[edita] Administració
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
Vicente Añó Roig
|
Grup Independent
|
1983-1987 |
Miguel Añó Asensi
|
|
1987-1991 |
Miguel Añó Asensi
|
|
1991-1995 |
José Sanz Sanz |
|
1995-1999 |
Joaquin Monleón Barberá
|
CIE
|
1999-2003 |
Carmen Añó Sanz
|
|
2003-2007 |
Carmen Añó Sanz
|
|
2007-2011 |
Carmen Añó Sanz
|
[edita] Monuments
- Castell d'Alfarb. Del segle XII, solament resta una sòlida torre rectangular en la part més alta de la població, enfront del riu Magre i envoltada i encaixonada per habitatges particulars que l'oculten parcialment al casc antic. Declarat BIC. En relatiu bon estat, construïda a força d'argamassa i maçoneria. En la seva base s'aprecien diverses làpides amb inscripcions llatines (en una d'elles pot llegir-se Hercule Invicte), el que fa pensar en un possible origen romà, encara que el més probable és que es tracti de material antic d'altra procedència utilitzat per a aquesta obra. Gairebé amb tota probabilitat ha de ser una construcció islàmica, a tenor de la tècnica constructiva, encara que no pot descartar-se el qual anés una edificació feudal que utilitzés materials i mà d'obra musulmana. Igualment, només podem fer conjectures sobre l'aspecte i grandària del castell al que pertanyia aquesta torre; hagué de tractar-se d'una petita fortificació que defensaria la alquería i els seus habitants.
- Església de Sant Jaume Apòstol. És una construcció del S. XVIII, situada sobre una antiga església dedicada a Santa Maria. L'església ha sofert diverses modificacions al llarg dels anys, però el més significatiu es produïx en 1931, quan es van contractar uns pintors que van decorar els blancs i negres que fins a llavors havien en les parets i voltes revestint-les amb guix i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara avui conserva.
[edita] Llocs d'interés
- Pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Estan situades al Barranc de la Falaguera, paratge d'extraordinària riquesa botànica i paisatgística. La Conselleria de Cultura es va encarregar el 1999 de col·locar unes reixes per protegir-les.
- Jaciments arqueològics pertanyents a diverses èpoques històriques. Trobem jaciments al paratge dels Ascopalls, al Puntal i a la Mallà. S'han trobat restes romanes al bany, a la plaça Nova i hi ha també vestigis romans a la torre medieval.
[edita] Cultura
- Escola de danses d'Alfarb. Entitat de creació municipal, que s'encarrega de recuperar el riquíssim folklore del poble. Hereva directa del desaparegut grup de danses Coca de Dacsa, l'Escola programa durant l'any una sèrie d'activitats encaminades a donar esplendor a la música i les danses tradicionals. Els membres de l'Escola ballen en la processó de la Mare de Déu dels Desamparats i de Sant Jaume, en la celebració de les fogueres de Sant Joan i organitzen un concert pel Nadal. El 2000 enregistraren un disc compacte titulat "Musica tradicional d'Alfarb"
- Fum de botja. Associació cultural que publica la revista del mateix nom, amb informacions dels tres pobles del Marquesat. Entre altres, ha organitzat plantacions amb motiu del dia de l'arbre i un concurs de dibuix per a escolars dels tres col·legis públics. El 2001 ha iniciat el festival de música rock "Falaguera Rock 01" que degut a l'èxit aconseguit tindrà continuïtat.
- Banda de música la Lira. Entitat musical amb una llarga trajectòria que li ha donat alguns prestigiosos premis. D'entre els seus membres han sorgit alguns músics destacats que han tocat o toquen en bandes i orquestres de tot l'estat.
- Club de pilota. Entitat esportiva que ha mantingut viu l'esport de la Pilota Valenciana. Durant la dècada dels vuitanta, parlar d'Alfarb en pilota era parlar dels campions indiscutibles en la modalitat de galotxa. El mestratge de Conrado i el bon joc d'Agustín, Sopetes, i d'altres han donat grans trinfs al club.
[edita] Festes i celebracions
- Festes majors. En honor a Sant Roc i Sant Jaume, cap al 25 de juliol.
[edita] Enllaços Externs
- Ajuntament d'Alfarb
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis de la Ribera Alta | |
---|---|---|
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous |