Alberic

De Viquipèdia

Alberic és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Castelló de la Ribera, Benimodo, Alzira i Carcaixent.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 2.1 Les Germanies 2.2 Expulsió dels moriscs (1609) 2.3 Segles XVIII, XIX i XX 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes 8 Gastronomia 9 Enllaços Externs

[edita] Geografia

Situat entre el riu Xúquer i el riu Verd. La superfície del terme és plana, llevat de un petit sector a l'oest en les estribacions de la serra de Tous. La vila es troba en la plana, entre la marge esquerra del Xúquer i la sèquia Reial, al peu d'una petita elevació del terreny de 50 m. d'altitud i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un petit bosc mediterrani.

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids.

[edita] Història

S'ignora el nom que tenien aquestes terres abans de la reconquesta, el que sí sabem és que estigueren poblades a l'edat del bronze i pels romans. No és fins la reconquesta (Octubre de 1238) quan Alberic passa a formar part dels territoris de Jaume I, qui mantingué la població íntegrament musulmana que hi havia en eixe moment, imposant a Lope Ferreinch de Lurcenich com a senyor feudal. Es de suposar que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, donat que els impostos i càrregues imposades pel rei moro Zayen eren tants que es feia difícil empitjorar-los. Les relacions entre els repobladors que anaven aplegant i els moros era delicada, donat que aquestos últims, amb una major capacitat de sacrifici i un major rendiment que obtenien de la terra, feia que tingueren millor "qualitat de vida".

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (inclosa la de Jaume II, qui la comprà amb caràcter personal) fins aplegar a ser de Jaume de Romaní. Aquest prengué part molt activa en la insurrecció contra el rei Pere IV El Cerimoniós, qui en guanyar el decapità, i ajusticià als plebeus que prengueren part en la revolta a beure el líquid resultant de fondre les campanes en que eren convocats. Alberic i tots els seus habitants retornaren al Rei.

El que són les casualitats de la vida, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després de que sa mare el re-comprara al rei, però així i tot ella no podia heretar-lo. Finalment sa mare vengué el senyoriu, i casà a la filla amb el germà del comprador. Un any més tard, morí el propietari i 3 anys després el fill, passant el senyoriu a mans del matrimoni.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de Lluís Cornell, qui mantenia una gran amistat amb l'escriptor Joanot Martorell (Tirant lo Blanch). Es conserva la carta que Joanot Martorell signa en Alberic i on repta a dol a mort a D. Gonçalbo d'Ixer. Entre d'altres, formà part del patrimoni del Cardenal Mendoza, qui comprà Alberic per mitjà de la intervenció del financer Luís de Santángel. El Cardenal mantingué durant tota sa vida que era descendent directe de Rodrigo Díaz de Vivar (El Cid). Al seu fill li posà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel de Cid, per a que el seu primogènit tinguera el nom de Conde del Cid.

El Cardenal fomentà l'arribada de musulmans provinents de Granada, construint més de 100 cases noves al poble. Als pocs anys, després de que Ferran el Catòlic legitimara als seus 3 fills, deixà el poble en mans del Primogènit.

[edita] Les Germanies

Hem comentat abans la millor adaptació dels musulmans, aquesta feia que els propis senyors (Alberic estava ara en mans del Marqués de Zenete) tingueren més ben considerats a aquestos, donat que eren més submisos i donaven més riqueses al noble. Per l'altra part l'Església era més recelosa dels seus drets i de la seua doctrina anhelant la conversió dels musulmans al Cristianisme. En eixe context es trobava Alberic, qui encara contava amb la majoria de població musulmana. Durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vinguts d'Alzira i Xàtiva atacaren Alberic, qui fou defensat pels vassalls musulmans.

Quan aquestos agermanats obtingueren avantatge en la guerra decidiren batejar (eren expulsats els que es negaven) als musulmans amb l'objectiu de restar força als exèrcits dels nobles. A Alberic, els musulmans s'alçaren en armes per evitar el baptisme, el senyor feudal tingué que intervindre i per temor a les represàlies dels Agermanats demanà als musulmans que es batejaren, convertint la mesquita del poble en església dedicada a Sant Llorenç.

[edita] Expulsió dels moriscs (1609)

Finalment el Rei Felip III, cedeix a les pretensions de l'església i desterra als moriscs, no sense que estos oposaren resistència. El 22 d'Octubre per mitjà del port de Dènia, eixiren cap a Orà 3.406 musulmans d'Alberic (important quantitat de gent per a l'època), mentre un altra quantitat es queda per a defensar les seues pertinences.

Per compensar als nobles, el Rei els entregà noves possessions, en concret en Alberic al Duc de l'Infantat. Aquest per a nodrir de nou al poble d'habitants emet una carta pobla, enumerant les condicions que oferia per a tots aquells que volgueren vindre a Alberic.

Les condicions imposades pel Duc foren molt dures, i prompte sorgiren les queixes del poble, aquestes condicions, sumades a les males collites i les constants avingudes del riu Xúquer que ens assolen feren que la gent s'empobrira, perguera les propietats i tinguera que anar-se'n del poble. El duc de l'Infantat, que veia com perdien valor les seues possessions (súbdits) es veié obligat a reduir els impostos.

[edita] Segles XVIII, XIX i XX

Manifest és el desig del poble de lliurar-se de les "urpes" de l'Infantat qui manté al poble en la pobresa, imposant-los condicions molt més dures que en la resta de municipis, més concretament en aquells que estan a l'auspici de la corona. Es mantingueren diversos pleits judicials contra el noble, i finalment després de molts esforços i rebujos (foren desterrats de la Cort dos enviats d'Alberic, i s'imposà perpetu silenci a l'Ajuntament), gràcies a la constància, la publicitat que donà el nostre paisà Antoni Lloret a les Corts de Cadis i l'enfrontament que el Rei mantingué amb l'infantat s'aconseguí la reincorporació a la Corona en 1802, (no sense abonar una important quantitat de diners) i confirmada en 1835, després del procés començat en 1764 .

Com a colofó en 1854, l'Ajuntament enderroca la casa palau que hi havia a la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la Casa de la Cultura.

Fins el moment de la reincorporació es produïren continus altercats contra el duc, i en varies ocasions, ataquen la casa palau i es pica l'escut d'armes.

Destacable també son els enfrontaments en la Guerra Carlina, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.

Ja finalment, destaca el alt caràcter socialista que hi hagué en la Guerra Civil. A Alberic, existia una fàbrica d'armes, on es feia el fusell "Naranjero", fàbrica que no es reconvertí a la indústria per por a que al camp faltaren jornalers disposats a treballar la terra dels grans propietaris.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
9.172	9.140	9.484	9.100	9.131	9.227	9.465	9.634	10.234	10.330

[edita] Economia

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat a l'arròs), però la indústria és cada vegada més important des que en 1997 es va inaugurar un polígon industrial que està en plena expansió.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Salvador Hurtado	PSOE
1983-1987	Vicente Lázaro	PSOE
1987-1991	José María Álvarez	CDS
1991-1995	Domingo Morcillo	EUPV
1995-1999	Domingo Morcillo	EUPV
1999-2003	Enrique Carpi Cortés	PP
2003-2007	Enrique Carpi Cortés	PP
2007-2011	Enrique Carpi Cortés	PP

[edita] Monuments

• Església de Sant Llorenç Màrtir. Es troba en la Plaça de la Constitució i va ser rehabilitat fa poc. Fou construït el 1695 damunt d'una mesquita, però no s'acabà fins 1701. Destaca la Capella de la Comunió d'estil barroc.
• L'ajuntament, de 1798, antiga casa del comte del Infantat.
• Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del segle XVII. Allotja frecos en el sostre i una capella. En la façana s'ha descobert un retaule de ceràmica pintada.
• L'Ermita de Santa Bàrbara, edifici de les darreries del segle XVIII.

[edita] Festes

• La nit del meló amb motiu de la festa de Sant Llorenç Màrtir (Patró d'Alberic), el 8 d'agost. Quan les campanes volten les dotze de la nit es menja meló d'Alger.
• Festa de l'encisam, cada Diumenge de Rams que aplega cada any a la Muntanyeta milers i milers de persones vingudes de tota la comarca i de més enllà. Pel matí se celebra el concurs de l'encisam i a poqueta nit la baixà dels sants, què és una provessó religiosa, on es Baixen els Passos de la Passió de Jesús al poble, per a la celebració de la Setmana Santa, gran festa a Alberic.
• Fira de Sant Joan. Al segle XV es dedicava al comerç de la seda, després als cavalls i, en la actualitat, es fan paelles, verbenes, espectacles, etc. Sol fer-se al voltant del dia de Sant Joan, el 24 de juny.
• Falles, amb aproximadament 1000 fallers i 8 monuments.
• Festes de barri.
  • Sant Antoni, on es fan fogueres el 17 de gener.
  • Verge dels Desemparats, a primers de maig.
  • Nostra Senyora del Rosari (Patrona d'Alberic), el 7 d'octubre.
  • Nostra Senyora d'Agost, el 15 d'octubre.
  • Sant Blai, el 3 de febrer.
  • Sant Miquel, el 29 de setembre.
  • Santa Cecília, cap a finals de novembre, la Societat Unió Musical d'Alberic li dedica les Festes a la Patrona dels músics.
  • La Milagrosa, Verge situada a la Capella del Col·legi amb el mateix nom, que es celebra al 27 de novembre.
  • Filles de Maria, que es celebrà el 8 de desembre, festa organitzada per xiques joves i fadrines del poble.

[edita] Gastronomia

Cal destacar la tradicional Mona de Pasqua, acompanyada de xocolate, ou dur i llonganissa seca, una de les més famoses del País, tot i que la podem trobar durant tot l'any.

[edita] Enllaços Externs

• Alberic.com, Inclou fotografies i una ampla ampliació històrica dels monuments.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Ajuntament del municipi.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous