Senyera (Ribera Alta)
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Ribera Alta | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. de l'Ènova Manc. de la Ribera Alta Alzira |
||
| Gentilici | Senyerut, senyeruda | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| pressupost | 1.369.239,55 € | ||
| Superfície | 2 km² | ||
| Altitud | 40 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
1.141 hab. 570,5 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 03′ 45″ N 0° 30′ 48″ O | ||
| Distàncies | 50,6 km de València 16,2 km de Alzira |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PSPV, 4 PP i 1 BNV Ramiro Climent Espi (PSPV) |
||
| Codi postal | 46669 |
||
| Festes majors | Darreries d'agost | ||
Senyera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Limita amb Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat en la marge dreta del riu Albaida. L'aigua per al reg procedeix d'aquest riu i és distribuïda per diverses sèquies.
[edita] Història i origens
Alqueria islàmica que amb la conquesta de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fou concedit el 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases el 1609), rere l'expulsió li fou concedida nova carta pobla el 1611, però el 1646 només tenia 18 cases.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 831 | 834 | 838 | 885 | 920 | 937 | 952 | 1.038 | 1.080 | 1.141 |
[edita] Economia
La seva economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalisses i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seva principal font de subsistència. La ramaderia revesteix poca importància i es reduïx a la familiar. Manca d'indústries i comercialment s'assorteix de Castelló de la Ribera, així com en altre tipus de serveis.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Eliseo Tomás Escuriet
|
|
| 1983-1987 |
Eliseo Tomás Escuriet
|
|
| 1987-1991 |
Juan Mario Ferrandis Climent
|
Grup independent
|
| 1991-1995 |
Miguel Angel Tomás |
Grup independent |
| 1995-1999 |
Juan Mario Ferrandis Climent
|
|
| 1999-2003 |
Juan Mario Ferrandis Climent
|
|
| 2003-2007 |
Ramiro Climent Espí
|
|
| 2007-2011 |
Ramiro Climent Espí
|
[edita] Monuments
- Església de Santa Anna, del segle XVIII.
- Ajuntament de nova creació és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
[edita] Festes
El 26 de juliol, en honor de Santa Anna i en el mes d'agost al Crist de la Bona Mort. A més, també compta amb una altra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres setmanes d'agost. A Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que se celebren conjuntament amb les festes patronals l'última setmana d'agost.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de la Ribera Alta | |
|---|---|---|
|
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous |
||
