Gavarda

De Viquipèdia

Gavarda és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alcàntera de Xúquer, Antella, Beneixida, Càrcer i Castelló de la Ribera.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes 8 Gastronomia 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

La superfície del terme és plana, excepte la part nord i nord-est que és una petita zona muntanyenca, on es troba el municipi nou de Gavarda, amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sud-oest de la comarca. El riu juntament amb la Sèquia Real del Xúquer envolten el poble.

[edita] Història

Alqueria musulmana que rera l'ocupació cristiana va veure com Jaume I, repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. El 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.

En 1612, desprès de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, va donar carta pobla a 30 cristians vells; a principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fou construït de bell nou en cotes properes més elevades; si bé encara romanen un bon nombre d'habitants a l'antiga Gavarda.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.270	1.276	1.304	1.268	1.244	1.237	1.196	1.178	1.174	1.171

[edita] Economia

L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'ambdues. També hi ha cultius d'horta tradicional i tot just queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle comença una important crisi, i l'agricultura entra en un període de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Pel que es refereix a la indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialització de les fruites i hortalisses i taronges i també existeix indústria tèxtil.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicente Benacloche Guillem	PSPV
1983-1987	Vicente Benacloche Guillem	PSPV
1987-1991	Vicente Benacloche Guillem	PSPV
1991-1995	Vicente Benacloche Guillem	PSPV
1995-1999	Vicente Benacloche Guillem	PSPV
1999-2003	Pere Ll. Núñez Dom./Pere Ll.Muñoz F.	PP/BNV (Pacte)
2003-2007	Pere Lluís Muñoz Femenía	BNV
2007-2011	Adela Martínez Corbí	Independents per Gavarda

[edita] Monuments

• Església de Sant Joan Baptista i Sant Antoni. L'Església parroquial del nucli antic de Gavarda va ser construïda en 1870. És d'una sola nau amb capelles laterals. Destaca damunt de la portada una torre rematada per una escultura de Sant Antoni.
• Pont del Rei. Construcció de finals del segle XVIII (1786), és el fruit d'un projecte de noves vies de comunicació del regnat de Carles III, el primer intent de construir una carretera sobre el riu Xúquer. Se situa a l'esquerra de l'autovia València-Albacete poc abans de travessar el riu Xúquer. En quant a la construcció d'aquesta emblemàtica estructura cal fer obligada referència al denominat Nou Camí ral, obert entre els anys 1765 i 1778.
• La Bateria. Són les restes d'una fortificació del segle XVIII, reutilitzada durant la guerra de la Independència. La seva planta és quadrada, amb torretes semicirculars en els cantons, amb contraforts de 0,95 m. d'alçada i 0,62 m. d'amplària en la base i 0,30 m. en la part superior. L'amplària mitjana dels murs és de 0,60 m.
• Pont de Ferro. És de principis del segle XX (1917). Sobre ell passa la carretera Real de València a Albacete dintre de l'itinerari de la N-340 entre Gavarda i Beneixida. Posseïx un arc de ferro de 70 m. de llum i 137 m. de longitud. Va ser construït per l'empresa Maquinista Terrestre y Marítima per a creuar el riu Xúquer.

[edita] Festes

• Festes de Sant Antoni. El 17 de gener es crema una gran foguera a la plaça.
• Festes majors a Sant Vicent i la Immaculada Concepció. Es celebren el cap de setmana després de Pasqua. Hi ha tres nits de festa amb tres dies plens d'activitats per a tots: Les “mascletaes”, els focs d’artifici, balls amb orquestra, el teatre infantil, les cercaviles i el festival de bandes de música són elements principals.
• Ball de Pinyata. És el carnestoltes de Gavarda. S'organitza el dissabte després del Dimecres de Cendra.

[edita] Gastronomia

Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnadí, les coques de cacau i les cristines són els menjars favorits dels gavardins.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavarda

• Ajuntament de Gavarda
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous