Alginet

De Viquipèdia

Alginet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Almussafes i Sollana (a la comarca de la Ribera Baixa).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Cultura 8 Festes 9 Fills il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

És un poble prou ben comunicat, situat en una planície als peus de la petita serra Falaguera, a 150 m d'altura. Les aigües de la Sèquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabdals per a regar els camps del terme, de 21,4 km2. La vila es troba en terreny muntanyenc. És una població extensa, amb carrers de traçat regular.

El clima és fred a l'hivern i estius temperats amb temperatures de 19ºC i 26ºC.

[edita] Història

De fundació musulmana, el seu topònim prové de l'àrab Al-janna, que significa terra de regadiu –horts. El rei Jaume I li la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets d'aquesta població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedisca la suprema jurisdicció, ja que només en té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, per què usurpava l'aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per què el senyor va arrendar aquest dret pujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l'església parroquial demana la franquícia del dret d'amortització de 1.500 lliures i construeix l'actual. El 1819, amb l'abolició dels senyorius, el poble assoleix la seua indepèndencia. El 1885 un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital. En 1745, segons el padró, el 85% dels pagesos tenia el 84 % de la terra, però el 1832 els canvis socials deixen la xifra en tan sols el 68% de la renta agrària per al 81 % dels llauradors, que passen de 157 a 513.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
12.184	11.685	12.035	11.632	12.062	12.069	11.661	12.587	12.499	12.605

[edita] Economia

Els cultius de regadiu, cereals, hortalisses (principalment tomàques), cacauets, tarongers, etc, va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànies. Es rega amb aigües de la Sèquia Reial del Xúquer i la d'Alèdua; també s'utilitzen les aigües del riu Magre, el curs del qual ha regulat el pantà de Forata. Les indústries són derivades de l'agricultura: magatzems de fruita etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialitzada en l'exportació de tomàques i taronges. Durant el segle XX a causa de l'extensió dels regadius, la població va augmentar un 400 per cent.

[edita] Monuments

• Castell dels Cabanyelles, construit en el XII. En 1475 va ser comprat i eliminades les dues torres que el flanquejaven per instal·lar-hi l'ajuntament.
• Torres de Luengo i del Borrero, aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
• Ermita de Sant Josep, neogòtica del XX, amb un retaule de grandissim valor.
• Església parroquial (1354-1399) construïda sobre l'antiga, de 1300. El campanar i la capella de la comunió són del segle XV.
• Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col·legi concertat del Sagrat Cor de Jesús.

Cal assenyalar la permanència d'alguns exemples de la casa típica de llaurador amb entrada per a carro (queden molts guarda-robes), l'estable pels animals, la pallissa, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljub per subministrar-se d'aigua. També queden algunes cases de camperols terratinents de les darreries del XVIII i algunes altres de la petita burgesia agrícola que va florir a finals del segle XI amb el conreu de la taronja.

[edita] Llocs d'interés

• El Cabeçut. Muntanya de 300m d'altitut amb moltes bones vistes a la població i, si hi ha sort, es pot vore nevat a l'hivern.

[edita] Cultura

Durant els últims anys s'han celebrat diversos festivals tant de música com d'art:

• Alginet Multiart amb tres edicions (05AM, 06AM i 07AM), festival de música indie que se celebra a principis del mes de maig al Teatre Moderno amb concerts de diversos grups.
• Efímer, festival d'art al carrer celebrat l'any 2007.

[edita] Festes

La festa més important són les Festes patronals que se celebren en honor a Sant Josep a finals del mes d'agost, amb bous "al carrer" i el tradicional "sopar de la carretera" on un gran nombre d'habitants ix a sopar a l'antiga carretera que creua el poble de nord a sud.

Les falles tenen, també, una importància especial. Hi ha sis: falla "Poble d'Alginet", falla "Sant Josep", falla "La Manta al Coll", falla "La Dolçaina", falla "El Palleter" i falla "Pensat i Fet".

Cal ressenyar les Festes de Sant Antoni del porquet, protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres i la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.

[edita] Fills il·lustres

• Julio Palau Lozano, Juliet d'Alginet (Alginet, 1925) va ser un destacat pilotari valencià d'Escala i corda.
• Josep Lozano i Lerma (Alginet, 1948) és un dels més consagrats escriptors valencians.
• Remigi Palmero i Ruà (Alginet, 1950) és un cantant i guitarrista valencià.
• Pasqual Pérez Choví, compositor del passdoble "Pepita Greus".
• Ismaél Latorre, meteoròleg i fotògraf del poble d'Alginet.
• Alan Greus, escriptor valencià.
• Urbà Lozano, escriptor valencià.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d'Alginet
• Web Alginet
• Alginet Multiart
• Falla La Manta al Coll
• Falla Poble d'Alginet
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous