Almussafes

De Viquipèdia

Almussafes és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Taula de continguts 1 Història 2 Llocs d'interés 3 Altres dades 3.1 Factoria Ford i indústries auxiliars 4 Administració 5 Enllaços externs

[edita] Història

Encara que hi ha empremtes de població en el Neolític. Almussafes està documentada per primera vegada en el s XI, quan el Cid va acampar en una zona anomenada Rayosa (l'actual Raxosa) i el gendre de Yucef, Abu-Beker ho va fer en la població. L'origen, per tant, és musulmà i el seu topònim prové de l'àrab Maçaf, que significaria quelcom paregut a “a meitat de camí” per què era el lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat a vianants, a les seues mercaderies, cavalleries i vehicles que entraven i sortien de València.

Fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpellier que l'ajudaren a conquistar-la. El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà carta de població a 20 persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic,i es va reservar la torre, el forn i d'altres regalies. El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues. El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i demés drets feudals. Urrea tornà a atorgar escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins 1346, que el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Aquest va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 1352 a l'abat del monestir del monestir de nostra senyora de la Valldigna, qui el retingué durant 451 anys, fins 1766, que va ser incorporada a la Corona, rere un plet aixecat per Almussafes davant el Consell d'Hisenda. En l'any 1788 es deslliga de la parròquia de Benifaió i es converteix en parròquia.

[edita] Llocs d'interés

Arquitectònicament cal citar:

• La torre de Racef. Construïda entre els segles VIII i XI, de planta quadrangular, 24 m d'alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en la població.
• L’església parroquial de Sant Bartomeu. Barroca de 1788, amb interior xurrigueresc i apreciables pintures.

[edita] Altres dades

La població en 2005 era de 7.640 habitants — almussafenys o almussafers —. L'any 2001 un 76,69% dels habitants sabíen parlar valencià.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
6.249	6.471	6.676	6.881	7.030	7.256	7.318	7.459	7.836	7.967

L’economia ha estat tradicionalment sustentada en l'agricultura, s’hi produeix dacsa, arròs, vi, oli, seda, fruits i cítrics. Però des de 1976, data de la implantació de la multinacional automobilística Ford, tant la morfologia com l'economia d'Almussafes es van veure sacsejades i transformades.

[edita] Factoria Ford i indústries auxiliars

L'activitat econòmica d'Almussafes i les poblacions limítrofes es concentra al voltant de la factoria d'automòbils Ford, inaugurada el 18 d'octubre de 1976, on s'han fabricat més de 9 milions de vehicles. Esta factoria acobla en l'actualitat els models Focus, Fiesta, Ford Ka de la marca Ford i el Mazda 2. La producció mitjana diària és de 2.000 unitats.

La factoria de Ford oferix ocupació directa a 7.000 persones, mentres que la indústria auxiliar ocupa a uns 21.000 treballadors addicionals. L'origen de la fàbrica es remunta a 1973, quan la multinacional nord-americana llavors dirigida per Henry Ford II va decidir adquirir 636 horts en la comarca amb una extensió total de 270 hectàrees.

Més enllà de la importància de la companyia amb caràcter local, la quota de Ford Motor en el Producte Interior Brut de la Comunitat Valenciana ascendix al 8,2%.

[edita] Administració

Localitat de predomini de l' esquerra, El PSPV va governar des de 1979 fins 1995. De l' any 1995 fins 1997 governaren en coalició amb el Bloc Nacionalista Valencià qui regentaria l' alcaldia els dos anys següents. A les eleccions locals de 1999 el Bloc accedí a l' alcaldia, aquesta vegada en solitari i en 2003 el PSPV-PSOE obtingué majoria absoluta. Els comicis de 2007 donaren 6 regidors al PSPV-PSOE, 5 al BNV i 2 al PP. L' actual alcaldessa, per dos anys, és Mª Carmen Santos-Juanes Fuster del PPCV.

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Vicent Escrivà Ribes	PSPV-PSOE
1983-1987	Vicent Escrivà Ribes	PSPV-PSOE
1987-1991	Vicent Escrivà Ribes	PSPV-PSOE
1991-1995	Vicent Escrivà Ribes	PSPV-PSOE
1995-1999	Vicent Escrivà Ribes Josep Chaqués i Pérez	PSPV-PSOE BLOC
1999-2003	Josep Chaqués i Pérez	BLOC
2003-2007	Mª Ángeles Lorente Iglesias	PSPV-PSOE
2007-2011	Mª Carmen Santos-Juanes Fuster	PP

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Baixa
Albalat de la Ribera | Almussafes | Benicull de Xúquer | Corbera | Cullera | Favara | Fortaleny | Llaurí | Polinyà de Xúquer | Riola | Sollana | Sueca