Favara

De Viquip??dia

Favara ??s un municipi valenci?? que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

L'ep??nim Favara prov?? de l'??rab "Fauuara", o siga "La Font" o "L'Ullal", pels nombroses brolladors d'aigua subterr??nia situats al Nord-est del poble, ja en zona marjalenca, a la plan??cia litoral al delta del X??quer. La poblaci?? ??s pos??terior a la conquesta del Regne de Val??ncia feta per Jaume I, no apareixent Favara en cap document escrit fins despr??s del Repartiment. Tampoc no hi han refer??ncies de civilitzacions del Bronze o de la romanitzaci??.

La Favara d'aleshores dep??n del castell del Barranc, com coneixen el d'Alcal?? d'Alf??ndec, tamb?? anomenat de la Reina Mora, i les seues rendes contribueixen a pal??liar els deutes del rei i de l'Infant Pere, que havia donat els poblats d'Alf??ndec de Mariny??n als jueus Vives Abenvives i els seus hereus, i el castell a l'escriv?? Perot de Sent Climent.

Mes tard, el 1275, el feu va passar a mans de Constan??a (Anna) de Sic??lia. Ja fundat en 1297 el monestir de la Val?? Digna per Jaume II, i deixat en mans del monjos de Santes Creus, la depend??ncia d'Alcudiola d'Alf??ndec t?? per senyors els abats cistercencs de Santa Maria de la Valldigna, corrent vicissituds paral??leles a Alfulell, Massalal??, Benifair??, l'Ombria, el R??fol, Simat, Tavernes i La Xara ^[1]. D'aquest temps nom??s ens queda a Favara l'ermita de Sant Lloren??.

L'Alcudiola, dita tamb?? "de Favareta", fou separada en 1547 del R??fol d'Alf??ndec, i Favara d'aquella, estant poblades ambd??s per moriscs, sent erigida parr??quia per Sant Joan de Ribera l'any 1568. L'Alcudiola de Favara fou repobla??da, despr??s de l'expulsi?? deis moriscs, en 1616. Favara encara seria possessi?? de Corbera, abans que quedar?? deserta totalment per dita expulsi?? de moriscs l'any 1609, que van eixir pel Grau i D??nia cap a l'??frica.

La poblaci?? tenia aleshores 22 focs de musulmans andalusins, dedicats a l'agricultura i l'artesania i que conservaven la religi?? isl??mica, malgrat els baptismes for??ats estipulats a la pragm??tica del 1526, i parlant la seua llengua, l'algaravia, encara que el seu ??s i el costum jur??dic musulm?? eren prohibits de del 1567.

Favara pertangu?? fiscalment de la fillola de la Val?? d'Alf??ndec l'any 1602, amb Llaur??, Beniomer, L'Alc??dia, Massalal??, Tavernes, l'Ombria, Benifair?? i Simat. Expulsats els moriscs el poble pateix la seua abs??ncia, sobre tot en el cultiu de farros, que no va tenir collita aquell any. L'any 1611 Favara ??s repoblada per fam??lies cristianes, atorgant-li carta de poblament al lloctinent de Sardenya, Carles de Borja-Centelles i de Velasco, VII duc de Gandia, marqu??s de Llombai i comte d'Oliva, el 10 de juliol de 1611, mitjan??ant el seu procurador Caries de Rodar i actuant de notari Josep Maria Ortiz.

Del matrimoni del Borja-Centelles amb Artemisa D??ria nasqu?? Francesc de Borja-Centelles i D??ria, hereu deis t??tols i territoris paterns. Els 22 pobladors que son pare va establir a Favara mantingueren una poblaci?? estable durant molt de temps, doncs en 1715 la poblaci?? no superava els 31 ve??ns, i aix?? es devia sobretot a les malalties sofertes pel cultiu d'arr??s a la marjal.

Favara passa despr??s ais barons de Benifallim i senyors de Cenija i R??tova, els quals arriben a edificar un castell, del qual encara queden res??tes. Fins al 1707 el poble pertany administrativament a la governaci?? de X??tiva, anomenada tamb?? "dell?? X??quer", del des 1306.

A partir de la Nova Planta pertangu?? al corregiment d'Alzira, fins al 1831. Dos anys despr??s l'estat espanyol fou dividit en prov??ncies. A llarg del 1734 comen??a a bastir-se l'esgl??sia parroquial, dedicada a Sant Antoni Abat, a despeses del senyor de R??tova i Favara, Miquel Escriv?? i Faus, acabant-se el retaule de l'altar major i entronitzant-se la imatge del Sant en l'any 1748. L'arquebisbe Andreu Mayoral Alonso de Mella, amb la seua pol??tica de sanejament del cult i inversions en obres, va decorar-la a l'estil renaixentista, de l'any 1737, acabant-se totalment l'edifici parroquial l'any 1760. Set anys mes tard hom declara independent la parr??quia de Favara.

Donats els preus alts dels farros, Favara coneix un increment de poblaci??, encara que per la gran mortaldat, a causa del cultiu arrosser, a penes si es nota en l'augment absolut. Favara t?? en 1794 90 habitants. El bot??nic Cavanilles ens diu que "ya quedar??an pocos brazos para el cultivo (de farros) sin los advenidizos", i encara a les mateixes "Observaciones" afegeix que "en Favareta se renuevan (els pobladors) como en plaza sitiada por enemigos y las rebeldes tercia??nas talan a los vivientes".

Durant aquestos anys els de R??tova, ja comtes des del 1799, durien a cap noves obres al seu castell de Favara, passant la jurisdicci?? senyorial, a finals del segle XVIII a mans del tinent coro??nel Lloren?? Bou de Penya-Roja i Cisternes d'Oblites, ??lim Escriv?? i Mart??nez de la Raga, heretant-los tots els t??tols i possessions els Rodrigo i els Rovira, barons d'Antella i d'Uixola, sense participar Favara en cap esdeveniment hist??ric remarcable.

El cens de l'any 1860 ens dona 447 habitants, i ??s a partir d' aquest any que la poblaci?? comen??a a cr??ixer, tenint aix?? 783 ve??ns l'any 1900, sobretot en augmentar el cultiu de la taronja, les hortalisses i farros, que hui per hui son encara les fonts de riquesa econ??mica de Favara. Als 10 anys el poble t?? 168 cases habitades, amb un augment de 200 habitants, superant en un 35% els naixements a les defuncions.

Instal??lat l'enllumenat p??blic de gas acetil?? i fent-se totes les aceres a Favara, aquesta entra en la modernitat, continuant incrementant-se la poblaci??, que viu al llarg del segle XX en pau, dedicada a l'agricultura i alguna industria: pl??stics, formig??, ferreria, mobles i agroaliment??ria; Favara t?? el 1930, 1.251 habitants, i trenta anys despr??s 1.679, encara que la forta emigraci?? de m?? d'obra cap a Franca fa estable el cens, deturant l'increment des del 1965, doncs al 1970 s??n 1.651 ve??ns. Cap variable hist??rica end??gena afecta especialment Favara, com per fer-ne refer??ncia, llevat que sofreix amb la depressi?? de principis de segle un enduriment social, crisi que com a altres pobles de 1a Ribera duu a l'atomitzaci?? del republicanisme.

D'altra banda Favara conta hui per hui dels serveis que una poblaci?? moderna requereix, alguns d'ells mancomunats amb la comarca.

La poblaci?? est?? agermanada amb la francesa Villelaure, amb franca correspond??ncia cultural i social.

[edita] Enlla??os externs

• Web del poble de Favara
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Secci?? "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informaci?? amb consentiment de l'autor.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat

[edita] Notes

1. ??? Analitzades en fascicles de la col??lecci?? "Hist??ria dels Pobles"

editar	Municipis de la Ribera Baixa
Albalat de la Ribera | Almussafes | Benicull de X??quer | Corbera | Cullera | Favara | Fortaleny | Llaur?? | Poliny?? de X??quer | Riola | Sollana | Sueca

Aquest article sobre la Ribera Baixa ??s un esborrany i ??s possible que li calga una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.