Cullera (Ribera Baixa)

De Viquipèdia

Cullera és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Taula de continguts 1 Història 2 Administració 3 Pobles Agermanats 4 Demografia i economia 5 Geografia 5.1 Barris i pedanies 5.2 Localitats limítrofs 6 Edificis d'interès 7 Gastronomia 8 Política 9 Enllaços externs

[edita] Història

Que Cullera ha estat habitada per l'home des de temps immemorials ho demostra el jaciment del Paleolític Superior que hi ha a la Cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas de romans (jaciment de l'Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) i ibers; d'època àrab, a banda del topònim Culla "cim", Aira "mida", és la fundació i fortificació del lloc; en 1235 Jaume I fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins el 1240, després de la firma d'un pacte amb Zeyyán , últim walí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista; en 1247 els moros de la comarca se sublevaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer; un dels fets d'armes més rellevants de l'Edat Mitjana fou l'ocupació la presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels Dos Peres; Pere IV, el Cerimoniós va fer la promesa el 1336 i en 1340, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere d'una forta ajuda econòmica de la població a Martí I, l'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el 1404, Na Maria, esposa de Martí I , promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins el final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les Corts de València; els primers segles de l'Edat Moderna vénen marcats per problemes socials com ara les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Martí I o els atacs de pirates barbarescos que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com la Torre Marenyet; el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austracista Basset ; en la Guerra de Successió, Cullera s'aboca devers l'arxiduc Carles; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Maria Lluïsa de Savoia, dona de Felip V, el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la Corona; al segle XIX hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixen després de la Guerra del Francés; les Guerres Carlines porten a la formació de milícies de caire liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits del camperolat autòcton; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i d'altres productes d'horta i de secà, als que es refereixen Cavanilles en 1795-1797 i Madoz 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.

La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la Guerra Civil Espanyola, s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l'Hermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.

[edita] Administració

Legislatura	Nom de l'Alcalde	Partit Polític
1979-1983	Enrique Chulio	PSPV-PSOE
1983-1987	Enrique Chulio	PSPV-PSOE
1987-1991	Alfredo Martinez	UV
1991-1995	José Alandete	PSPV-PSOE
1995-1999	Carlos Moreno	UV
1999-2003	Joan Grau / Ernesto Sanjuán Martínez	PSPV-PSOE/PP
2003-2007	Ernesto Sanjuán Martínez	PP

[edita] Pobles Agermanats

• Le Bourget (França).
• Ouroux-en-Morvan (França).
• Jever (Alemanya).
• Siktivkar (Rússia).

[edita] Demografia i economia

El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, Cullera Park i l'Estany, El Marenyet i el Dosser. Al 2005 s'hi enregistraren 23.261 habitants, de gentilici cullerencs, cullerans, o cullerots.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
20.927	20.336	20.663	20.595	20.397	20.663	20.622	22.544	23.261

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una Confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, ha transformat l'estructura social i urbana de la població.

[edita] Geografia

L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km², està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes hi ha un illot conegut com Escull del Moro.

[edita] Barris i pedanies

Al térme municipal de Cullera hi es troben els següents nuclis de població:

• El Brosquil.
• Mareny de Sant Llorenç.
• El Marenyet.
• Cullera-Park.
• Cap-Blanc.
• El Dosser.
• El Racó.
• El Far.
• L'Estany.

[edita] Localitats limítrofs

• Sueca.
• Corbera.
• Llaurí.
• Favara.
• Tavernes de la Valldigna.

[edita] Edificis d'interès

El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Compta amb diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:

• El Castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerana per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta , patrona de Cullera.
• Barri del Pou. També conegut com el Raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
• Església de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval.
• Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastit sobre un altre dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
• El Calvari. Segle XIX.
• Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
• El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres.
• El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
• Muralles. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
• Torre octogonal. En el vessant del castell, d'origen musulmà.
• Ermita dels Sants de la Pedra, Alberga el Museu de l'Arròs.
• Ermita de sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
• Ermita de santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment Torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
• Ermita de Los Navarros. Segle XIX.
• Ermita de santa Marta. Segle XIV. No romanen més que unes quantes restes.
• Ermita de sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
• Cova Museu de Dragut. Alberga una mostra sobre la pirateria al Mediterrani en el XVI.

[edita] Gastronomia

Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all i pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela entre d'altres completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterrani.

[edita] Política

L'alcalde resultant de les votades del 2003 és del PP, mercés als seus 10 regidors; el PSPV-AP-EN en té 8; el Bloc 2 i UV, 1.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cullera (Ribera Baixa)

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Baixa
Albalat de la Ribera | Almussafes | Benicull de Xúquer | Corbera | Cullera | Favara | Fortaleny | Llaurí | Polinyà de Xúquer | Riola | Sollana | Sueca