Albalat de la Ribera

De Viquipèdia

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa. També anomenat i/o descrit en ocasions pels seus habitants com Albalat de la Ribera de Xúquer (escrit en diversos estendards i segells municipals amb les sigles ARX), i sovint confós amb l'antic i desaparegut poble veí de Pardines i erròniament anomenat Albalat de Pardines.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Localitats limítrofes 2 Història 3 Demografia 4 Cultura 4.1 Centres d'ensenyament 4.2 Biblioteca 4.3 Llengua 4.4 Música i Dança 4.5 Festes 4.6 Monuments i Llocs d'interès 4.7 Gastronomia 5 Política i Govern 6 Agermanament 7 Altres dades 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Albalat que encara conserva el sentit etimològic del topònim: 'parada en la calçada' en àrab (ja que per la població passava la Via Augusta), és el punt de pas obligat entre els nuclis urbans del voltant, dels quals dista entre 5 i 10 quilòmetres. A València, a 32 quilòmetres, es pot accedir fàcilment, a través de l’autopista A-7, o per la carretera C-3324, també mitjançant la línia fèrria Xàtiva-València (a través de l’estació d’Algemesí, a cinc kilòmetres) o Gandia-València (per l’estació de Sueca, a 7 kilòmetres). El riu Xúquer i el llac de l'Albufera han determinat l'esdevenir històric.

[edita] Localitats limítrofes

El terme municipal d'Albalat de la Ribera limita amb la localitat de Sollana al nord, amb Sueca a l'est, utilitzant el riu Xúquer com a boga meridional limita amb Polinyà de Xúquer al sud, i per últim amb Algemesí a l'oest. Totes elles són poblacions de la comarca de la Ribera Baixa excepte Algemesí, que és integrant de la comarca veïna de la Ribera Alta. Ambdues comarques formen part de la província de València.

[edita] Història

Albalat de la Ribera té l'origen a l'època preromana, i segurament ocupava els pujols més elevats de la població, l'àrea on ara hi ha el carrer de la Torreta i els voltants; a partir d'aquest nucli hi hauria una sèrie d'aiguamolls, ja que abans d'arribar a Albalat, el Xúquer es dividia en dos braços, un dels quals desembocava a l'Albufera. Com la totalitat del país va romandre sota la dominació islàmica fins a la conquesta cristiana pel rei Jaume I l'any 1238; el qual abans de conquerir la ciutat de València, i tot preparant el camí, practicà unes quantes incursions pel territori valencià, i en una d'elles va arribar a Albalat on va romandre uns quants dies (segons el Llibre dels fets).

Durant els segles XVIII i XIX, l'expansió demogràfica fou espectacular gràcies a l'ampliació constant dels regadius, a la colonització de noves terres guanyades als pantans i al llac de l'Albufera i, més que cap altra cosa, a les mesures de salubritat que van rebaixar les taxes de mortalitat infantil i general.

L’expansió del conreu de l'arròs i del taronger i una bona cojuntura de preus fins als anys trenta van permetre un creixement demogràfic sense fre, de manera que cap al 1940 la Ribera Baixa havia assolit la xifra de 53.791 habitants, bona part dels quals eren fruit de la immigració constant de mà d'obra agrària.

Els anys de la postguerra foren anys d'aturada comercial i de caiguda de preus, cosa que unida a la mecanització creixent de les tasques agrícoles (recol·lectores d'arròs, tractors, etc..) va produir un gran flux migratori de jornalers cap a França, Barcelona i València, així com a les maresmes del Guadalquivir per colonitzar aquelles terres amb nous arrossars.

A partir dels anys 60, va començar a recuperar-se l'economia comercial agrària i anaren apareixent treballs alternatius com els relacionats amb la construcció, hi hagué un procés d'engegament industrial i Albalat no en fou cap excepció.

[edita] Demografia

Segons el que es descriu al llibre Vila de Albalat de la Ribera de Xúquer. Notícia General Recopilada en lo añy 1.704, i les dades de l'Institut Valencià d'Estadística la població ha evolucionat de la següent manera:

Evolució demogràfica a Albalat de la Ribera

1704	...	1975	1986	1988	1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
260	...	3.600	3.637	3.015	3.596	3.491	3.511	3.473	3.492	3.474	3.400	3.444	3.382	3.321	3.429

[edita] Cultura

[edita] Centres d'ensenyament

• Col·legi Públic Ausiàs March
• Institut d'Educació Secundària Sucro (veure Sucron)

[edita] Biblioteca

La biblioteca municipal Joan Fuster d'Albalat de la Ribera compta amb una superfície de 419 m², 70 llocs de lectura, 1.968 socis i 4.093 visitants anuals. (Dades extretes de l'IVE de l'any 2005)

[edita] Llengua

Un 84,45% de la població albalatenca és valencianoparlant.

[edita] Música i Dança

• Ateneu Musical i Cultural d'Albalat de la Ribera
• Colla de Dolçainers i Tabaleters d'Albalat de la Ribera
• Grup de Danses Segreny

[edita] Festes

Les Festes d'Agost són les festes patronals del poble, sent el principal dia el 17 del mateix mes, per ser quan es celebra la processó del Crist de les Campanes:

• Destaca la recuperació de la festa del fanalet o de les llanternes de meló.
• La cordà és una festa estimada a Albalat de la Ribera. Celebrada tradicionalment a un dels carrers principals del poble (carrer del Santíssim Crist de les Campanes) i, traslladada des de fa uns anys al poliesportiu per tal d'evitar desperfectes a les façanes del carrer i per motius obvis de seguretat.
• També una més que consolidada festa és la Nit del Rock, anomenada des de l'any 2005 'Trobada de Música Alternaliva Sucro Rock' (o Svcro Rock). Per aquest festival han passat multitud de grups, tant locals com de distints indrets del País Valencià, així com també de la resta de l'Estat Espanyol. I amb ells, variats estils musicals com rock, ska, reggae, punk, heavy metal, hardcore...
• Una altra costum a les festes d'agost és el sopar popular, constituït per extenses taulades que ocupen des de la Plaça de la Cort fins la meitat del carrer del Santíssim Crist de les Campanes i, que compta amb l'assistència i participació de gran part del poble, que degusta sopars com la paella, fideuà, truita gegant...

A mitjan octubre es celebren les Festes de Sant Roc, al principi només eren les festes del barri que porta el seu nom, però hui tot el poble les sent com a pròpies.

• Un dels actes més importants, gràcies al qual la festa està viva, és la desfilada de Moros i Cristians. En aquestes festes, els albalatencs i albalatenques munten els tradicionals barracons als carrers més importants del voltant del barri de Sant Roc, sent aquestos un marc de bons menjars i acarnissades partides de truc (veure joc del truc).

Altres costums: fogueres per Sant Antoni, el costum de fer els rotllos per Sant Blai i portar-los a beneir.

[edita] Monuments i Llocs d'interès

A la població:

• Casa de la Vila
• Casa del Bou
• Ermita de Sant Roc i Sant Sebastià
• Escorxador, hui Biblioteca Municipal
• Església de Sant Pere Apòstol
• Font
• Mercat
• Parc 'Tirant lo Blanc'
• Pont

Al terme:

• Ullal de la Mula
• Ullal de la Senillera
• Ullal Gros

[edita] Gastronomia

Albalat comparteix la gastronomia de la zona de la Ribera i l'Albufera, els arrossos i la gran varietat de receptes que hi ha, les anguiles, les ensalades i la verdura. En festes es preparen coques escudellades i de sagí, rollets d'anís i corones, dolç típic del poble, mones de carabassa i altres dolços.

[edita] Política i Govern

Històric del govern local des de les eleccions de 1979:

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periode	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	Miquel Perales i Mengual	EUPV
1983-1987	Miquel Perales i Mengual	EUPV
1987-1991	Miquel Perales i Mengual	EUPV
1991-1995	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
1995-1999	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
1999-2003	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
2003-2007	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE
2007-2011	Joan Baptista Ferrando i Miedes	PSPV-PSOE

Després de les eleccions municipals de maig del 2007, governa el municipi el PSPV amb 6 regidors, amb Joan Baptista Ferrando i Miedes com a alcalde. El PP resta a l'oposició amb 4 regidors, així com també EUPV-ERPV-Compromís per Albalat, amb 1.

[edita] Agermanament

Des del dia 22 de setembre de l'any 2000, Albalat de la Ribera és un poble agermanat amb Mozac, una localitat amb una demografia semblant a la albalatenca i perteneixent al departament de Puèi Domat, a la regió d'Alvèrnia, França.

[edita] Altres dades

Anteriorment l'activitat econòmica principal era l'agricultura, ara ha passat a un segon pla, reemplaçada per la indústria. El conreu principal és el taronger, i a la marjal, l'arròs. Part del terme d'Albalat pertany al Parc Natural de l'Albufera.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albalat de la Ribera

• Pàgina web d'Albalat de la Ribera
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Pàgina web de l'Ajuntament

editar	Municipis de la Ribera Baixa
Albalat de la Ribera | Almussafes | Benicull de Xúquer | Corbera | Cullera | Favara | Fortaleny | Llaurí | Polinyà de Xúquer | Riola | Sollana | Sueca