Algemes??

De Viquip??dia

Algemes?? ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Albalat de la Ribera, Alzira, Alginet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Poliny?? de X??quer i Sollana (a la Ribera Baixa).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Pol??tica i administraci?? 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Festes 7.1 La muixeranga 7.1.1 Vegeu 8 Fills il??lustres 9 Refer??ncies 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

El riu Magre, afluent del X??quer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu X??quer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, ??nic parc natural que roman a Algemes??, ja que la resta del terme ??s una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arr??s, bresquillers, etc.

En l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km2, concretament en la partida del Barranc, est?? situada la Reserva del samaruc, superf??cie d'11.800 m2 que abans s???utilitzava per al cultiu de l'arr??s i a hores d'ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, es dedica a la recuperaci?? del samaruc, petit peix aut??cton del Pa??s Valenci?? que es troba en perill d'extinci??. Tamb?? es treballa amb flora i fauna aut??ctona que necessita protecci?? com ara el fartet, el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta" , la "gamba gavatxa", etc.

[edita] Nuclis

• Algemes??
• Carrascalet
• Raval

[edita] Hist??ria

De fundaci?? ??rab, el seu top??nim ??s incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, la seua primera cita ??s en el Llibre del Repartiment, en 1243. El 1373 es va construir al terme un bovalar.

Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independ??ncia, reservant-se Alzira la jurisdicci?? criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li conced?? la segregaci?? d'aquella convertint-lo en Universitat, despr??s de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i F??tima. Cotes va pert??nyer al comte de Cocentaina, Llu??s Corella, el 1474, pledej?? amb Algemes?? pel govern de la S??quia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falc??. Pardines fou pretesa pel cavaller n???Alfons Llan??s, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de les ???Trobes???, va pert??nyer a Pere Jofr?? i al marqu??s de B??lgida, qui cobrava els delmes dels fruits, m??s tard entr?? a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falc?? de Belaochaga a l'igual que Cotes. Despr??s, en 1704, hagu?? de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir just??cia en el seu terme. Pass?? a ser d'Algemes?? amb la Revoluci?? Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'esgl??sia. El retaule que hi havia es conserva a la bas??lica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny tamb?? va pert??nyer al marqu??s de B??lgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat d'Algemes?? el t??tol de Vila Reial, s???hi introdu??x el sistema d'insaculaci?? per proveir els oficials del govern municipal , obt?? el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la S??quia Real del X??quer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebraci?? de fira anual durant vint dies.

Entre 1550 i 1582 es va construir l'esgl??sia de Sant Jaume.

D???economia b??sicament agr??ria, l'aprofitament de les aig??es de la S??quia Real del X??quer va introduir el conreu de la morera i l'arr??s que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsi?? dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVII f??ra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Bra?? Reial deman?? la revisi?? dels l??mits d'Algemes??, degut als plets que en tenien des de la seua segregaci?? d'Alzira; la vila d'Algemes?? deman?? l'augment de salari del just??cia, del seu assessor i del mustassaf; l'esgl??sia deman?? l'exempci?? de pagar el dret d'amortitzaci?? i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franqu??cia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'oblig?? a la vila d'Algemes?? a continuar pagant el deute cenal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquest segle tamb?? va demanar franqu??cia d'amortitzaci?? de capital el convent dominic de sant Vicent. El segle XVIII, la situaci?? econ??mica millora, acabada la Guerra de Successi??, Algemes?? viu un per??ode de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arr??s, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atrau gent de tot arreu i els terratinents gaudeixen d'una gran prosperitat a causa de la devaluaci?? de la moneda. Hi havia dues f??briques d'aiguardent, catorze almassores d'oli i quatre molins d'arr??s i farina. Tot all?? tamb?? s???hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la ind??stria de la seda viu els seus ??ltims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provoca la gran crisi econ??mica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arr??s i apareix la figura del jornaler. El segle XIX la vila es va veure greument afectada per les epid??mies de c??lera de 1834 i 1885, en aquest ??ltim any el 40% de les defuncions (317 persones) fou per aquesta causa.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
25.240	25.525	25.838	25.029	24.894	25.028	25.259	26.192	27.326	27.272

[edita] Economia

D'economia b??sicament agr??ria, l'aprofitament de les aig??es de la S??quia Real del X??quer va introduir el cultiu de la morera i l'arr??s que van donar una bona empenta al creixement de la vila. Les terres dedicades al cultiu augmenten, sobretot les dedicades a l'arr??s, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, blat de moro, ordi, faves i altres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels c??trics ha anat guanyant terreny al de l'arr??s.

En les ??ltimes d??cades la ind??stria s'ha desenvolupat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atret a nombroses empreses de tota la regi??, fomentant aix??, el desenvolupament econ??mic d'Algemes??, gr??cies a la competitivitat dels terrenys per a ??s industrial. Algemes?? ??s, despr??s d'Alzira, la ciutat amb m??s nombre d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

[edita] Pol??tica i administraci??

Resultats electorals de Algemes??, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Vicente Ram??n Garc??a Mont	7.481	12
	Partit Socialista del Pa??s Valenci??	Emili Gregori Tarazona	4.481	7
	Esquerra Unida del Pa??s Valenci??	Pere Blanco Vega	1.099	1
	Partido Socialdem??crata - Iniciativa per Algemes??	Jos?? Ram??n Maravilla Edo	781	1
	Bloc Nacionalista Valenci??		753	-
	Esquerra Republicana del Pa??s Valenci??		399	-
	Coalici?? Valenciana		121	-
	En blanc		186	-
Total		15.378		21

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Joan Girb??s Masi??	IPA
1983-1987	Joan Girb??s Masi??	IPA
1987-1991	Emili Gregori Tarazona	PSPV
1991-1995	Emili Gregori Tarazona	PSPV
1995-1999	Emili Gregori Tarazona	PSPV
1999-2003	Emili Gregori Tarazona	PSPV
2003-2007	Emili Gregori Tarazona	PSPV
2007-2011	Vicente Ram??n Garc??a Mont	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Bas??lica de Sant Jaume Ap??stol. Constru??da de 1550 a 1582 per Dom??nec Gamieta en col??laboraci?? amb Joan d'Alacant i Joan Matal??. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Alberga el Museu Sacre i un retaule de Francesc Ribalta.

• Antic Convent de Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s???ha destinat a diferents usos des de caserna de la gu??rdia civil fins asil. L???any 2000 ha estat totalment restaurat i l'any 2002 s???hi inaugur?? el Museu de la Festa, que pret??n l'estudi i divulgaci?? de les festes valencianes i la conservaci?? d'objectes i documents propis. Sembla que la CE instal??lar?? un centre de comer?? electr??nic.

• Capella de la troballa. Aquesta capella va ser constru??da on es trobava situada segons l'historia, la morera on aparegu?? la imatge de la Verge de la Salut.

• Convent de Fons Salutis. Clar element modernista a Algemes??, situat en la mateixa Ronda d'Alzira que travessa Algemes??, enfront del Calvari. Encara que no t?? una intenci?? art??stica es pot entreveure que no manca una influ??ncia estitl??stica de l'??poca. T?? una capella amb cor de fusta fet per Vicent Baldov??. Micaela Baldov?? en va ser la fundadora, i encara que a dia de hui no se sap quin ??s se li donar??, sembla ser que l'opci?? que finalment ha reixit ??s la de l'escola de M?? Auxiliadora.

[edita] Monuments civils

• Monument a l'organista Cabanilles. Fill d'un ferrer mallorqu?? que fa uns 400 anys arrib?? a Algemes?? i es va convertir en el m??s important organista d'Espanya del segle XVII encara que se li varen recon??ixer els m??rits m??s aviat a la resta d'Europa que a la seua propia terra. Est?? situat al Parc Salvador Castell i darrere de la Capella de la Troballa.

• Paret de Cotes. ??s l'unica resta hist??rica d'un poble desaparegut anomenat cotes que segons Escolano, arrib?? a tindre al voltant de 300 cases a mes a mes d'un "mes??n" i un castell. Aquesta poblaci?? comen???? a decr??ixer fins la seua desaparici?? degut a l'expulsi?? dels moriscos i a les epid??mies. Els ??ltims habitants que quedaren vingueren a Algemes??. Es troba a mitjant cam?? entre el Nou Cementeri Municipal d'Algemes?? i la carretera de Benifai??.

• Paret de Pardines. ??s tracta de l'??nic que queda d'un antiquissim poble de cristians anomenat Pardines, aquesta paret es la resta de la seua esgl??sia. El retable d'aquesta esgl??sia es conserva a la Bas??lica Menor de Sant Jaume a la Pla??a Major d'Algemes??. Prop d'ah?? es va establir un poble anomenat Albalat de Pardines que amb el temps es convertiria en Albalat de la Ribera. Es troba a la carretera que uneix l'entrada de la autopista AP7 d'Algemes?? amb Albalat de la Ribera a la baixada del pont de la autopista direcci?? a Albalat.

• Monument a la Muixeranga. Una r??plica feta amb ferro a tamany pr??cticament real de la torre humana coneguda com muixeranga, i que ??s el s??mbol per excel??l??ncia de la identitat hist??rica a mes a mes de festiva, de la ciutat d'Algemes??. Es troba a la rotonda on es creuen la Avinguda de la Generalitat i la Ronda del Calvari.

• Monument al Llaurador. Es troba al encreuament entre l'Avinguda de la Generalitat i el nou Parc Bernat Guinovart, es tracta de dues eines a tamany gegant i tamb?? de ferro, com les que utilitzaven els llauradors per a llaurar la terra amb l'ajuda del cavall, el animal arrossegava aquesta eina per terra amb for??a trencant la terra compacta i deixant-la en condicions per al cultiu. Tant el monument al llaurador com el de la muixeranga a mes a mes de tota una s??rie de figures representatives com el tornejant, les llauradores, etc que es poden trobar passejant pel casc antic d'Algemes??, son obra del desaparegut artista algemesinenc en ferro de forja en Fernando Garcia i Monz??.

[edita] Festes

• Festes de la Mare de Deu de la Salut. La primera setmana de setembre, ha estat objecte d'estudis etnogr??fics per la important mostra de folklore valenci?? que s???hi exhibeix en les processons que es realitzen durant els dies 7 i 8 de setembre. Les danses dels Bastonets, la Carxofa, els Arquets, els Llauradors, les Pastoretes, els Tornejants i, per damunt de totes, la Muixeranga.

• Setmana de Bous. Constitueix un esdeveniment anual amb molta participaci??. Es tracta de la fira de x??necs ??nica per la construcci?? de la pla??a de bous quadrada de fusta (??nica a arreu del m??n).

• Fira de Sant Onofre. El 12 de juny es celebra la fira del patr?? d'Algemes?? Sant Onofre amb multitud de activitats, concursos, competicions esportives, etc. a mes a mes dels corresponents actes religiosos.

[edita] La muixeranga

La muixeranga ??s l'evoluci?? de l'antic Ball dels Valencians i, per a alguns estudiosos, g??nesi dels castellers catalans. La m??sica d'aquest ball, tocada amb tabal i dol??aina, ??s considerada popularment com a himne valenci??.

[edita] Vegeu

• Muixeranga d'Algemes??
• Nova Muixeranga d'Algemes??

[edita] Fills il??lustres

• Josep Moreno i Gans (Algemes??, 1897 ??? ???Mux??a, La Corunya, 1976) ??s considerat un dels millors compositors de la seva generaci??.
• Bernat Adam Ferrero (Algemes??, 1942) ??s compositor, director d'orquestra i music??leg.
• Joan Baptista Cabanilles (Algemes??, 1644 - ???Val??ncia, 1712) va ser un organista i compositor de m??sica barroca.
• Vicent Josep Escart?? i Soriano (Algemes??, 1964) ??s un escriptor valenci??.
• Enric Lluch i Girb??s (Algemes??, 1949) ??s un escriptor valenci?? dedicat a la literatura infantil i juvenil.
• Mart?? Dom??nguez Barber?? (Algemes??, 1908 - ???Val??ncia, 1984) escriptor i periodista, va ser director de Las Provincias.

[edita] Refer??ncies

• Diari Parlem (S'ha extret informaci?? d'esta web amb el seu consentiment) - Web no activa.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Algemes??

• Ajuntament d'Algemes??
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• Model 3D Bas??lica de Sant Jaume Ap??stol d'Algemes??

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alc??ntera de X??quer | l'Alc??dia | Alfarb | Algemes?? | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifai?? | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | C??rcer | Carlet | Castell?? de la Ribera | Catadau | Cotes | l'??nova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalav??s | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'??nova | Senyera | Sumac??rcer | Tor??s | Tous