Algemesí

De Viquipèdia

Algemesí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Albalat de la Ribera, Alzira, Alginet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Polinyà de Xúquer i Sollana (a la Ribera Baixa).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Festes 7.1 La muixeranga 7.1.1 Vegeu 8 Fills il·lustres 9 Referències 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que roman a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc.

En l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km2, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del samaruc, superfície d'11.800 m2 que abans s’utilitzava per al cultiu de l'arròs i a hores d'ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, petit peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d'extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el fartet, el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta" , la "gamba gavatxa", etc.

[edita] Nuclis

• Algemesí
• Carrascalet
• Raval

[edita] Història

De fundació àrab, el seu topònim és incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243. El 1373 es va construir al terme un bovalar.

Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fàtima. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Sèquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller n’Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de les “Trobes”, va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga a l'igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d'Algemesí amb la Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat d'Algemesí el títol de Vila Reial, s’hi introduïx el sistema d'insaculació per proveir els oficials del govern municipal , obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Sèquia Real del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebració de fira anual durant vint dies.

Entre 1550 i 1582 es va construir l'església de Sant Jaume.

D’economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Sèquia Real del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l'arròs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVII fóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d'Algemesí, degut als plets que en tenien des de la seua segregació d'Alzira; la vila d'Algemesí demanà l'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franquícia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'obligà a la vila d'Algemesí a continuar pagant el deute cenal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquest segle també va demanar franquícia d'amortització de capital el convent dominic de sant Vicent. El segle XVIII, la situació econòmica millora, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atrau gent de tot arreu i els terratinents gaudeixen d'una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d'aiguardent, catorze almassores d'oli i quatre molins d'arròs i farina. Tot allò també s’hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indústria de la seda viu els seus últims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provoca la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arròs i apareix la figura del jornaler. El segle XIX la vila es va veure greument afectada per les epidèmies de còlera de 1834 i 1885, en aquest últim any el 40% de les defuncions (317 persones) fou per aquesta causa.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
25.240	25.525	25.838	25.029	24.894	25.028	25.259	26.192	27.326	27.272

[edita] Economia

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Sèquia Real del Xúquer va introduir el cultiu de la morera i l'arròs que van donar una bona empenta al creixement de la vila. Les terres dedicades al cultiu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, blat de moro, ordi, faves i altres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels cítrics ha anat guanyant terreny al de l'arròs.

En les últimes dècades la indústria s'ha desenvolupat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atret a nombroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenvolupament econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a ús industrial. Algemesí és, després d'Alzira, la ciutat amb més nombre d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Algemesí, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Vicente Ramón García Mont	7.481	12
	Partit Socialista del País Valencià	Emili Gregori Tarazona	4.481	7
	Esquerra Unida del País Valencià	Pere Blanco Vega	1.099	1
	Partido Socialdemócrata - Iniciativa per Algemesí	José Ramón Maravilla Edo	781	1
	Bloc Nacionalista Valencià		753	-
	Esquerra Republicana del País Valencià		399	-
	Coalició Valenciana		121	-
	En blanc		186	-
Total		15.378		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Joan Girbés Masià	IPA
1983-1987	Joan Girbés Masià	IPA
1987-1991	Emili Gregori Tarazona	PSPV
1991-1995	Emili Gregori Tarazona	PSPV
1995-1999	Emili Gregori Tarazona	PSPV
1999-2003	Emili Gregori Tarazona	PSPV
2003-2007	Emili Gregori Tarazona	PSPV
2007-2011	Vicente Ramón García Mont	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Basílica de Sant Jaume Apòstol. Construïda de 1550 a 1582 per Doménec Gamieta en col·laboració amb Joan d'Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del XVIII (1789) i recoberta modernament (1890 i 1927). Alberga el Museu Sacre i un retaule de Francesc Ribalta.

• Antic Convent de Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s’ha destinat a diferents usos des de caserna de la guàrdia civil fins asil. L’any 2000 ha estat totalment restaurat i l'any 2002 s’hi inaugurà el Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis. Sembla que la CE instal·larà un centre de comerç electrònic.

• Capella de la troballa. Aquesta capella va ser construïda on es trobava situada segons l'historia, la morera on aparegué la imatge de la Verge de la Salut.

• Convent de Fons Salutis. Clar element modernista a Algemesí, situat en la mateixa Ronda d'Alzira que travessa Algemesí, enfront del Calvari. Encara que no té una intenció artística es pot entreveure que no manca una influència estitlística de l'època. Té una capella amb cor de fusta fet per Vicent Baldoví. Micaela Baldoví en va ser la fundadora, i encara que a dia de hui no se sap quin ús se li donarà, sembla ser que l'opció que finalment ha reixit és la de l'escola de Mª Auxiliadora.

[edita] Monuments civils

• Monument a l'organista Cabanilles. Fill d'un ferrer mallorquí que fa uns 400 anys arribà a Algemesí i es va convertir en el més important organista d'Espanya del segle XVII encara que se li varen reconéixer els mèrits més aviat a la resta d'Europa que a la seua propia terra. Està situat al Parc Salvador Castell i darrere de la Capella de la Troballa.

• Paret de Cotes. És l'unica resta histórica d'un poble desaparegut anomenat cotes que segons Escolano, arribà a tindre al voltant de 300 cases a mes a mes d'un "mesón" i un castell. Aquesta població començà a decréixer fins la seua desaparició degut a l'expulsió dels moriscos i a les epidèmies. Els últims habitants que quedaren vingueren a Algemesí. Es troba a mitjant camí entre el Nou Cementeri Municipal d'Algemesí i la carretera de Benifaió.

• Paret de Pardines. És tracta de l'únic que queda d'un antiquissim poble de cristians anomenat Pardines, aquesta paret es la resta de la seua esglèsia. El retable d'aquesta esglèsia es conserva a la Basílica Menor de Sant Jaume a la Plaça Major d'Algemesí. Prop d'ahí es va establir un poble anomenat Albalat de Pardines que amb el temps es convertiria en Albalat de la Ribera. Es troba a la carretera que uneix l'entrada de la autopista AP7 d'Algemesí amb Albalat de la Ribera a la baixada del pont de la autopista direcció a Albalat.

• Monument a la Muixeranga. Una rèplica feta amb ferro a tamany pràcticament real de la torre humana coneguda com muixeranga, i que és el símbol per excel·lència de la identitat històrica a mes a mes de festiva, de la ciutat d'Algemesí. Es troba a la rotonda on es creuen la Avinguda de la Generalitat i la Ronda del Calvari.

• Monument al Llaurador. Es troba al encreuament entre l'Avinguda de la Generalitat i el nou Parc Bernat Guinovart, es tracta de dues eines a tamany gegant i també de ferro, com les que utilitzaven els llauradors per a llaurar la terra amb l'ajuda del cavall, el animal arrossegava aquesta eina per terra amb força trencant la terra compacta i deixant-la en condicions per al cultiu. Tant el monument al llaurador com el de la muixeranga a mes a mes de tota una sèrie de figures representatives com el tornejant, les llauradores, etc que es poden trobar passejant pel casc antic d'Algemesí, son obra del desaparegut artista algemesinenc en ferro de forja en Fernando Garcia i Monzó.

[edita] Festes

• Festes de la Mare de Deu de la Salut. La primera setmana de setembre, ha estat objecte d'estudis etnogràfics per la important mostra de folklore valencià que s’hi exhibeix en les processons que es realitzen durant els dies 7 i 8 de setembre. Les danses dels Bastonets, la Carxofa, els Arquets, els Llauradors, les Pastoretes, els Tornejants i, per damunt de totes, la Muixeranga.

• Setmana de Bous. Constitueix un esdeveniment anual amb molta participació. Es tracta de la fira de xònecs única per la construcció de la plaça de bous quadrada de fusta (única a arreu del món).

• Fira de Sant Onofre. El 12 de juny es celebra la fira del patró d'Algemesí Sant Onofre amb multitud de activitats, concursos, competicions esportives, etc. a mes a mes dels corresponents actes religiosos.

[edita] La muixeranga

La muixeranga és l'evolució de l'antic Ball dels Valencians i, per a alguns estudiosos, gènesi dels castellers catalans. La música d'aquest ball, tocada amb tabal i dolçaina, és considerada popularment com a himne valencià.

[edita] Vegeu

• Muixeranga d'Algemesí
• Nova Muixeranga d'Algemesí

[edita] Fills il·lustres

• Josep Moreno i Gans (Algemesí, 1897 – †Muxía, La Corunya, 1976) és considerat un dels millors compositors de la seva generació.
• Bernat Adam Ferrero (Algemesí, 1942) és compositor, director d'orquestra i musicòleg.
• Joan Baptista Cabanilles (Algemesí, 1644 - †València, 1712) va ser un organista i compositor de música barroca.
• Vicent Josep Escartí i Soriano (Algemesí, 1964) és un escriptor valencià.
• Enric Lluch i Girbés (Algemesí, 1949) és un escriptor valencià dedicat a la literatura infantil i juvenil.
• Martí Domínguez Barberà (Algemesí, 1908 - †València, 1984) escriptor i periodista, va ser director de Las Provincias.

[edita] Referències

• Diari Parlem (S'ha extret informació d'esta web amb el seu consentiment) - Web no activa.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algemesí

• Ajuntament d'Algemesí
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Model 3D Basílica de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous