Castelló de la Ribera

De Viquipèdia

Castelló de la Ribera (antigament anomenat Vilanova de Castelló i oficialment Villanueva de Castellón) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Manuel, Sant Joan de l'Ènova, la Pobla Llarga i Senyera (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva i la Llosa de Ranes (a la Costera).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 2.1 El conflicte toponímic 3 Demografia 4 Economia 5 Administració i política 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes 9 Personatges il·lustres 10 Vegeu també 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i tot just sobresurten alguns turons en la part meridional: destaquen les altures de l'Alteró de la Bateria en el port de Càrcer, i la Muntanyeta del Castellet. La resta del terme es manté a una altitud mitja de 30-40 m. sobre el nivell del mar, i està cobert per sediments plistocens i holocens procedents dels sediments dels rius Xúquer i Albaida.

[edita] Història

El topònim del poble procedeix d'una vella torre musulmana que ja devia estar en ruïnes en el moment de la conquesta cristiana. A penes reconquistat per Jaume I, el lloc passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja esdevenia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha segut la de Castelló de Xàtiva.

Participà activament en la guerra de la Unió contra Pere I de Castella; el 1358, Pere IV ordenà esfondrar la torre del Castellet per tal d'evitar que caigués en mans castellanes; en 1486 la seua població morisca no passava de les 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en què també va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es converteix en vila independent, culminava d'aquesta manera un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila en tal sentit; el 26 d'agost de 1591 el mateix monarca signa el privilegi per a la construcció de la sèquia d'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en aqueixa època ja hi havia vora els mil habitants i l'expulsió morisca de 1609 no va afectar la població ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells.

Durant la guerra de Successió va sofrir un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i donat que Castelló havia abraçat la causa d'Àustria, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre les seues autoritats de les de Carcaixent des del 1708 al 1735; durant el segle XVIII les febres tercianes causaren estralls en la població, que malvivia, segons Cavanilles, de l'arròs i de la seda, fins deixar-la en 1.461 ànimes; el XIX la vila va viure la invasió dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortització del convent dominic de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deixà setanta morts entre ambdós bàndols.

[edita] El conflicte toponímic

El topònim oficial, després de fortes disputes judicials i extrajudicials, és Castelló de la Ribera segons consta en el DOGV 4757, de 20 de maig de 2004 [1].

El nom del poble ha estat objecte de forta polèmica entre els seus habitants en l'última cambra del segle XX i principis del segle XXI, polititzant-se la qüestió toponímica i extremant-se les postures. Alguns van proposar el va canviar de nom adduint que el més habitual era referir-se al poble com Castelló i sent La Ribera la seva comarca, havia de canviar-se a Castelló de la Ribera (per haver altres municipis amb el nom de Castelló). A més es va adduir que el títol de Vila era una denominació borbònica. El canvi de nom va contar amb l'oposició del sector més conservador de la política valenciana així com de persones independents, amb el que finalment no es va consolidar. A més, l'Alcalde en el seu moment, desestimà la realització d'un Referendum.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
7.062	6.978	7.041	7.089	7.030	6.950	7.189	7.239	7.379	7.493

[edita] Economia

L'economia castellonenca es basa en el conreu de la taronja. La indústria també es fonamenta en la transformació agrícola (fruites, arròs, oli), el moble i les construccions metíliques.

[edita] Administració i política

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Beneto Ferrús	PSPV
1983-1987	José Beneto Ferrús	PSPV
1987-1991	Antoni Vizcaino Puche	EUPV-UPV
1991-1995	Antoni Vizcaino Puche	EUPV
1995-1999	Josefa Esther Guardiola Gómez	PSPV
1999-2003	Alfred Gregori i Puig	EUPV-BNV
2003-2007	Alfred Gregori i Puig	EU-L'Entesa
2007-2011	Alfred Gregori i Puig	EUPV

Agermanaments

Ciudad Darío (Nicaragua) Champagne-au-Mont-d'Or (França)

[edita] Monuments

• Església de l'Assumpció. Edificada en el segle XV, tenia una torre d'estil romàntic que va resultar destruïda en un terratrèmol durant el segle XIX.
• Ermita de Santa Bàrbara.
• Ermita de la Sang de Crist.
• Ermita de Santa Anna. Sobre la muntanya del mateix nom. En estat ruïnós.
• Col·legi Sant Doménec. Col·legi de Dominiques, amb més de 100 anys d'història, obra de Joaquín María Arnau Miramón.

[edita] Llocs d'interés

• Les restes d'una vila romana amb tres forns de terrissa, d'època republicana fins a mitjans del segle xx d. de C.(Actualment moltissim descuidat).

[edita] Festes

Les festes més significatives són, com a tantes localitats del País Valencià, les falles i els Moros i Cristians. A més, a principis de setembre en honor al Santíssim Crist dels Prodigis, a la Mare de Déu dels Dolors i als Sants de la Pedra.

[edita] Personatges il·lustres

Entre les personalitats més notables de la vila es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal, i l'il·lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco.

• Agustí Murillo Barberà (Castelló de la Ribera, 1972), pilotari.

[edita] Vegeu també

• Estació de Castelló de la Ribera

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Castelló de la Ribera
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística (PDF).
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous