Antella

De Viquipèdia

Antella és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alberic, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civil 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat entre el riu Xúquer i les estribacions de la serra Martés. La superfície del terme és molt accidentada, llevat de una estreta franja de ribera del Xúquer. Les principals altures són: la Lloma Llarga (312 m), Moreres (221 m) Cantalars i Rodeno. El riu Xúquer que creua el terme de nord-oest a sud-est serveix de límit amb Sumacàrcer. En les parts muntanyenques del terme hi ha pinedes molt disseminades i pastures.

El poble està situat en la marge esquerra del Xúquer, al peu de la muntanya Creuta Alta, nom que rep per estar coronat en la seua cima per una creu de ferro.

[edita] Història

Les primeres referències de poblament són les restes d'un poblat iber on encara hi ha llenços de la muralla i on s’ha trobat abundant ceràmica. La fundació és àrab i té el seu origen en un poblament anomenat Xarquia que fou abandonat pels seus moradors a causa de les contínues avingudes del Xúquer i el traslladaren a l'actual emplaçament. Jaume I va conquistar-la. Martí I va vendre, l'any 1408, a Joan Gascó el terç delme del pa, del vi i d'altres drets sobre el lloc d'Antella, amb la Xarquia, Rafelet i Tribus.

El 1467 Joan II va vendre al seu nou senyor, Miquel Joan Cervató la suprema jurisdicció civil i criminal,sobre aquests llocs. El 1568 es va concedir al cavaller Miquel Salvador el títol de baró d'Antella. Aquest títol el van posseir les famílies Dassió, Ferrer de Pròxita, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira. El 1609 van ser expulsats els seus habitants moriscs, i el seu senyor, l'any 1610, atorgà carta pobla a 57 nous pobladors, als quals obligava a pagar un elevat tribut en fruïts. El 1766 els veïns volien fer venda lliure de mercaderies, però el senyor va aconseguir que el Reial Acord fera complir els capítols de població.

El trencament i posterior riuada de la presa de Tous, en octubre de 1982, va afectar greument la població.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.672	1.621	1.610	1.558	1.533	1.488	1.508	1.498	1.427	1.526

[edita] Economia

El regadiu està destinat gairebé exclusivament a la producció de taronges. El reduït secà es dedica a garroferes i oliveres.

Per a regs utilitzen aigües de la Reial Sèquia del Xúquer que té presa dintre d'aquest terme (l'Assut d'Antella); també hi ha motors per a l'extracció d'aigües subterrànies. La ramaderia és domèstica.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Arturo Peris Sales	Grup independent
1983-1987	José Pardo Calvo	PSPV
1987-1991	José Pardo Calvo	PSPV
1991-1995	Vicente Frigols Lila	Grup independent
1995-1999	Jesús Leonardo Gimenez	PSPV
1999-2003	Jesús Leonardo Gimenez	PSPV
2003-2007	María Isabel Giménez Candel	PP
2007-2011	María Isabel Giménez Candel	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'Inmaculada Concepció. Data de principis del segle XVIII, va ser aixecada sobre el solar d'una antiga mesquita i és d'estil xorigueresc.
• Ermita del Crist de l'Agonia. En la falda de la muntanya de la Creueta al final d'un bonic passeig escalonat i amb capelles del Viacrucis, d'estil gòtic construïdes amb rajoles roges a cara vista en què van col·locar retaules de taulellets amb les estacions, protegits per un marc amb tela metàl·lica.

[edita] Monuments civil

• Casa de les Comportes.

Es construïx per primera vegada l'any 1732, destinada a ubicar en el seu interior les tres comportes per les quals a l'alçar-les deixaven passar l'aigua del riu Xúquer a la Sèquia Reial, servint també per a regular el cabal de la séquia. La casa està situada junt a l'assut, sobre un pont de pedra de tres arcs i amb dos baranes als costats. Dins d'ella hi ha tres comportes de les quals dos pertanyen a la comunitat de regants i són les de l'antic reg, i l'altra un poc major és propietat del Duc de Hijar, cada una d'elles correspon a un arc de l'esmentat pont, són uns grans i grossos taulers de 9 pams de latitud que pujant i baixant per mitjà d'uns espirals col•locats convenientment servixen de dic o contra assut per a detindre i fer retrocedir l'aigua del riu quan es vol llevar a la séquia i per a graduar la quantitat que es desitja deixar entrar. En la part alta de la casa hi ha una espècie de galeria o mirador en què a un pal alt es posa una bandera que servix de senyal als treballadors del camp per a començar i deixar els treballs. Damunt d'una porta d'entrada en una làpida de marbre negre es llig la inscripció següent: “Any 1835, tercer del Regnat d'Isabel II i sent “Baile General” El senyor Antonio González Alborç, es va fer l'obra sòlida de l'assut dels cabals de la Comunitat de Regants de la Real Séquia d'Alzira”.

Ha sigut reconstruïda totalment respectant en la mesura que es puga la seua estructura anterior a la "riuà" del 1982. La Casa de la Comunitat o de Regants va ser arrasada fins als seus fonaments per la forta corrent de les aigües del riu i no s'ha tornat a edificar, degut, tal vegada, que havia perdut la funció per a la que havia sigut feta.

• Torre àrab. La torre d'Antella és l'últim vestigi històric de què va ser el castell-casa pairal del Senyor Territorial d'Antella i es va alçar en el centre de tota l'edificació. La torre és d’estil mudèjar i forma rectangular, i no té el talús com és habitual en este tipus de construccions per a la seua millor sustentació, perquè esta torre es va construir reduint la grossària de les seues parets per la part interior, amb la qual cosa resulta que a mesura que es puja als pisos superiors, estos tenen una major superfície interior. Al segle XIX va ser utilitzada coma presó.

• Casa del Rei. Residència del rei quan visitava la zona. Actualment és seu de la Sèquia Reial del Xúquer.

[edita] Llocs d'interés

• L'Assut d'Antella. La peça fonamental de la la infraestructura hidràulica de la Séquia Reial del Xúquer, és a més de la pròpia séquia, l'assut d'Antella, que servix com a presa per a derivar part de les aigües del riu a la Séquia. I les aigües sobrants continuen el seu curs sobreeixint-ho en el seu primer tram o bé deixades eixir pels “portells”. Começa a construïr-se l'any 1239 i finalitza el 1260.

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Tradicionalment, aquestes festes es celebraven els dies 8 i 9 de desembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist del Calvari. Degut al mal oratge d'aquesta època de l'any, les Festes Patronals es traslladen a partir de 1977 a les dates estiuenques del 6 i 7 d'agost.
• La Salpassa. Era un acte tradicional que se celebrava en la Setmana Santa, i consistia en el fet que el rector, el dia de dimecres Sant visitava totes les cases del poble per beneïr-les portant un crucifix i replegar els donatius. Al capellà li acompanyaven l'escolania i tota la població infantil, que portava unes maces de fusta, amb les que donava forts colps damunt el sòl, alhora que donaven crits parafrasejant estrofes com la que deia: Ous a la pallissa; Ous al ponedor; A pegar-li garrotades; al senyor capellà” produint un fort soroll i algaravia que omplia d'alegria als xicotets i d'alegria als majors. El colpege de les maces sobre el sòl tenia com a objectiu matar el diable, matar els jueus i als donyets o esperits malignes.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d'Antella
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous