Guadassuar

De Viquipèdia

Guadassuar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Algemesí, Alginet, Benimodo, Carlet, Massalavés i Tous.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Festes i tradicions 7 Fills il·lustres 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la Sèquia Reial del Xúquer i pel riu Magre, afluent del Xúquer i estan poblats amb vegetació típicament mediterrània, carrasca, alzina, pi, garriga, romaní, margalló, etc.

La superfície del terme és plana i tot just s'eleva per la seva banda sud, destacant la muntanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalesa argilenca, format pels sediments que han deixat els al·luvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.

[edita] Història

Existeixen diverses opinions sobre la toponímia del lloc; principalment n'hi ha dues: una que el fa derivar dels mots àrabs wadi asuad que significa "riu negre" i, una altra, de wadi suar, "la part més plana d'allà el riu", bastant creïble. Totes, però, coincideixen en l'origen àrab del poble; nogensmenys l'existència al terme municipal, fins les primeries del XVII, d'un llogaret anomenat Tarragona, de fundació romana, testimonia el pas d'aquests.

El 1242, amb motiu de la rendició d'Alzira, Guadassuar, com a propietat d'aquella, passa a l'òrbita cristiana amb la condició que foren respectats el seus costums, llengua i religió, circumstància que explica que el lloc no figure en el Llibre del Repartiment. De tota manera, les contínues baralles amb els cristians es va traduir en una emigració dels musulmans cap a altres poblacions,i la seua total ocupació per cristianas (sentència de Jaume I de 1246), la qual cosa obligà a repoblar en 1270 amb 39 cristians vinguts del Principat, d'Aragó i de Navarra, principalment. Pertanyé sempre a la Corona, sota la jurisdicció d'Alzira fins el 1581, en què Felip II, per privilegi de 22 de desembre, li concedí la independència municipal amb el títol de "Reial Universitat"; durant les Germanies va sofrir diversos saqueigs.

Segons Cavanilles , el 1795 produïa arròs, seda, blat, dacsa, ordi, vi, oli i hortalisses. A hores d'ara continua sent una vila agrícola, dedicada al conreu dels cítrics i caquis, a més dels conreus residuals de secà, com l'olivera i la garrofera.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
5.516	5.375	5.430	5.415	5.362	5.331	5.423	5.568	5.830	5.943

[edita] Economia

El sòl conreat és gairebé en la seva totalitat de regadiu, amb aigua de la Sèquia Real del Xúquer i de pous, i en ell es conreen tarongers i altres fruiters com presseguers, pruneres i albercoquers, així com hortalisses, cacauets, blat i blat de moro. El cultiu de l'arròs va tenir certa importància en el passat però avui està gairebé anul·lat. L'escàs terreny de secà es dedica a la vinya, garroferes, ametllers i oliveres. Hi ha ramaderia llanar i bovina, així com la domèstica pròpia de mitjans rurals.

[edita] Monuments

• Església de Sant Vicent Màrtir (B.I.C. Monument Històric). Ja apareix citada en 1340, però l'edificació actual és de 1560, obra del picapedrer Joan Matalí. Hi destaca la magnífica portada renaixentista exterior (1577-1578), del mateix equip. Al segle XVIII, s'efectuaren reformes segons l'estil barroc a partir de 1730, entre les quals destaca la ceràmica valenciana dels sòcols. El campanar descansa sobre la torre àrab de l'alqueria de Guadassuar.
• Ermita de Sant Roc. Construïda en 1648 i reedificada entre 1768 i 1789.
• La caseta del Canó. És un sifó de la Séquia construït al segle XV (1401), quan arriba la séquia reial al riu Magre.

[edita] Festes i tradicions

La tradició musical a Guadassuar està documentada des del segle XVI i actualment està encarnada en la Societat Musical Santa Cecília.

El 22 de gener, en honor a Sant Vicent Màrtir es celebra la tradicional Fireta de Guadassuar. I el 6 d'agost, les festes en honor al Santíssim Crist de la Penya.

Les Festes d'agost es celebren durant l'ultima setmana d'agost amb la Setmana de les danses de Guadassuar. Durant tota la setmana, cada nit, en un carrer es balla la dansà. La tradició començà quan Jaume el Conqueridor visità Guadassuar després de conquerir València. Fins fa un temps, en l'ajuntament es conservava la cadira que li van traure per a que contemplara el ball que li havia preparat la gent de Guadassuar. Des d'aquells temps es conserva aquest ball.

[edita] Fills il·lustres

• Juan Cuevas Perales (Guadassuar, 1782-† València, 1855) compositor i mestre de capella de la Catedral de València.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Guadassuar
• Web no oficial de Guadassuar
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• guadassuar.net Portal sobre Guadassuar made in Guadassuar.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous