Torís

De Viquipèdia

Torís
Turís

Localització
Municipi de la Ribera Alta
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. Foia de Bunyol-Xiva Manc. de la Ribera Alta Requena
Gentilici	Torisà, torisana Pixorro, pixorra
Predom. ling.	Valencià
Superfície	80,5 km²
Altitud	270 m
Població (2007)   • Densitat	6.053 hab. 75,19 hab/km²
Coordenades	39° 23′ 25″ N 0° 42′ 44″ OCoordenades: 39° 23′ 25″ N 0° 42′ 44″ O
Distàncies	35 km de València 41,8 km de Alzira
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 6 PP, 6 PSPV i 1 PIPT Pilar Blasco Domingo (PSPV)
Codi postal	46389
Festes majors	Del 7 al 17 d'agost
Patró/Patrons	MdD dels Dolors i Sant Francesc de Borja
Fira tradicional	Turís Agro Maig
Web	http://www.turis.es/

Torís (oficialment i en castellà, Turís) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Montserrat i Montroi (a la mateixa comarca); amb Alboraig, Dosaigües i Godelleta (a la Foia de Bunyol); i amb Torrent (a l'Horta Oest).

[edita] Geografia

Situat en els confins amb la Foia de Bunyol encara que pertany a la Ribera Alta. El relleu és ondulat, com la majoria de la zona del piedmont de l'interior valencià, i tot just és accidentat per algunes llomes i turons d'orientació ibèrica i de materials cretàcics. L'altitud mitja del piedmont en la part que correspon a Torís, es troba entre les corbes de nivell dels 280 m. i els 190 m., en descens d'oesta a est.

Arrecerats a la ribera del riu Magre, la superfície presenta cims que si fa no fa voregen els 300 m d'altitud com ara les serres del Castellet (342 msnm), del Canyamar, del Portell, la muntanya del Calahuet o els Molets. En els turons i muntanyes creixen alguns pins i mates.

Torís pertany a la subcomarca de la Vall dels Alcalans.

[edita] Història i origens

Als jaciments del Montrotón, l'Alt del Coll dels Barracons, l'Olivereta del Canyamar, Carència, Sabotxa i del Castellet hi ha deixalles del Bronze valencià. També hi deixaren petjada íbers, romans i musulmans.

Jaume I, el 15 d'abril del 1275, confirma a na Garcia Gombaldi la donació del castell de Torís que feu a son pare, Gombald (altres citen Gerard) d'Entensa quan la conquesta. Consecutivament va passar pels senyorius de Pere d'Híjar, na Blanca, esposa de Jaume II; l'infant Alons; la família Mercader; el 18 de maig del 1355 l'infant Joan, lloctinent de Pere IV, va vendre a Raimon de Torís la jurisdicció del castell; després passa al duc de Gandia i, finalment, ja convertit en cap de la baronia del seu nom, al marquès de Bèlgida.

L'expulsió morisca, com a la resta del País, fou desastrosa per a Torís, que va veure sortir 200 dels seus fills; desfeta que intentaren pal·liar amb sengles cartes pobles Carles de Borja (7 de març de 1611) i Jaume de Borja i Centelles, catorze anys després.

[edita] Demografia

[edita] Economia

La seva economia es basa fonamentalment en l'agricultura. La superfície conreada s'eleva al 73,1% de la total del terme. En els cultius de secà predominen vinyes, oliveres, fruiteres i cereals. La vinya és el principal cultiu i es destina tant a vinificació com a raïm de taula. El vi és embotellat per un celler cooperatiu a la qual estan associats la majoria de viticultors de la població. En terrenys de regadiu, tant en la zona del riu Magre com en el pla de la Masia de la Calabarra es conreen tarongers, fruiters, blat de moro, hortalisses i altres productes. La ramaderia conta amb caps de boví, porcí i ruscs. La indústria és poc important.

[edita] Administració

[edita] Monuments

El casc antic, d'origen àrab, manté la flaire d'aquells, els seus carrers estrets i costeruts on trobem l'ampuixarra i el castell, de petites dimensions i del qual només resten els fonaments d'un parell de torres i restes de la muralla. De la resta del patrimoni torisà citarem:

[edita] Monuments religiosos

• Església de la Nativitat de Maria. Edificada entre 1767 i 1777 per l'arquitecte Antoni Gilabert Fornés. De grans dimensions, és sens dubte una de les més importants d'aquelles contrades. Presenta característiques dels temples valencians d'aquella època: planta rectangular, nau principal de quatre trams, capelles laterals, ampla cúpula sobre tambor i petxines, capçalera amb capella de comunió, sagristia, trasagrari rectangular i façana barroca romana.
• Ermita dels Dolors. De planta neoclàssica, va ser aixecada en el XVIII sobre la primitiva església. El seu interior va ser restaurat en 2000. Abans de la façana, trobem una reixa i un pati menut que presenta pilastres dòriques i un timpà amb fornícula que albergava una Verge de la Soletat.

[edita] Monuments civils

• El Castellet. Es tracta d’un antiquíssim castellet musulmà, situat en un allargat turó. Estava format per un recinte extern on és trobava l’antiga pobla i un recinte principal. Hui en dia encara es conserven restes de torres i la zona més alta, la de la torre de l’homenatge de maçoneria. Durant l’època musulmana, la proximitat de nuclis com València donava a aquestes construccions un caràcter de primera línia defensiva.
• Celler Baronia de Turís. Edifici modernista de 1920 original de l'enginyer Rafael Janini que també dissenyà l'Estació Enològica de Requena.
• Safareig públic. De 1897 i, a hores d'ara, encara utilitzat per alguns veïns i veïnes.
• El Pirulí. Escultura que va plantar Miquel Navarro en 1986 i que va ser objecte de fortes controvèrsies.
• Diverses cases modernistes repartides pel poble algunes de les quals estan protegides.
• La Carència. És un jaciment ibèric que es va descobrir l’any 1887 situat a 3 km de la localitat. Després de les excavacions fetes en diverses fases, les últimes investigacions apunten que podria tracttar-se de la prehistòrica i coneguda ciutat del Kili. Han aparegut peces de pedra, metall, os i ceràmica i entre elles hi ha inscripcions sepulcrals, fíbules, monedes, escultures, vasos i ponderals. Des d’allí és veu la mar, la costa de València i l’Albufera.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra sobre el 17 de gener.
• Falles. Al març, una setmana després del 19, se celebren les Falles en aquesta localitat. Es planten 4 falles.
• Fira Agrícola Turís Agro. A principis de maig amb degustacions de productes típics, sopars populars, exihibicions de Tir i arrossegament i expositors de sellers i altres empreses agroalimentàries de la comarca i la resta del País.
• Festes Populars. Del 7 al 17 d'agost.

[edita] Gastronomia

Els menjars típics són: paella de conill i pollastre amb pilotes, arròs amb bledes, paella de tomaca amb pimentons i caragols o la jaranga acompanyats pels vins del poble i complementats amb pastissos de moniato, coques fines o magdalenes.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Torís
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.