[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Torrent (Horta Oest) - Viquipèdia

Torrent (Horta Oest)

De Viquipèdia

Torrent
Escut de Torrent
(En detall)
Localització

Localització de Torrent respecte del País Valencià Localització de Torrent respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud
Manc. Quart-Benager
Torrent
Gentilici Torrentí, torrentina
Predom. ling. Valencià
Superfície 69,2 km²
Altitud 66 m
Població (2007)
  • Densitat
75.131 hab.
1.085,71 hab/km²
Coordenades 39° 26′ 20″ N 0° 27′ 56″ OCoordenades: 39° 26′ 20″ N 0° 27′ 56″ O
Distàncies 9 km de València
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
13 PP, 11 PSPV i 1 BNV
María José Catalá Verdet (PP)
Codi postal 46900
Festes majors Del 23 al 30 de juliol
Agermanament Andalusia Benalup-Casas Viejas (Andalusia)
Malta Gharb (Malta)
Malta Zebbug (Malta)
Web

Torrent és una ciutat de l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Oest (comarca no oficial, doncs és capital administrativa de l'Horta Sud). Amb 75.131 habitants (INE 2007), es tracta del tercer municipi amb més població de la província de València i del vuité més poblat del País Valencià.

Limita amb Aldaia, Alaquàs, Picanya, Catarroja, Alcàsser i Picassent (a l'Horta); amb Montserrat (Ribera Alta) i amb Godelleta i Xiva (Foia de Bunyol).

Taula de continguts

[edita] Geografia

Capital administrativa de la comarca valenciana de l'Horta Sud, es troba a 9 km de la ciutat de València, als peus dEl Vedat, estribació de la Serra Perenxisa, i a 15 Km de la mar. Junt amb altres municipis de la comarca, Torrent forma part de l'anomenada Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud, que té la seua seu a aquest mateix municipi.

El terme es travessat pels barrancs de Xiva, Cortitxelles, Barbeta, Gils i el de les Canyes.

[edita] Vegetació

A les muntanyes trobem sobre tot Pinus halepensis, Quercus coccifera, Pistacea lentiscus, gran quantitat de gramínies i arbustos i matolls de tipus escleròfil, pel que és el típic coscollar mediterrani. El terreny pla ha sigut usat principalment per a l'agricultura i quasi no hi ha vegetació natural a les proximitats del casc urbà.

[edita] Clima

El clima és de tipus subtropical, corresponent a la zona mediterrània pel que els hiverns son suaus i els estius calorosos. La temperatura mitjana és de 18 ºC, a l'hivern oscil·la entre 10 i 12º (encara que pot arribar als 0º als dies més freds) i a l'estiu és de 27º (amb pics de fins a 40º).

Les precipitacions anuals son de 455 mm per metre quadrat, arribant als 700 mm els anys als que es dona a la tardor la gota freda. Les nevades son episodis infreqüents, un parell de vegades cada dècada, a excepció de les zones més elevades del terme municipal.

[edita] Nuclis

  • Torrent
  • Calicanto
  • Mas del Jutge
  • El Vedat

[edita] Història

[edita] Els primers habitants

La fundació oficial com a vila data de la conquesta de Jaume I, encara que la Torre i la seua fortificació, així com les diverses restes arqueològiques trobades (monedes, utensilis, armes, etc) indiquen que ja hi havia moradors a aquest territori durante l'Edat de Bronze.

Hi han restes de poblaments ibèrics com la Llometa del Clot de Bailón. Però és durant la romanització quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rústiques o cases de camp, com ara Mas del Jutge, l'Alter, Sant Gregori o les Penyetes.

Després de la romanització començà un període de domini musulmà, a partir del segle VIII, que deixa la seua empremta a la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i a la zona rural amb partides com la de Benisayet o el Ràfol, així com les restes dels despoblats de la Carrasquera i el Molinell.

[edita] Fundació de Torrent

Torrent es funda a l'any 1248, deu anys després de la Conquesta de València per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a fra Hug de Folcalquier tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (o Ordre de l'Hospital) per a tractar d'obtindre la seua ajuda a la guerra.

Finalitzada la conquesta del Regne de València, al 1232 Jaume I signà un document pel qual donava aquest i altres pobles a l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem per a que l'administraren com volgueren. Aquests pobles eren: Cullera, Silla, Montroi i Macastre, entre altres. El 5 de maig del 1238 es va prendre possessió de la vila per part de l'Orde. Encara que Jaume I va donar a l'Orde plens poders sobre la zona, des del principi sorgiren disputes amb el bisbe de València que reclamava el dret a cobrar el delme a Torrent. Al 1243 el bisbe de Lleida va prendre cartes a l'assumpte declarant que l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i el Bisbe de València es repartirien el delme a parts iguals i finalitzarien el conflicte [1].

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Torrent
1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007
6.092 8.561 9.490 9.952 10.443 13.586 15.974 24.042 39.724 51.361 56.191 56.564 65.538 74.616 75.131

[edita] Economia

El segle XX i les primeries del present la industrialització ha estat progressiva: fàbriques de sabó, de graneres, de calcer (23 fàbriques en 1923, 32 en 1971), de terrisseria, de ceràmica, de cera, de filatures, de caldereria, de conserves vegetals, de xocolata (en 1937 es va crear la Cooperativa de Treballadors de la Xocolata). L'agricultura i la ramaderia cada vegada perden més pes i el sector serveis es rebel·la com el de més pujança ja que ocupa un 46,3% de la població activa.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Torrent (Horta Oest), 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers
Partit Popular María José Català Verdet 15.247 13
Partit Socialista del País Valencià Josep Bresó Olaso 13.901 11
Bloc Nacionalista Valencià Vicent Beguer Miquel 1.852 1
Esquerra Unida del País Valencià 1.321 -
Unió Valenciana 1.304 -
Altres 773 -
En blanc 411 -
Total 34.954 25
Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Francisco Puchades
1983-1987
Rafael Marín
1987-1991
Jesús Ros
1991-1995
Jesús Ros
1995-1999
Jesús Ros
1999-2003
Jesús Ros
2003-2007
Josep Bresó Olaso
2007-2011
Mª José Català Verdet


[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

  • Ermita de Sant Lluís Beltran. Construïda en 1634, ha sofert moltes modificacions, fins i tot en la guerra de 1936-39 va estar destinada a usos militars i posteriorment va ser restaurada.
  • Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. Aixecada en estil gòtic en 1590 sobre l'original, més petita, del segle XIII. En 1697 va ser restaurada al gust barroc de l'època i en 1940 va sofrir la darrera intervenció. Allotja obres de Ribalta (1565-1628), Andreu Robles, Esteve i Pere Mora entre d'altres.

[edita] Monuments civils

  • El Liceu . Edifici modernista que va servir de cinema i actualment allotja oficines de l'administració estatal.
  • Aqüeductes dels Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'època àrab, al Paratge Natural de la Perenxisa
  • Modernisme. Repartits pel nucli antic veurem edificis, fonts i altres monuments d'aquest moviment artístic de principis del segle passat.
  • Poblat i cementiri mudèjars de la Carrasquera

[edita] Llocs d'interés

  • L'Hort de Trènor. Aixecat en 1596 com a Convent de Franciscans Alcantarins, ha sofert diverses vicissituds que han desembocat en la inauguració, el 18 de març de 1894, d'un parc municipal on a banda de l'exuberància del seu jardí, troben espai diverses activitats educatives, mediambientals i lúdiques.
  • Paratge Natural Municipal de la Serra Perenxisa.

[edita] Festes i celebracions

Moltes de les seves festivitats són similars a les quals se celebren a València i la seva àrea metropolitana. No obstant això hi ha algunes molt peculiars, típicament torrentines.

  • Porrat de Sant Antoni. Es fa una foguera i una benedicció d'animals al mes de gener.
  • L'"Entrà" de la flor. L'1 de febrer, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'ametller que ha florit. Per a això es realitza un trasllat des de la parròquia de San Luis Beltrán fins a la parròquia de L'Assumpció de Nostra Senyora. En aquest trasllat, s'encenen coets subjectes per unes pinces. Després de fer l'ofrena d'aquesta branca en la parròquia de l'Assumpció, es reuneixen en un recinte tancat en el qual disparen una "cordà". A ells se'ls uneixen antics clavaris o membres d'altres associacions locals com els "Amics de l'1 de febrer".
  • Sant Blai. El 3 de febrer s'instal·len casetes d'artesania, menjar, fruits secs, tómboles, etc. al llarg del carrer Ramón i Cajal. Aquest dia es venen els típics "gaiatos" (bastons de "rosquilleta" o de "panquemao") i els "sanblaiets", que es beneïxen en la parròquia de Sant Lluïs Beltran. És també tradicional entrar en l'església per a posar-se oli sobre la gola, ja que Sant Blai és el sant que protegeix de les malalties de la gola. En aquesta festivitat els clavaris i clavariesses són nens petits que, al costat d'uns altres una mica més majors, representen el miracle que va fer el Sant al salvar a un nen que s'havia ennuegat. El plat típic del dia és el "rossejat".
  • Falles.
  • Setmana Santa.
  • Festes Mare de Deu del Rosari. La nit del dissabte al primer diumenge de maig es realitza la coneguda com "L´Enramà" en la qual tradicionalment els mossos anaven a les portes de les noies per a cantar-los. Si no els corresponien es deixaven cebes a la porta de la pretesa. En l'actualitat, són els Clavaris de la Verge del Rosari els qui ho fan, cantant a les seves mares o núvies. Ja el dia següent, el primer diumenge de maig, té lloc la Missa Major en la Parròquia de L'Assumpció de La nostra Senyora. La processó de la Verge del Rosari recorre el nucli antic la tarda d'aquest mateix dia, concloent el dia festiu, així com la clavaria d'aquest any. Al finalitzar la processó, es nomena als clavaris de l'any següent i un castell posa fi a la festa.
  • Festes Mare de Deu dels Desemparats. Se celebren el segon diumenge de maig. La imatge de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitud que escolta les floretes i cants típics valencians. És una festivitat que es remunta a aquest segle passat i té un gran arrelament. La processó recorre l'Església arciprestal de l'Assumpció i l'Ermita.
  • Festes Patronals (Sant Abdó i Sant Senent) i de Moros i Cristians tenen lloc entre el 23 al 30 de juliol. Popular festa que des de 1990 ha pres una gran importància pels moros i cristians. La Gran Entrada compta amb 24 "filaes" i comparses amb més de mil participants i prop de deu mil espectadors cada estiu. A més es realitzen altres activitats com el pregó i la "trabucà" en la qual es fa el Parlament.

[edita] Fills il·lustres

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de l'Horta Oest

Alaquàs | Aldaia | Manises | Mislata | Paterna | Picanya | Quart de Poblet | Torrent | Xirivella