[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Catarroja - Viquipèdia

Catarroja

De Viquipèdia

Catarroja
Localització

Localització de Catarroja respecte del País Valencià Localització de Catarroja respecte de l'Horta Sud


Municipi de l'Horta Sud
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Horta Sud
Manc. de l'Horta Sud
Catarroja
Gentilici Catarrogí, catarrogina
Predom. ling. Valencià
Superfície 13,00 km²
Altitud 16 m
Població (2007)
  • Densitat
25.650 hab.
1.973,08 hab/km²
Coordenades 39° 24′ 10″ N 0° 24′ 16″ OCoordenades: 39° 24′ 10″ N 0° 24′ 16″ O
Distàncies 8 km de València
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
10 PP, 8 PSPV, 1 BNV, 1 UV i 1 EUPV
Francisco Chirivella Peris (PP)
Codi postal 46470
Festes majors Segona quinzena de setembre
Patró/Patrons Sant Miquel
Web

Catarroja és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Albal, Alcàsser, Massanassa, Paiporta, Picanya, Torrent i la ciutat de València.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat a la comarca de l'Horta Sud, es troba a 8 km de la capital València i molt a prop del llac valencià per excel·lència, l'Albufera. El seu port de l'Albufera es famós, gràcies al qual s'ha convertit en la cuna de l'all i pebre (plat típic valencià en el qual la base principal és l'anguila).

S'estén per una extensa plana al·luvial enfonsada des del Miocè, que s'eleva des de la mar Mediterrània fins als turons de l'oest.

L'horta i la marjal són els elements més definitoris del paisatge, on l'Albufera amb les seues barques, la pesca, el port i el conreu de l'arròs són la raó de la seua existència. Els camps d'arròs amb les xicotetes construccions que alberguen els motors d'aigua i els horts de taronges conformen el paisatge agrari a l'actualitat. El clima és mediterrani.

[edita] Història

En les partides de L'Hort de Pepica i de L'Alter, s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana; la fundació del poble és, però, musulmana. En 1238 Jaume I dona el lloc a Pelegrí d'Atrossillo.

A principis del segle XIV el lloc era propietat, de Berenguer Dalmau, d'origen català, que va dividir els termes de Torrent i Catarroja en 1315 i va negar-se, recolzat pel poble, a pagar el delme a l'església per la qual cosa va ser excomunicat. El seu fill Berenguer Dalmau va restituir el delme a l'església i va donar carta pobla el 28 de maig de 1355. El tercer Berenguer Dalmau obtingué de Joan II el privilegi de franquícies. Els membres d'aquest llinatge, fusionats amb els Sanoguera (Sangonera segons altres fonts), van perdre la possessió, per venda a Joan Escrivà , el 1417; el fill d'aquest, degut als deutes que havia contret, hagué de transferir-la a Joan Puchades; Gilabert Dalmau va recuperar la titularitat en contraure matrimoni amb Brunissen Escrivà, filla de Guillem Escrivà i germana de Guillem d'Escrivà, el qual l'havia venut als Pujades. D'aquesta manera els Dalmau-Sanoguera aconseguiren vincular-se'l senyoriu durant els quatre-cents.

En el XVI va pertànyer als Calatayud, comtes del Real i al ducat de Vilafermosa, durant la guerra de les Germanies, Catarroja, va jugar un important paper degut a la seua proximitat a València, al costat del Camí Reial de Xàtiva, que n'era la via d'accés a la capital des del sud. En 1631 Ximén Pérez de Calatayud obté de Felip IV el privilegi de mer i mixt imperi la qual cosa provocà un plet entre el senyor i el poble, que va guanyar aquell. A partir de 1670, degut als processos d'aferraments de l'Albufera i a l'incipient conreu de l'arròs la gent comença a viure de l'Albufera i s'hi constata un important creixement demogràfic.

Des del 17 de setembre de 1801 al 2 d'octubre hi hagué un importantíssim motí que tingué com a base la manca d'aliments i com a objectiu la negativa dels llauradors a satisfer els drets dominicals; quan la guerra de la Independència el general Hanspe hi instal·la la seua caserna general; en 1885 una epidèmia de colera va provocar moltes víctimes; durant la revolució cantonal, a la qual s'havia adherit Catarroja, s'hi allotjà l'exèrcit de Martínez Campos; des d'on va iniciar l'esclafament de la insurrecció contra el feixisme amb una administració pulcra que fou la resposta de les forces populars al cop d'estat, els partits polítics i els sindicats van mantenir el bon funcionament de les institucions, destacant-hi l'actuació de la Col·lectivitat de Treballadors Camperols (El Muntó).

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
7.043 7.977 8.308 9.056 10.437 11.204 11.680 15.703 20.195 20.157 20.616 23.895 25.658 27.100

[edita] Economia

Ha estat un poble de tradició pesquera, encara que a poc a poc aquesta es va perdent, però també té una àmplia zona d'horta, i sobretot la marjal el cultiu principal de la qual és el cultiu arròs, el qual es conrea en la ribera de l'Albufera, en el Camí del Port.

Quant a la indústria destaca de manera important el sector del moble. També podem destacar l'existència d'un fort teixit empresarial situat en el seu polígon.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Catarroja, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers
Partit Popular Francisco Chirivella Peris 5.674 10
Partit Socialista del País Valencià Wilson Ferrús Peris 5.020 8
Esquerra Unida del País Valencià Rosa Pérez Garijo 806 1
Bloc Nacionalista Valencià Jesús Monzó Cubillos 720 1
Unió Valenciana María Ángeles López Sargues 682 1
Altres 384 -
En blanc 342 -
Total 13.715 21
Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Antonio Cubillos Royo
1983-1987
Antonio Cubillos Royo
1987-1991
Antonio Cubillos Royo
1991-1995
Antonio Cubillos Royo
1995-1999
Francisco Chirivella Peris
1999-2003
Francisco Chirivella Peris
2003-2007
Mª Ángeles López Sargues
2007-2011
Francisco Chirivella Peris

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

  • Església de Sant Miquel. Restaurada en 1701 pels pescadors.
  • Ermita de Sant Antoni de Pàdua.

[edita] Monuments civils

  • Casa Palau Vivanco. Barroc del XVIII. Declarada BIC.
  • Pont del Barranc de Xiva. Obra de Vicent Gascó de l'any 1767.
  • Mercat Municipal. Modernista, de 1927.
  • Col·legi Públic Esteban Paluzie. Edifici construït en 1927.

[edita] Llocs d'interés

El Port de Catarroja al costat del llac de l'Albufera, on hi ha tres cases que sota l'empara de ser antigues han estat remodelades sense cap projecte d'obra i amor per l'entorn com Casa Sulema, Casa Baina i Casa Primitiva, alguna d'elles il·legals.

[edita] Festes i celebracions

  • Sant Antoni. El 17 de gener se celebra aquesta festa. La processó, la venda ambulant de "porrat" i les fogueres que encén el poble a la nit, marquen les hores de la vespra i del dia del sant. Aquesta commemoració inclou, així mateix, la tradicional benedicció dels animals i la desfilada de cavalls i carruatges en el qual participen gents de tota la comarca.
  • Falles. Aquesta festivitat del 19 de març, té un gran arrelament en la localitat.
  • Verge d'Agost. Se celebra el 15 d'agost.
  • San Miguel. Se celebren l'última quinzena de setembre, coincidint amb la finalitat de la sega de l'arròs. Dintre d'aquest esdeveniment se celebra l'Entrada de Moros i Cristians amb una participació ciutadana cada vegada major.
  • Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les Festes Majors, han recuperat una tradició antiga: la "Carxofa". Un bellíssim espectacle que val la pena admirar a la porta de l'església de Sant Miquel.

[edita] Fills il·lustres

Vegeu Categoria: Catarrogins

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de l'Horta Sud

Albal | Alcàsser | Alfafar | Benetússer | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedaví | Silla