Paiporta

De Viquipèdia

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Picanya i la ciutat de València.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 7 Festes i celebracions 8 Fills il·lustres 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Municipi de l’Horta, situat al sud de la ciutat de València. El territori és totalment pla, travessat del nord-oest al sud-est pel barranc de Torrent o de Xiva, que dividix el nucli urbà en dos parts. El nucli més antic es troba a l’esquerra del barranc, al costat de l’església de Sant Jordi.

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos. La pluja, escassa, cau a la tardor i la primavera - 450/550 mm./anuals. La proximitat de la mar dóna a l’aire un cert grau d’humitat. La temperatura mitja anual és de 19ºC.

[edita] Història

Segons el Llibre de Repartiment en 1238 el rei Jaume I atorgà a Arnau Llac les alqueries de Cotelles i el Racó, on posteriorment es va assentar el poble, cridat aleshores de Sant Jordi. En 1366 el rei Pere III dóna el lloc a Pere Boïl i Castellar que posseïa el terç delme i el dret de monedatge. L'any 1447, el senyoriu pertanyia al Justícia de València, Genís Ferrer, i el 1494 passà a ser patrimoni de Pere Joaquim Pons.

El 1584, Elionor Pons va contraure matrimoni amb Pere Ladron Pallàs, qui va heretar el títol de vescomte de Xelva; l'any 1599, el rei va atorgar el títol de comte de Sinarcas a Jaume Ladron de Pallàs; en morir Gaspar Ladron de Pallàs sens descendència masculina el senyoriu es va separar del vescomtat de Xelva.

En el segle XVII un robatori de sagrades formes en el convent de sant Joaquim i santa Anna, aixecat en 1595 i a hores d'ara desaparegut, va servir d'excusa al virrei per a iniciar una dura repressió del bandolerisme en tot el país; el 1741, i fins la desamortització n'era propietat del marquès de Valdecarzana, qui es va titular baró de Paiporta.

En 1841 va afegir-se el barri de Casesnoves, també denominat Portugalet, que pertanyia a la jurisdicció de Torrent i a la parròquia de Picanya.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
2.296	2.506	2.746	3.074	3.182	3.574	4.054	11.224	14.514	15.627	18.194	21.341	22.374

[edita] Economia

L'economia local es basa en l'agricultura i la indústria. El camp paiportí, regat per la sèquia de Faitanar, dóna hortalisses, cítrics i flor natural. Quant a la indústria als seus tres polígons industrials hi ha fàbriques de mobles, xapes i taulers de fusta, teixits, pintures, materials per a la construcció, etc.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Paiporta, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Vicente Ibor Asensi	5.982	12
	Partit Socialista del País Valencià	Luis Enrique Garrigós Paredes	3.693	7
	Compromís pel País Valencià: EUPV, BNV, Verds, IR	Isabel Martín	1.341	2
	Paiporta Alternativa Unida - Candidatura independent		520	-
	Altres		610	-
	En blanc		192	-
Total		12.419		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Bartolomé Bas Tarazona	PSPV
1983-1987	Bartolomé Bas Tarazona	PSPV
1987-1991	Bartolomé Bas Tarazona	PSPV
1991-1995	Bartolomé Bas Tarazona	PSPV
1995-1999	Bartolomé Bas Tarazona	PSPV
1999-2003	Bartolomé Bas Tarazona	PSPV
2003-2007	Bartolomé Bas Tarazona	PSPV
2007-2011	Vicente Ibor Asensi	PP

[edita] Monuments

• Església de Sant Jordi. Bastida en 1754 sobre una anterior, de 1579. L'estil arquitectònic és de trancisió entre el barroc i el neoclàssic.
• Museu de la Rajoleria. L'antiga fàbrica de rajoles de Bauset es va condicionar per acollir el Museu de la Rajoleria, un espai cultural i etnològic de gran importància. Hui, dóna cabuda a tot tipus d'iniciatives artístiques i acull als que abans eren els forns, una exposició permanent que mostra part de la història social i local de la fàbrica.
• Una bona mostra de l'arquitectura rural de la comarca de L'Horta: Pou de Sant Bernat, Pou de Sant Francesc, Villa Socorro, Villa Amparo i Villa Consuelo, en són les més destacades.

[edita] Festes i celebracions

Les Festes Majors es celebren en la segona setmana del mes d’agost, en honor a Sant Roc, patró de Paiporta, finalitzant el dia 16 d’agost. Consisteixen en una sèrie d’activitats festeres, culturals i lúdiques, com ara balls, actuacions, concerts de banda de música, dia infantil, sopars populars, tir i arrossegament, cavalcada, processó i focs d'artifici (al migdia: mascletà i per la nit, castell).

El Dia del Gos, una festa pagana que es celebra el dia 17 d’agost, en homenatge al gos de Sant Roc. És una festa amb ball, cavalcada, disfresses, menjar i foc, culminant amb la Processó del Gos i la seua cremà. L’origen d’aquesta festa es desconeix. Els més vells conten que es celebra des de temps immemorials, i que va deixar de realitzar-se fa 25 anys, però des de l’any 1991, un grup de 34 paiportins, recuperà la tradició.

L’altra festa local és el dia de Sant Vicent, següent dilluns al dilluns de Pasqua. Aquest dia es celebra el Combregar dels Impedits.

També es celebren les Falles, i altres festes durant tot l'any a càrrec de diferents associacions de festes culturals, religioses i de veïns de la població.

[edita] Fills il·lustres

• Vicent Doménech, el Palleter (Paiporta, 1783) que protagonitzà la revolta popular contra la invasió francesa de 1808.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Paiporta
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Sud
Albal | Alcàsser | Alfafar | Benetússer | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedaví | Silla