Alfafar

De Viquipèdia

Alfafar és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Massanassa, Paiporta, Sedaví i la ciutat de València.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes locals 9 Fills il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Alfafar, situat a 5 km de la ciutat de València, té un terme municipal de més de 10 km2 de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius entre els que predomina l'arròs. El seu nucli urbà edificat ocupa tan sols poc més d'un 10%. Estant gran part del terme dins del parc Natural de l'Albufera.

El terme es troba travessat de nord a sud per quatre grans eixides viàries que comuniquen el poble amb la capital i que li conferixen una gran accessibilitat, tant per carretera com per tren: - L'autovia cap a Alacant-Albacete (pista de Silla). - L'antiga carretera N-340 (El Camí Reial de Madrid). - La via del ferrocarril (entre les dos vies). - La CV-400 (el corredor comarcal) D'est a oest creua el terme la carretera d'Alfafar- El Saler.

[edita] Nuclis

• Alfafar
• Tremolar

Compta amb quatre barris, què són: L'Arborar, el Barri Orba (comunament denominat parc Alcosa), els Alfalars i el Rajolar.

[edita] Història

Alfafar va ser en el seu dia una alqueria musulmana. El nom procedix de l'àrab "a l'Hofra" que significa lloc fondo, de clots o fosses. Eixes fosses s'han trobat en temps prou recents en el procés de realització de diverses obres en el centre del poble. En un cantó de la plaça del País Valencià van aparéixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; en elles es van trobar diversos trossos de ceràmica que es creu que daten dels segles IX o X. En nom d'al Hofra va ser convertint-se, successivament per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar i en l'actual Alfafar.En el Llibre del Repartiment de Jaume I, hi ha constància de donacions al juny de 1238 -abans de la Conquesta de València que es va realitzar a l'octubre- de cases i terres, a gents de les seues hosts en "Alqueriam d'Alfofar". Al gener de 1347 el Rei Pere IV el Cerimoniós dóna totes les terres al senyor Pedro Boval, cavaller principal d'este Regne, de totes les terres, convertint-lo en Senyoriu a favor seu el catorze de febrer de 1363, i la seua família el va exercir fins a la desaparició dels senyorius en 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que per este poble discorria la Via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l'agricultura i la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
2.552	2.934	3.241	3.531	3.983	4.126	4.394	13.093	20.195	19.996	18.878	19.877	20.322	20.321

[edita] Economia

L'economia del municipi ha sigut fins estos últims anys agrícola, predominant el cultiu de l'arròs i en menor grau, la taronja, però ha anat evolucionant i actualment predomina el sector industrial i comercial, desenrotllant-se en els últims anys, el sector servicis. Les empreses del municipi s'han anat desplaçant a la zona industrial; a més, s'estan establint un bon nombre d'empreses degut als bons servicis i comunicacions (accés a la Pista de Silla, xarxa ferroviària i transport col·lectiu urbà).

En el sector industrial cal tindre en compte que Alfafar i els seus voltants ha sigut tradicionalment una zona dedicada a la indústria moble (el triangle del moble: Alfafar, Benetússer i Sedaví). És una activitat important encara que els centres de treball s'han anat desplaçant cap als polígons industrials. Entre un 40% i un 60% de la demanda d'ocupació de la població activa del municipi d'Alfafar pertany al sector servicis, la qual cosa podria deure's especialment que una de les activitats destacades del municipi i dels pobles limítrofs es basa en els comerços, encara que ben sovint es tracte de xicotets i mitjans comerços. Recentment s'ha inaugurat el Centre Comercial MN4, un complex comercial i d'oci que es pot considerar com un nou jaciment d'ocupació sense oblidar l'ocupació que ha generat el parc Albufera i Centre Comercial Carrefour.

Per tant Alfafar és considerada una zona de gran activitat comercial. L'existència d'estes grans superfícies comercials i d'oci, provoca que la proximitat dels potencials centres de treball al domicili dels demandants, signifique un atractiu de cara a la intenció d'inserir-se laboralment en les empreses que conformen els complexos comercials i al seu torn l'interés de l'empresari per contractar persones residents en la zona.

[edita] Política

Resultats electorals de Alfafar, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista del País Valencià	Emilio Muñoz García	5.355	13
	Partit Popular	María José Bello Bañon	3.258	8
	Esquerra Unida del País Valencià		462	-
	Parque Alternativa Unida - Alfafar		260	-
	Altres		410	-
	En blanc		105	-
Total		9.891		21

[edita] Monuments

• Església de la Mare de Déu del Do. L'origen de la parròquia d'Alfafar es remunta als primers anys després de la Conquista del Regne de València. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sud del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un altre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, va ser iniciat en 1736 amb aportacions del propi poble i conclòs l'any 1748. Es tracta d'un edifici construït a base de maçoneria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en l'estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera mitat del Segle XVIII.
• Antic Sindicat Arrosser. Edifici de corrent noucentista. En 1942 l'edifici va passar a ser propietat del Sindicat Arrosser de la Federació d'Agricultors de l'Arròs a Espanya , per a oficines i magatzem.
• Plaça del País Valencià. Inaugurada a mitjan 2006.

[edita] Llocs d'interés

• L'Albufera

[edita] Festes locals

• Festes Patronals a finals del mes d'agost. El dia gran és el 8 de setembre, amb motiu la Festa de la Mare de Déu. Dins del calendari se celebren els actes en honor a la Mare de Déu del Socors, Sant Sebastià, la Mare de Déu d'Agost i la Puríssima. El dia 17 de setembre es commemora la trobada de la mare de Déu en el lledoner.
• Festa en honor a la Mare de Déu dels Desemparats es realitza en la primera setmana de juny en el Barri de l'Arborar.
• Festa Gran o Popular a mitjan mes de juliol i en el mes de novembre la Festa en honor al Santíssim Crist, en Barri Orba o parc Alcosa.
• Creu de maig. Els casals fallers són els encarregats dels actes i programes al voltant de la històrica Creu de maig.

[edita] Fills il·lustres

• Mercé Viana Martínez (Alfafar, 1946) és escriptora i pedagoga. Compagina la dedicació al món de l'educació amb la creació literària.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d'Alfafar
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Sud
Albal | Alcàsser | Alfafar | Benetússer | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedaví | Silla