Alcàsser (Horta Sud)
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Horta Sud | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Picassent |
||
| Gentilici | Alcasser, alcassera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 9,01 km² | ||
| Altitud | 15 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
8.716 hab. 967,37 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 22′ 10″ N 0° 26′ 41″ O | ||
| Distàncies | 15 km de València | ||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 6 PP, 5 PSPV, 1 Compromís PV i 1 UV Mª Remedios Avia Ferrer (PP) |
||
| Codi postal | 46290 |
||
| Festes majors | Segona quinzena d'agost | ||
| Web | |||
Alcàsser és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal i Torrent.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat al sud de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid. La superfície del terme és plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realeró. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcel·les. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mitjà de pous.
S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31..
[edita] Història
Habitada per musulmans, el rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces que va intentar, en 1248, poblar-la de cristians. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós va donar a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i la seua dona Sibil·la la torre i fortalesa d'Alcàsser, i sis dies després li les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens amb el mer i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pública subhasta sent adquirida per Jaume Romeu, qui va aconseguir que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 va ser comprada per Bernat Guillem Català i en 1443, és quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta de poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls havien de contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i altres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, va demanar la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici es va acabar de construir en 1805.
[edita] Topònim
El topònim ve del vocable àrab al-qasr, "la fortalesa", sent la mateixa arrel d'altres topònims castellans o andalusos amb la paraula "Alcàsser" (Alcàsser de Sant Joan, per exemple).
[edita] Demografia
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.200 | 3.411 | 3.530 | 4.055 | 4.368 | 4.473 | 4.679 | 5.449 | 6.555 | 7.191 | 7.229 | 8.351 | 8.505 | 9.258 |
[edita] Economia
La primera mitat del segle XIX produïa fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a què importava fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.
Actualment es cultiven principalment tarongers, passant cada vegada més a ser un poble industrial.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Vicente Hernández Martínez
|
AEI
|
| 1983-1987 |
Ricard Gil i Fabra
|
|
| 1987-1991 |
Cristóbal.M. Llorens Alemany
|
|
| 1991-1995 |
Ricard Gil i Fabra - Javier Navarro Hernández
|
|
| 1995-1999 |
Julio Chanzá Romaguera
|
|
| 1999-2003 |
Julio Chanzá Romaguera
|
|
| 2003-2007 | <div class="hiddenStructureJulio Chanzá Romaguera MªRemedios Avia">Julio Chanzá Romaguera MªRemedios Avia |
<div class="hiddenStructureUV PP">UV PP |
| 2007-2011 |
Mª Remedios Avia Ferrer
|
[edita] Monuments
- Església de Sant Martí Bisbe. Es va acabar en 1805, l'altar major és del segle XVII; els frescos, al·lusius a Sant Martí, s'atribuïxen a Vicente López, la capella del Crist de la Fe és de 1819.
- Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalesa d'origen musulmà, va ser transformat en Ajuntament.
[edita] Festes locals
- Mare de Déu del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol i als Sants de la Pedra el 30 del mateix mes.
- Festes Majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost en honor al Crist de la Fe.
[edita] Fills il·lustres
- Angelino Soler Romaguera (Alcàsser, 1939) va ser un ciclista que fou professional entre 1960 i 1969.
[edita] Nota tràgica
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament d'Alcàsser
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de l'Horta Sud | |
|---|---|---|
|
Albal | Alcàsser | Alfafar | Benetússer | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedaví | Silla |
||
