Albal
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Horta Sud | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Sud Catarroja |
||
| Gentilici | Albalenc, albalenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 7,4 km² | ||
| Altitud | 15 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
14.840 hab. 2.005,41 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 23′ 50″ N 0° 24′ 56″ O | ||
| Distàncies | 8 km de València | ||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 9 PSPV, 7 PP i 1 CV Ramón Marí Vila (PSPV) |
||
| Codi postal | 46470 |
||
| Festes majors | Darreries de juliol | ||
| Patró/Patrons | Sant Blai i Santa Anna | ||
| Web | |||
Albal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
El seu terme limita amb Catarroja, Torrent, Alcàsser, Silla i Beniparrell.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenxisa.
El terreny en què s'ubica és la plana d'al·luvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats al llarg de milions d'anys pels nombrosos barrancs de vessament de la zona. Rega del Xúquer per mitjà de la Sèquia Reial, i del Túria per la Sèquia de Favara, que té la seua fi en este terme; les seues aigües són repartides a tot el terme per la Sèquia d'Albal. Prop es troba el parc Natural de l'Albufera
El clima és mediterrani amb temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc a la primavera i a la tardor. Sovint, a la tardor tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment es produïxen desbordaments dels barrancs esmentats.
S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.
[edita] Història
L'origen del municipi es remunta a l'època musulmana quan va ser fundada una alqueria àrab o casa de camp de l'època, que va rebre el nom d'Alboayal i que, en 1238, el rei Jaume I d'Aragó va donar a Gil d'Atrosillo, qui sis anys més tard, la va vendre al capítol Catedralici de València, que va conservar definitivament el senyoriu.
[edita] Demografia
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.293 | 2.373 | 2.673 | 3.100 | 3.547 | 4.069 | 4.784 | 7.203 | 8.101 | 9.109 | 11.973 | 14.061 | 14.840 |
[edita] Economia
La seua economia es basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalisses), la xicoteta indústria, el moble, i el sector servicis. La propietat de la terra està molt repartida.
En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats, plàstics, automoció, agroalimentària i, per descomptat la construcció.
A esta activitat corresponen els tres polígons industrials que posseïx, a saber; el més dotat i major junt amb la pista de Silla i limitant amb els polígons de Catarroja i Baniparrell; el del camí de santa Anna on va estar l'Hort de Calafré (joia arquitectònica huitcentista hui desapareguda); i finalment destaca el de la Cooperativa mesclant-se ja amb zona residencial.
El sector terciari d'Albal també és destacable amb un gran nombre d'empreses dedicada a la restauració encara que encara no a l'hostaleria. El terciari de servicis destaca per la proliferació d'entitats bancàries per les principals avingudes de, la ja, ciutat. Mercat municipal, supermercats, botigues, farmàcies, etc.
Amb tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sinó que per contra els treballs estan més en relació amb sectors terciari i terciari industrial, havent-hi funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la contrucció i de l'agroalimentación entre d'altres.
[edita] Administració
| Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979-1983 |
Agustín Zacarés Vila
|
AIUPA (Ag. Indep. para la Unión y el Progreso de Albal)
|
| 1983-1987 |
Agustín Zacarés Vila
|
|
| 1987-1991 |
Agustín Zacarés Vila
|
|
| 1991-1995 |
Agustín Zacarés Vila
|
|
| 1995-1999 |
Agustín Zacarés Vila
|
|
| 1999-2003 |
Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila
|
|
| 2003-2007 |
Ramón Marí Vila
|
|
| 2007-2011 |
Ramón Marí Vila
|
[edita] Monuments
- Ermita de Santa Anna. Edificada sobre un xicotet monticle, on la tradició assenyala que va ser trobada la seua imatge, és patrona d'Albal. L'edifici és ampli amb arcades ogivals, amb atri i cor alt, havent sigut restaurada en 1943 i en 2005. També és venerat allí Sant Blai, patró del poble. El paratge està cobert de pins, amb àmplia plaça i font, sent lloc de romeria durant les festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instal·lant-se llavors parades per a la venda del típic porrat.
- Església de la Mare de Déu dels Ángeles. Construïda en 1697.
- Església de Sant Carles Borromeu.
- Torre àrab. Després de moltes vicissituds que la portaren a passar molts anys abandonada i en estat de ruïna ha estat rehabilitada i actualment allotja el Museu Etnològic Municipal. Està declarada BIC.
[edita] Festes
Les principals festes són:
- Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.
- Les Falles. Al març.
- Santa Anna. Té lloc el 26 de juliol.
Són típics en festes els focs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcades i revetles.
[edita] Fills il·lustres
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament d'Albal
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de l'Horta Sud | |
|---|---|---|
|
Albal | Alcàsser | Alfafar | Benetússer | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedaví | Silla |
||
