Benet??sser

De Viquip??dia

Benet??sser ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar i Paiporta.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Administraci?? 6 Monuments 7 Festes i celebracions 8 Vegeu tamb?? 9 Refer??ncies 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Municipi assentat sobre una plana de f??rtils al??luvions de l'era quatern??ria, acumulats pels dip??sits que van aportar durant segles les conques hidrogr??fiques dels rius X??quer i T??ria.

Reguen esta plana els diferents bra??os de la s??quia de Favara que, travessant per davall del nucli urb?? (actualment edificat completament), aboquen l'aigua en l'Albufera.

L'extensi?? del terme ??s ben b?? curta, a penes un quil??metre quadrat, fet que va condicionar en d??cades passades el pas de l'agricultura a la ind??stria.

El fet que el municipi haja estat situat hist??ricament sobre el cam?? Reial de X??tiva o cam?? Reial de Val??ncia a Madrid (actualment avinguda del Cam?? Nou), ha suposat un gran avantatge per a Benet??sser a l'hora de proporcionar-li bons accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril, circumst??ncia que ha fet avan??ar i modernitzar la localitat durant el segle passat, fins a aconseguir l'aspecte actual de xicoteta ciutat din??mica, prove??da de qualsevol classe de serveis per als seus residents.

[edita] Hist??ria

El top??nim Benet??sser t?? la seua arrel i explicaci?? en el m??n ??rab. Va ser el 1240 quan el municipi apareix ressenyat en el Llibre del Repartiment, codi en el qual es detalla el repartiment de terres despr??s de la conquesta de Jaume I, com Benit??zem, forma composta de Beni- (plural d'Ibn = fill de) i T??zem (antic top??nim de Tunis).

L'origen de Benet??sser com a alqueria mora ???dels fills o descendents de T??zem??? ho confirma tamb?? la cer??mica trobada durant les excavacions arqueol??giques realitzades el 1987 en la pla??a de l'Esgl??sia. Esta cer??mica, d'una bell??ssima combinaci?? de verd i mangan??s, est?? datada en la segona meitat del segle X, quan els Califes Omeies governaven la pen??nsula i la decoraci?? que s'imitava era la de C??rdova.^[1]

Despr??s de la conquesta feudal, Benet??sser va ser repoblat per fam??lies ori??ndes de Catalunya, Arag?? i Montpeller (Fran??a). Els Giner de Rabassa eren senyors feudals del municipi all?? per l'any 1351, a pesar que el llinatge va derivar el 1412, per diversos parentius, en la fam??lia senyorial dels Rabassa de Perell??s.

En esta ??poca medieval, va ser constru??da l'Esgl??sia, que feia les funcions al mateix temps de capella del castell, i l'encara visible porta d'entrada al jard?? palat??, popularment coneguda com la porta de Favara.

L'any 1884, la filla dels marquesos de Dosaig??es i senyors de Benet??sser, la senyora Sofia Dais Puigmolt??, es va casar amb el comte de Berbedel, i el matrimoni va heretar el palau de Benet??sser, amb les seues possessions i terres. Este edifici va ser derrocat l'any 1934. El doctor Vicente Navarro Soler, en la seua obra Topograf??a M??dica de Benet??sser, descriu l'antic castell de la manera seg??ent: ??La porta municipal fa cap a la pla??a del Castell, i ??s d'arc red?? i de voltes de pedra. Hi ha cotxeres, grans patis, cavallerisses, unes altres depend??ncies auxiliars, un caragol c??nic sobre el qual descansa l'escala voladissa, i tot cobert de voltes d'aresta, ??ltim centelleig de l'art g??tic. El pis principal consta de di??fanes estances, el sostre de les quals est?? format nom??s per les bigues de l'entramat superior. El s??l ??s de taulellets, amb bancs de pedra als festejadors, les portes fan de comunicaci??. En elles, s???aprecien ornaments de fusteria blasonada. La sala immediata a l'escala ??s palatina i manca de vest??bul. Als porxos de l'edifici, es guardaven les collites. Completa el palau un hort de quatre hect??rees, que estigu?? envoltat en el seu temps per t??pies, les quals han desaparegut en l'actualitat.??

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica de Benet??sser
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2004	2006	2007
996	1.216	1.421	2.517	3.436	3.954	5.907	10.062	13.488	13.891	13.961	13.425	14.023	13.940	14.283

[edita] Economia

L'extensi?? del seu terme municipal (un dels m??s xicotets de la comarca) ha estat un dels motius principals dels que han configurat la seua economia, perqu?? els llauradors han hagut de buscar terres de cultiu als municipis ve??ns i, m??s recentment, la mancan??a de s??l conreable a m??s de les seues bones comunicacions (el primer ferrocarril va arribar-hi en 1852) ha condu??t la seua economia devers una intensa industrialitzaci??, principalment mobles i tapissos. Existeixen, fins i tot, f??briques de licors, molins d'oli, t??xtils i qu??miques. Actualment la ind??stria, a poc a poc, ha anat deixant pas al comer?? i als serveis de tota classe, que s??n els que ocupen actualment a gran part de la poblaci?? activa.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Jos?? Sanchis Mic??	PSPV
1983-1987	Jos?? Sanchis Mic??	PSPV
1987-1991	Jos?? Sanchis Mic??	PSPV
1991-1995	Jos?? Enrique Aguar Vila	PSPV
1995-1999	Jos?? Enrique Aguar Vila	PSPV
1999-2003	Jos?? Enrique Aguar Vila	PSPV
2003-2007	Jos?? Enrique Aguar Vila - Eva ??ngela Sanz Portero	PSPV
2007-2011	Eva ??ngela Sanz Portero	PSPV

Durant la legislatura anterior, l'alcalde Jos?? Enrique Agura Vila va ser nomenat Diputat Provincial, l'alcaldia recaigu?? en Eva ??ngela Sanz Portero, per?? com li feia falta la seua acta com a regidor, no va deixar la pol??tica municipal. En la actualitat no ??s diputat, nom??s ??s regidor alliberat (amb sou) de l'ajuntament de Benet??sser, treballant com a regidor de cultura en el mol?? de Favara.

[edita] Monuments

• Esgl??sia de la Mare de D??u del Socors. Del XVIII. Tota l'esgl??sia ??s de l'estil xurrigueresc; el p??lpit ??s d'elegant talla i la fa??ana va ser rematada en 1902. En els ??ltims anys, a la fa??ana se li ha incorporat un p??rtic neocl??ssic, de la mateixa manera que s'ha constru??t un altar major nou, tamb?? d'estil neocl??ssic.

• Porta de Favara. Antiga porta d'entrada al jard?? del palau, ??s d'estil manierista.

• Mol?? de Favara. Aquest mol??, fariner en els seus or??gens i convertit en arrosser en el segle XIX, ??s un dels pocs que estan situats en la s??quia mare de Favara, ja que la majoria dels existents es troben sobre els bra??os secundaris. El mol?? ??s d'origen medieval, encara que l'estructura arquitect??nica que presenta avui dia ??s el resultat de les innovacions industrials associades a les expansi?? del cultiu de l'arr??s. En els ??ltims anys s'ha constru??t un auditori afegit al vell edifici del mol??.

• Mol?? Arrosser de l'Estaci??. Complex industrial constru??t en 1921. T?? un cos monumental, de car??cter civil (a manera d'habitatges), restaurat ??ltimament, constitu??t pel propi mol?? de tres altures al que se li adossen dos cossos de fa??anes sim??triques i iguals, conformant un pati amb tancament al carrer amb mur i reixat de ferro entre pilars de ma??. Aquestes fa??anes sim??triques tenen tres obertures amb buits adintellats i motllurats, balconada central (possiblement afegit en aquesta ??ltima restauraci??) i com remat ampits a manera de frisos amb detalls neogrecs (palmetes, oves). De major senzillesa ??s el mol?? pr??piament dit amb coberta a dues aig??es. F??brica de ma?? i bigues de fusta. Ritme regular en els buits. Al costat d'aquest cos principal el complex t?? altres naus de magatzem i xemeneia de base hexagonal.

[edita] Festes i celebracions

• Falles. Al mar??.
• Setmana Santa.
• Festes majors. Celebra les festes en honor al patr?? del poble, Sant Sebasti??, els ??ltims deu dies de juny. En elles tamb?? se celebra el tradicional Corpus Christi i Moros i Cristians. En les Festes Majors es tria la Festera Major del poble, la qual representa a una associaci?? del municipi.

[edita] Vegeu tamb??

• Escut de Benet??sser

[edita] Refer??ncies

1. ??? Per a saber m??s sobre el tresor cer??mic de Benet??sser, es recomana acudir al llibre La cer??mica califal de Benet??sser, obra de Felisa Escrib??. En l'actualitat, les troballes estan exposades en el Museu Estatal de Cer??mica i Arts Decoratives ???Gonz??lez Mart????? de Val??ncia.

[edita] Enlla??os externs

• Lloc web de l'ajuntament
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment
• Institut Valenci?? d'Estad??stica
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat

editar	Municipis de l'Horta Sud
Albal | Alc??sser | Alfafar | Benet??sser | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedav?? | Silla