Benetússer

De Viquipèdia

Benetússer

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Sud
Ajuntament de Benetússer
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Catarroja
Gentilici	Benetussí, benetussina
Predom. ling.	Valencià
pressupost	9.119.847,68
Superfície	0,76 km²
Altitud	11 m
Població (2007)   • Densitat	14.283 hab. 18.793,42 hab/km²
Coordenades	39° 25′ 30″ N 0° 23′ 46″ OCoordenades: 39° 25′ 30″ N 0° 23′ 46″ O
Distàncies	5 km de València
Formació Fundació	Primers nomenaments al Llibre dels repartiments de 1250
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 8 PSPV, 7 PPCV i 2 EUPV Eva Ángela Sanz Portero (PSPV)
Codi postal	46910
Festes majors	Juny
Patró/Patrons	Sant Sebastià i Mare de Déu del Socors
Dies de mercat	Dimecres i disabte
Fira tradicional	Última setmana de Juny
Web	http://www.benetusser.net/

Benetússer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar i Paiporta.

[edita] Geografia

Municipi assentat sobre una plana de fèrtils al·luvions de l'era quaternària, acumulats pels dipòsits que van aportar durant segles les conques hidrogràfiques dels rius Xúquer i Túria.

Reguen esta plana els diferents braços de la sèquia de Favara que, travessant per davall del nucli urbà (actualment edificat completament), aboquen l'aigua en l'Albufera.

L'extensió del terme és ben bé curta, a penes un quilòmetre quadrat, fet que va condicionar en dècades passades el pas de l'agricultura a la indústria.

El fet que el municipi haja estat situat històricament sobre el camí Reial de Xàtiva o camí Reial de València a Madrid (actualment avinguda del Camí Nou), ha suposat un gran avantatge per a Benetússer a l'hora de proporcionar-li bons accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril, circumstància que ha fet avançar i modernitzar la localitat durant el segle passat, fins a aconseguir l'aspecte actual de xicoteta ciutat dinàmica, proveïda de qualsevol classe de serveis per als seus residents.

[edita] Història

Ceràmica de Benetússer

El topònim Benetússer té la seua arrel i explicació en el món àrab. Va ser el 1240 quan el municipi apareix ressenyat en el Llibre del Repartiment, codi en el qual es detalla el repartiment de terres després de la conquesta de Jaume I, com Benitúzem, forma composta de Beni- (plural d'Ibn = fill de) i Túzem (antic topònim de Tunis).

L'origen de Benetússer com a alqueria mora “dels fills o descendents de Túzem” ho confirma també la ceràmica trobada durant les excavacions arqueològiques realitzades el 1987 en la plaça de l'Església. Esta ceràmica, d'una bellíssima combinació de verd i manganés, està datada en la segona meitat del segle X, quan els Califes Omeies governaven la península i la decoració que s'imitava era la de Còrdova.^[1]

Després de la conquesta feudal, Benetússer va ser repoblat per famílies oriündes de Catalunya, Aragó i Montpeller (França). Els Giner de Rabassa eren senyors feudals del municipi allà per l'any 1351, a pesar que el llinatge va derivar el 1412, per diversos parentius, en la família senyorial dels Rabassa de Perellós.

En esta època medieval, va ser construïda l'Església, que feia les funcions al mateix temps de capella del castell, i l'encara visible porta d'entrada al jardí palatí, popularment coneguda com la porta de Favara.

L'any 1884, la filla dels marquesos de Dosaigües i senyors de Benetússer, la senyora Sofia Dais Puigmoltó, es va casar amb el comte de Berbedel, i el matrimoni va heretar el palau de Benetússer, amb les seues possessions i terres. Este edifici va ser derrocat l'any 1934. El doctor Vicente Navarro Soler, en la seua obra Topografía Médica de Benetússer, descriu l'antic castell de la manera següent: «La porta municipal fa cap a la plaça del Castell, i és d'arc redó i de voltes de pedra. Hi ha cotxeres, grans patis, cavallerisses, unes altres dependències auxiliars, un caragol cònic sobre el qual descansa l'escala voladissa, i tot cobert de voltes d'aresta, últim centelleig de l'art gòtic. El pis principal consta de diàfanes estances, el sostre de les quals està format només per les bigues de l'entramat superior. El sòl és de taulellets, amb bancs de pedra als festejadors, les portes fan de comunicació. En elles, s’aprecien ornaments de fusteria blasonada. La sala immediata a l'escala és palatina i manca de vestíbul. Als porxos de l'edifici, es guardaven les collites. Completa el palau un hort de quatre hectàrees, que estigué envoltat en el seu temps per tàpies, les quals han desaparegut en l'actualitat.»

[edita] Demografia

[edita] Economia

L'extensió del seu terme municipal (un dels més xicotets de la comarca) ha estat un dels motius principals dels que han configurat la seua economia, perquè els llauradors han hagut de buscar terres de cultiu als municipis veïns i, més recentment, la mancança de sòl conreable a més de les seues bones comunicacions (el primer ferrocarril va arribar-hi en 1852) ha conduït la seua economia devers una intensa industrialització, principalment mobles i tapissos. Existeixen, fins i tot, fàbriques de licors, molins d'oli, tèxtils i químiques. Actualment la indústria, a poc a poc, ha anat deixant pas al comerç i als serveis de tota classe, que són els que ocupen actualment a gran part de la població activa.

[edita] Administració

Durant la legislatura anterior, l'alcalde José Enrique Agura Vila va ser nomenat Diputat Provincial, l'alcaldia recaigué en Eva Ángela Sanz Portero, però com li feia falta la seua acta com a regidor, no va deixar la política municipal. En la actualitat no és diputat, només és regidor alliberat (amb sou) de l'ajuntament de Benetússer, treballant com a regidor de cultura en el molí de Favara.

[edita] Monuments

• Església de la Mare de Déu del Socors. Del XVIII. Tota l'església és de l'estil xurrigueresc; el púlpit és d'elegant talla i la façana va ser rematada en 1902. En els últims anys, a la façana se li ha incorporat un pòrtic neoclàssic, de la mateixa manera que s'ha construït un altar major nou, també d'estil neoclàssic.

• Porta de Favara. Antiga porta d'entrada al jardí del palau, és d'estil manierista.

• Molí de Favara. Aquest molí, fariner en els seus orígens i convertit en arrosser en el segle XIX, és un dels pocs que estan situats en la sèquia mare de Favara, ja que la majoria dels existents es troben sobre els braços secundaris. El molí és d'origen medieval, encara que l'estructura arquitectònica que presenta avui dia és el resultat de les innovacions industrials associades a les expansió del cultiu de l'arròs. En els últims anys s'ha construït un auditori afegit al vell edifici del molí.

• Molí Arrosser de l'Estació. Complex industrial construït en 1921. Té un cos monumental, de caràcter civil (a manera d'habitatges), restaurat últimament, constituït pel propi molí de tres altures al que se li adossen dos cossos de façanes simètriques i iguals, conformant un pati amb tancament al carrer amb mur i reixat de ferro entre pilars de maó. Aquestes façanes simètriques tenen tres obertures amb buits adintellats i motllurats, balconada central (possiblement afegit en aquesta última restauració) i com remat ampits a manera de frisos amb detalls neogrecs (palmetes, oves). De major senzillesa és el molí pròpiament dit amb coberta a dues aigües. Fàbrica de maó i bigues de fusta. Ritme regular en els buits. Al costat d'aquest cos principal el complex té altres naus de magatzem i xemeneia de base hexagonal.

[edita] Festes i celebracions

• Falles. Al març.
• Setmana Santa.
• Festes majors. Celebra les festes en honor al patró del poble, Sant Sebastià, els últims deu dies de juny. En elles també se celebra el tradicional Corpus Christi i Moros i Cristians. En les Festes Majors es tria la Festera Major del poble, la qual representa a una associació del municipi.

[edita] Vegeu també

• Escut de Benetússer

[edita] Referències

1. ↑ Per a saber més sobre el tresor ceràmic de Benetússer, es recomana acudir al llibre La ceràmica califal de Benetússer, obra de Felisa Escribà. En l'actualitat, les troballes estan exposades en el Museu Estatal de Ceràmica i Arts Decoratives “González Martí” de València.

[edita] Enllaços externs

• Lloc web de l'ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat