[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Massanassa - Viquipèdia

Massanassa

De Viquipèdia

Massanassa
Escut de Massanassa
(En detall)
Localització

Localització de Massanassa respecte del País Valencià Localització de Massanassa respecte de l'Horta Sud


Municipi de l'Horta Sud
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Horta Sud
Manc. de l'Horta Sud
Catarroja
Gentilici Massanasser, Massanassera
Predom. ling. Valencià
Superfície 5,60 km²
Altitud 14 m
Població (2007)
  • Densitat
8.325 hab.
1.486,61 hab/km²
Coordenades 39° 24′ 30″ N 0° 23′ 56″ OCoordenades: 39° 24′ 30″ N 0° 23′ 56″ O
Distàncies 7 km de València
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
8 PP i 5 PSPV
Vicente S. Pastor Codoñer (PP)
Codi postal 46470
Festes majors Juny
Patró/Patrons Sant Pere
Dies de mercat Dissabte
Web

Massanassa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb Alfafar, Catarroja, Paiporta i la ciutat de València.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Situat en la comarca de l'Horta Sud, es troba a 7 km de la capital València i ben prop del parc natural de l'Albufera.

[edita] Història

El fet que la Via Augusta passe pel municipi podria indicar un origen romà però no hi ha cap evidència i per tant convindrem en que l'origen de Massanassa és àrab i la primera menció escrita que trobem és del poeta Ibn-al-Abbar, que l'esmenta com Manzil Nasr (alqueria de Nasr); àdhuc que abans de la conquesta Jaume I ja començà a repartir terres massanasseres entre els seus fidels, rere la mateixa dóna Massanassa a l'orde de Calatrava. Es conserva una carta de població, que segurament no fou la primera, concedida a fur de València l'any 1278, en la qual es fa donació de les terres que fins el moment havien estat ocupades per musulmans, els nous habitants reben les terres en usdefruit perpetu amb la possibilitat de vendre-les, empenyorar-les i llogar-les, sempre que respecten els drets del senyoriu; el pagament de la quarta part de la collita i un cens fix en espècie de quaranta cafices d'ordi anuals, el pagament del lluïsme i el reconeixement de la fadiga; tanmateix, resten obligats a moldre el blat al molí del senyor i a cuir el pa al seu forn, demés, devien pagar la dècima part de la collita al bisbe de València i la primícia al rector de la parròquia.

En 1386 els cavallers de l'orde van cedir l'usdefruita a la família dels Boïl , de rendes en metàl·lic; a les primeries del segle XV, el lloc es va convertir de facto en un senyoriu de l'esmentada família en poder de la qual estigué fins 1738 en què el senyoriu passà a formar part del patrimoni del marquès de Dosaigües.

[edita] Demografia

El cens de Floridablanca, l'any 1787, ofereix la xifra de 1.254 habitants, Cavanilles, l'any 1794, apunta 329 veïns; a mitjans del segle XIX tenia, segons Madoz, 1905 i Sanchis Sivera, per a l'any 1922, dona la quantitat de 4.081 habitants.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006 2007
3.229 3.336 3.342 4.272 4.836 5.023 5.053 6.010 6.983 7.632 7.521 7.919 8.127 8.325

[edita] Economia

L'economia, encara que conserva els arrels amb l'agricultura (arròs, cereals i hortalisses) apunta més als sectors industrial (fusta, alimentació, licors, materials per a la construcció) i serveis, grans superfícies d'empreses locals i multinacionals s'assenten en el terme que està enclavat en el Parc Natural de l'Albufera.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
Francisco José Soria Pons
1983-1987
Juan Quiles Tarazona
1987-1991
Juan Quiles Tarazona
1991-1995
Juan Quiles Tarazona
1995-1999
José Vicente Espinosa Casañ
1999-2003
José Vicente Espinosa Casañ
2003-2007
Vicente Salvador Pastor Codoñer
2007-2011
Vicente Salvador Pastor Codoñer

[edita] Monuments

  • Església de Sant Pere apòstol. Segle XVIII.
  • Església de Sant Antoni de Pàdua.
  • Alqueria de Sòria. Segle XVIII.
  • Pont sobre el barranc de Xiva. Segle XVIII.
  • Escoles Velles. 1932
  • Antic Ajuntament.
  • Casa dels Obrers. 1929.

[edita] Festes i celebracions

Les Festes Majors de Massanassa se celebrin en honor al Crist de la Vida, sent el dia de la Festa, per excel·lència, el 24 de juny, dia de Sant Joan. Les festes comencen dues setmanes abans del dia 24, celebrant-se la presentació oficial i un espectacle musical.

Entre altres actes festius tenen lloc: el Festival de Paelles, la Cavalcada, el Festival de Bandes de Música i la Foguera de Sant Joan.

Immediatament després de les Festes Majors, se celebra "Música i Festa" certamen musical de gran qualitat.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Massanassa


editar Municipis de l'Horta Sud

Albal | Alcàsser | Alfafar | Benetússer | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedaví | Silla