Silla

De Viquipèdia

Silla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

[edita] Topònim

El nom Silla mostra unes arrels contradictories, a hores d´ara no massa consensuades entre els filòlegs, ja que cadascú procura justificar els indicis més favorables a la seua especialitat acadèmica.

Per una banda tenim la teoria llatina, respecte de la qual, sabem que els primers documents redactats en aquesta llengua la descriuen amb el mot Silva, en referència a un bosc atapeït o una zona verda de certa importància, que de resultar certa l´assignació, s´explicaria per les nombroses pinedes i alzines silvestres que abans l´envoltaven pel sud-oest, concretament a les partides de l´Algudor i Sant Roc, a les que haurem d´afegir els bovalars adjacents a l´Albufera per on pasturaven els ramats de la rodalia. Destacarem per la seua antiguitat l´anomenada Hitación de Wamba, un acord de dependència feudal que delimitava els bisbats de la Hispània visigòtica del segle VII, on per descriure la nostra diòcesi, diu: ...”Termini Valencia tenet de Silva usque Murvetrum”... - el terme de València comprèn des de Silla fins a Morvedre (Sagunt) -.

Més endavant tenim noves opcions antropònimes a l´estil de: ...”Fundó esta villa SILBA, capitan romano, 79 años antes de nuestra Redención, més o menys en la línia de l´informe aparegut a un reportatge periodístic que afirmava: ...”del examen del archivo hemos podido averiguar que en tiempo del procónsul SILA Romano edificose una alqueria llamada Cilla”, un personatge històric que en el idioma llatí i en el italià actual casualment s´escriu SILLA. D´aquesta manera ho veiem en la correspondència privada del rei conqueridor (Montpeller, any 1262, juny 10), qui també utilitza el terme SILLAM quan situava geogràficament l´església de Sant Vicent de la Roqueta: ...”in via quo vadit ad Sillam” - al camí que condueix a Silla -. Aquesta teoria defensada pels romanistes, pren més força en relacionar el topònim amb la indústria vinatera, així succeeix amb altres llocs d´arrels romanes que encara mantenen el mateix vocable fòssil, gràcies precisament a la nombrosa presència de bodegues en temps passats. Podem citar: Cilla (Burgos), Cillas (Guadalajara), Cillamayor (Palencia), Cillanueva (Valladolid), Cillarga (Palencia), Cillero (Orense), Cillero de Mariñaos (Lugo), Santiago del Cillero (Lugo), Cilleros (Càceres), San Salvador de Cilleros (Orense), Cilleros de la Bastida (Salamanca), Cillerero (Orense), Cilleruelo (Albacete), Cilleruelo de Abajo (Burgos), Cilleruelo de Bezania (Burgos), Cilleruelo de Bricia (Burgos), Cilleruelo de San Manuel (Segovia)... A la diòcesi de Tarragona també apareix Centumcelli, referit a un poblament ja documentat a les “Rationes Decimarum” del segle XIII. I en el context de la parla aragonesa, l´any 1260 trobem una al·lusió semblant en la persona de Pedro de Cillas, que al traduir-lo al català no dubten en convalidar per Pere de Celles. Recordem al respecte la cita de Gaspar Escolano feta al segle XVII, qui opta per la forma CELLA derivada de CENTUMCELLAE en al·lusió a la gran quantitat de cellers que havia antigament al poble: ...”Y pienso que es Silla la que en escrituras de aquel tiempo hallamos en ese paraje con nombre de Centumcellas, que es decir cien bodegas”...

L´investigador Nicolau Primitiu ens parla del topònim SILLUS, vinculant el poblament a un barranc anomenat així en època dels romans (que indubtablement seria la Rambleta). Per tant, sembla que la majoria de referències antigues es manifesten amb la forma llatina, una opinió avalada a l´obra: “Estudio Toponímico de la Región Valenciana” de Cabanes Pecourt Mª. et alii. Universitat de València. 1981. Encara que açò no deuria entendres com una prova irrefutable, doncs les traduccions escrites i les transmissions orals durant el període medieval serien del tot variades i força subjectives.

L´altra hipòtesi la aporta el filòleg Joan Coromines a l´obra ”Onomàsticon Cataloniae, on amb una contundència que no admet dubtes, afirma de Silla que es tracta de l´etimologia aràbiga zhyla, que significa “terreny fàcil de trepitjar” en contraposició als peudemonts on s´enclavaven els pobles de voltant. Mentre que als seus “Estudis de Toponímia Catalana” publicats amb anterioritat, a l´apartat de noms catalans d´origen àrab, refereix que és un nom enregistrat als textos mossàrabs, no aràbic original, suggerint però que és molt anterior a la conquesta cristiana. Aquesta opció està recolzada, entre altres, per l´arabista Carme Barceló en la “Toponímia aràbiga del País Valencià”, però sobretot, crida l´atenció la decidida postura dels filòlegs i estudiosos locals que unànimement el relacionen amb un context cultural islàmic. Una etapa inèdita de la nostra l´alqueria, on no coneguem ni tan sols la seua denominació oficial, doncs abans del famós “pacte d´Alcanyis” de l´any 1233, no apareix a les fonts cristianes cap document, ni a les campanyes depredadores del Cid recaptant diners per l´horta (1080), ni a l´expedició d´Alfons el Bataller camí d´Alzira en 1124... Només hi ha dues referències islàmiques que l´anomenen de passada: la primera es de l´historiador Ben al-Abar, qui parla de Silla i Cullera, però amb una greu errada al situar Shyla al bi-garbí Balansiya, és a dir, a l´occident de la ciutat. I també una altra noticia que caldrà prendre amb totes les precaucions pensant en l´autenticitat de la seua traducció: es tracta d´un poemari del segle XI anomenat “Las Casidas”, a cura de l´escriptor de Xàtiva Abu-el-alh-Arrà, on inclou uns versos cantant-li a ...“la moza de Sila que sus ojos lloran al pie de la torre”.

No obstant, cas de voler acceptar una connotació fonètica àrab, sempre caldria relacionar-la amb SIHLA o SYHLA (arena, sorra) o SUHAILA (planura), però mai amb un antropònim sarraí com afirma mossèn Pedro Sucias: "antiguamente esta población era conocida como CILA, que es nombre árabe de persona”.

Un altre exemple per a justificar aquest topònim, el tenim en una expressió col·loquial que el il·lustre D. Elías Olmos Canalda posà en boca de Felip II quan vingué a València. Ens conta, que el rei estava tan extasiat travessant la nostra població, que va exclamar emocionat: - Aquí pondria yo mi silla !!. Encara que sembla una fantasia literària recollida d´una crònica reial, més que l´opinió d´un científic de tanta solvència com era el canonge Olmos, no deixa de ser un intent de relacionar el topònim SILLA amb l´equivalència castellana del moble “cadira”, una confusió que es dona fàcilment fora de l´àmbit geogràfic valencià, i malauradament també en alguns programes informàtics de traducció de textos, que malgrat les advertències fetes en el seu dia, ningú es preocupa d´esmenar.

Independentment dels arrels fonètics, els documents demostren que la seqüència gràfica ha anat evolucionant de CILAM > CIYLA > ÇILA > CYLA (utilitzat a la "Crònica" del rei Jaume), i posteriorment CILLAM > CILLA > ÇILLA (a les llistes del Mestre Racional i els Protocols notarials del segles XV i XVI). També l´he vist grafiada "SSILLA" a un relat de la Germania, fins normalitzar-se definitivament SILLA a les darreries del segle XVI. Malgrat les divergències semàntiques i el fet d´aparèixer escrit amb diverses modalitats ortogràfiques, dependent del segle i de l´escola dels escrivents, aquest topònim s´ha mantingut inalterable al llarg del temps, sense tenir constància de cap intent de modificació o substitució per un altre nom. Com era de costum, en cada època li anteposaven prefixes qualificatius en funció del rang poblacional que assolia, havent-la localitzat després de: “loci”, “parròquia”, “universitat”, “lloch”, “encomienda”, “poblado”, “lugar”, “villa”... i a hores d´ara “ciutat”.

Però a més dels orígens històrics del topònim, tampoc tenim molt clar el gentilici, és a dir, el nom que reben els naturals o veïns d´una localitat o d´un país determinat. En alguns reportatges periodístics del segle XIX asseguren què: “a sus habitantes se les conoce como sillanos”..., una forma mantinguda també per Sarthou Carreres en la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, encara que la manera més usual i acceptada d´anomenar-nos ha estat sillenses, totes dues en llengua castellana.

El problema esdevé en fer-ho en valencià, doncs com que mai s´havia normalitzat, a hores d´ara no queda gens clar. En el llenguatge col·loquial sempre hem dit vulgarment: silleros i silleres, de la mateixa manera que per als pobles de la rodalia diguem: beniparrelleros, alcasseros, picassenteros o almussaferos. També hem utilitzat el terme sillers en un intent de refinar el mot, però: quina de totes és la forma correcta?

Segons el Servei de Normalització Lingüística de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana, del tot coincident en la Gran Enciclopèdia Catalana, hem de reclinar-nos de la següent manera: sillà, sillana per al singular, i sillans, sillanes per al plural.

Últimament, però, en la llista que ha publicat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el gentilici ha quedat fixat en la forma siller.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Silla
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Portal web del Col·lectiu Local del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ.

editar	Municipis de l'Horta Sud
Albal | Alcàsser | Alfafar | Benetússer | Beniparrell | Catarroja | Massanassa | Paiporta | Picassent | Llocnou de la Corona | Sedaví | Silla

Aquest article sobre l'Horta Sud és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.