Carlet

De Viquipèdia

Carlet és una ciutat del País Valencià, a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb l'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Cultura i espectacles 8 Festes 9 Fills il·lustres 10 Vegeu també 11 Commons 12 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme, de 45,60 km2, i gairebé pla se situa en la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla la Parra.

[edita] Nuclis

• Carlet
• Ausiàs March

[edita] Història

De l'àrab Qualaet que siginificava, "castell" o "plaça fort". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s’han trobat alguns atifells del Paleolític i del Neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d'una possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet.

La primera menció rera la conquesta és el 5 de juny de 1238 al Llibre del Repartiment, en eixa data el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut qui atorga carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l'església de sant Andreu de València el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut hereta el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut; el 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedeix al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passa a la família Vilanova i s’independitza d'Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, ven Carlet als jurats de València i aquests, el 1375, a Gonçal de Castellví, en 1393 Joan I dóna en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví.

En 1520 Carlet posseeix dues cartes pobles, una per a mudèjars i una altra per a cristians i el 1610 després de l'expulsió dels moriscs se'n va donar una altra per als nous pobladors, en les del 1520 ja detenta la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera; en temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la població cristiana als agermanats¸ en 1604 es crea el comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza; en la carta de població del 1610 les condicions eren similars encara que s'eliminaren els drets musulmans, la supressió dels serveis personals i la reducció de la partició de fruits en l'oli, el poble queda dividit en dos: Antic i Nou, cada un amb ajuntament propi que es renovava anualment.

El segle XVII estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d'aquest a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb el saqueig del palau del comte, el 1805 els veins i l'Ajuntament demanen la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrémol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any es proveït de fonts públiques; en 1891 es derrueix el palau comtal per eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril arriba a Carlet amb les importants conseqüències que se’n deriven; en 1926 a ran d'una visita del dictador Primo de Rivera el municipi abasta el títol de ciutat.

En 1957 una riuà assola la població; en 1970 es demolit l'antic convent i en seu lloc s’aixeca el nou ajuntament.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
14.276	14.239	14.494	14.366	14.056	13.975	14.080	14.622	14.952	15.189

[edita] Economia

L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície conreada ocupa el 80% del sòl. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny conreat (3.520 Ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta. Aquest progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els quals es desenvolupava el garrofer i altres arbres mediterranis de cultiu. El terme es rega amb aigües del riu Magre i nombrosos "motors" que bomben aigua dels pous més o menys profunds que abunden en tota la comarca. Algunes sèquies utilitzen l'aigua del subsòl mentre que el Canal Xúquer-Túria rega les terres compreses entre aquest i la Sèquia Reial del Xúquer.

El cultiu més estès és el dels cítrics. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permès la proliferació de cultius de fruita d'os o fruita d'estiu, especialment, del préssec primerenc.

La ramaderia té un desenvolupament escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat gairebé industrial en les quals es cria ramat boví, oví, caprí, porcí i aus.

El sector industrial es va desenvolupar en la segona meitat del segle XX, coincidint amb l'aparició d'empreses relacionades amb la fabricació de materials de construcció. S'han establert noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàl·lica i de PVC, magatzems de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades amb l'hortofruticultura i la comercialització i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalatges.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Octavio Balaguer Lerchundi	PSPV
1983-1987	Octavio Balaguer Lerchundi	PSPV
1987-1991	José Suey García	PSPV
1991-1995	Salvador García Carbonell	UPV
1995-1999	María Ángeles Crespo Martínez	PP
1999-2003	María Ángeles Crespo Martínez	PP
2003-2007	María Ángeles Crespo Martínez	PP
2007-2011	María Ángeles Crespo Martínez	PP

Agermanaments

Chilly-Mazarin (França)

[edita] Monuments

Al llarg del carrers sant Bernat (També conegut com de les Flatoses), Major, Cor de Jesús (antic carrer de les Reixes) i de la plaça Major trobem edificis d'interès restaurats i de la resta del patrimoni parlem tot seguit:

• Església de l'Assumpció. Dividida en dues plantes de què la baixa era l'antic convent de dominics. La façana fou restaurada en 2002.

• Ermita de Sant Bernat. Excepcionalment, de planta heptagonal (set costats) De 1766. S’hi celebra una romeria anualment i molts amics i famílies van de paella els caps de setmana.

• Parc Escolar, mot popular del col·legi Juan Vicente Mora. Eclèctic, de 1926.

• Residència La Llum. Antic Hospital. De planta anterior, fou reconstruït en 1910 en estil neoclàssic.(Allí estaven els estudis de Ràdio Matamon fins a mitjans de la dècada dels 90)

• Estació del Ferrocarril. Eclèctica, 1925.

• Els Pinets. Antics dipòsits d'aigua. De 1927.

• Mercat Municipal. Construït per Mariano Peset en 1930 en estil Art Déco.

• Teatre Giner. Aixecat en 1912 sobre una antiga fàbrica vins.

• Teatre de El Siglo. Recreació a menor escala del Teatre Princesa de València. Inaugurat el 2 de febrer de 1889 i referent des d'aleshores en la cultura i en l'oci carletí. Actualment és propietat municipal i es troba en un lamentable estat.

[edita] Cultura i espectacles

Fidel a la tradició musical valenciana, Carlet compta amb dues bandes de música, L’Artística i La Unión Musical i una Coral Polifònica; s’ha d'esmentar la important tasca que fa l'Associació Cultural "El Trencall", que treballa en la recuperació del folklore carletí i la Big Band Nou Mil·lenni, dedicada a la musica Jazz.

[edita] Festes

• Festes Patronals. La setmana que acaba en el segon diumenge de setembre en honor a Sant Bernat i les germanes, Santa Bàrbara i Santa Maria de Carlet, entre d'altres.

• Romeria a l'Ermita de Sant Bernat. El dia 23 de juliol.

[edita] Fills il·lustres

• Bernat Sòria Escoms (Carlet, 1951) és un metge i científic, actual Ministre de Sanitat i Consum.
• María Ángeles Crespo Martínez (Carlet, 1949) és l'alcaldessa des de 1995.
• Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet 1915 - † València 2004), va ser un poeta i activista polític.

[edita] Vegeu també

• Ermita de Sant Bernat de Carlet

[edita] Commons

Carlet: [[1]]

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Carlet. (castellà)
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlet

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous