Alcàntera de Xúquer

De Viquipèdia

Alcàntera del Xúquer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Beneixida, Càrcer, Cotes i Gavarda (a la mateixa comarca); i amb Llanera de Ranes i Xàtiva (a la Costera).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 2.1 Topònim 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Gastronomia 10 Fills il·lustres 11 Enllaços externs

[edita] Geografia

Es troba situat al sud-oest de la comarca de la Ribera Alta que forma, juntament amb Beneixida, Càrcer i Cotes, la subcomarca de la Vall de Càrcer, denominada també en el segle XVIII "Vall Farta" pel botànic Cavanilles (fent al·lusió, molt probablement, a la riquesa de les seves terres). Alcàntera dista 50 Km. de la ciutat de València i està situada en la marge dreta dels rius Xúquer i Sellent.

[edita] Història

Posiblement fou incorporat pel rei Jaume I al Regne de València en 1244, després de la conquesta de Xàtiva. No obstant la població musulmana es mantingué fins la seua expulsió definitiva. El 5 de gener de 1365, el rei Pere IV va donar a Berenguer de Ripoll el terç delme i el morabatí de les cases i possessions d'Alcàntera. Posteriorment en octubre del 1430, el rei Alfons V entrega a Lluís Cornell el lloc amb el seu territori i vassalls. En el s. XVI, el comprà la família Despuig, junt a Beneixida i el Ràfol. Carles I li va concedir la facultat de celebrar mercat els dilluns i una fira anual. El 1609 va despoblar-se a causa de l'expulsió dels moriscs, i arran aquest fet, dos anys després Cristòfol Despuig tingué que atorgar carta pobla en favor de nous vasalls. El terratrèmol del 1748 va afonar part de la torre i el seu palau senyorial. Després de pertànyer una temporada a Alons Sanoguera, a principis del segle XVIII el comprà els Sorell, comtes d'Albalat, als qual, contribuïa el poble amb la dotzena part de tots els fruits i el terç delme fins la dissolució del règim senyorial en el segle XIX. En la primera meitat del segle XIX produïa blat, ordi, dacsa i sobretot, dedicat a l'exportació: arròs, vi, oli i seda.

[edita] Topònim

El topònim és d'orige àrab, al-qántara, que significa "el pont", "l'aqüeducte" o, fins i tot, "el dic".

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.531	1.459	1.448	1.492	1.459	1.405	1.373	1.380	1.384	1.397

[edita] Economia

Actualment l'agricultura segueix sent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector serveis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona meitat del segle XIX i, sobretot, en el segle XX la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius cerealícoles com el blat i ordi i, pràcticament, altres cultius com la vinya, les oliveres, les garroferes i els ametllers. També es conreen hortalisses i llegums. El regadiu s'alimenta principalment amb les aigues del riu Sellent (administrat pels propis regants), encara que també s'usen les sèquies d'Escalona i Carcaixent (les dos del riu Xúquer). La propietat de la terra està molt repartida.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	José Montaner Sancho	PSOE
1983-1987	Agustín García Aliaga	PSOE
1987-1991	José Sanchis Martínez	PSPV
1991-1995	José Sanchis Martínez	PSPV
1995-1999	Antoni Such Botella	PSPV
1999-2003	Antoni Such Botella	PSPV
2003-2007	Antoni Such Botella	PSPV
2007-2011	Teresa Nieves Perucho Blasco	PSPV

[edita] Monuments

• Església de la Puríssima Concepció. Del segle XVII. Encara que la parròquia va ser erigida per l'Arquebisbe Tomás de Vilanova en el S.XVII, la construcció de l'actual temple és de principis del segle XX. És un edifici senzill en el seu exterior, encara que el seu interior mostra un bon exemple d'arquitectura neogòtica. És conserva un reliquiari Lignum Crucis d'estil neoclàssic llaurat cap a finals del segle XVIII.
• Venta del Baró. Antiga fortificació amb murs de fins un metre d'espesor. Va servir també de posada i d'allotjament per a tropes.

[edita] Llocs d'interés

• El Pi de Borja. És un paratge amb una àmplia zona forestal, de gran atractiu natural. Des d'allí podrà disfrutar d'una cromàtica vista panoràmica de la Vall.
• Les Penyetes. Paratge a la vora del riu Xúquer d'oci i esplai. Este lloc és punt de referència per ser la meta de la típica Baixada del riu Xúquer des de la població d'Antella, celebrada tots els estius.

[edita] Festes i celebracions

• Festes patronals. Primer cap de setmana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i al Santíssim Crist dels Afligits.
• Sant Vicent Ferrer, el dilluns després de Pasqua.

[edita] Gastronomia

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics són la Mona de Pasqüa, l'arnadí, les fogasses i els pastissets de moniato i la "coca" cristina.

[edita] Fills il·lustres

• Jose Francisco García Boscà, Moro, pilotari.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d'Alcàntera de Xúquer
• Club Frontenis Alcàntera de Xúquer
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Informació sobre la Venta del Baró

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous