Sellent

De Viquipèdia

Sellent, o Sallent de Xàtiva, és un municipi de la Ribera Alta.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Situació 1.2 Terme Municipal 1.3 Hidrografia 1.4 Relleu 1.5 Paratges pintorescos 2 Origen i història 2.1 Prehistòria 2.2 Història 3 Patrimoni 3.1 Monumental 3.2 Documental 4 Administració 5 Serveis Públics 6 Gastronomia i festes 7 Economia 8 Demografia 9 Associacions 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Situació

Sellent, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Antigament es deia Sallent de Xàtiva, tot i que formava part del seu Terme Particular i després pertanyia a l'anomenada Governació de Xàtiva.

Està situat a 10 quilòmetres de Xàtiva i a 55 quilòmetres de València, a l'extrem Sud de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre muntanyes, excepte a la seua part nord-oest per on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format amb els seus arrossegaments una conca sedimentària relativament plana.

El barranc de l'Horteta divideix el casc antic del nou. El primer ocupa un monticle a uns 80 metres sobre el nivell del mar.

Des de València s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-564 i després amb la CV-555.

• Localitats limítrofes:

El terme municipal de Sellent limita amb les localitats següents: Càrcer i Cotes al Nord; Llanera de Ranes i Roglà i Corbera al Sud; Xàtiva i la Llosa de Ranes a l'Est; Anna, Chella i Estubeny a l'Oest; totes elles de la província València.

El clima és típicament mediterrani.

[edita] Terme Municipal

L'extensió del terme municipal és de 13,91 km2, equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentre que la restant correspon a muntanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).

Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, les Hortes, i la Foia. Igualment disposa d'una extensa xarxa de camins rurals.

[edita] Hidrografia

El riu Sellent, afluent del Xúquer pel seu marge dret, té un recorregut de 14 quilòmetres. Naix en la part Sud de la comarca de la Canal de Navarrés. Al llarg de la seua conca de 274 km2, li aflueixen una sèrie de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, així com també la rambla d'Enguera, entre altres aportacions. Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el riu Xúquer, en el terme de Cotes, en un paratge anomenat la goleta.

Té fortes crescudes a la tardor com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingues i riuades, i això amb una gran rapidesa, amb la qual cosa aquest riu, per si mateix, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera. S'està estudiant la possibilitat de construir una presa (hidràulica) o embassament per a regular les avingudes del riu. Aquesta seria del tipus de laminació, i estaria situada entre els termes municipals d'Anna i Estubeny, i tindria 52 metres d'altura que embassaria la quantitat de 33 Hm3. Els dates aproximades de començament de les obres dependrien de les prioritats establides en el Pla Hidrològic Nacional.

[edita] Relleu

Al terme municipal destaquen les muntanyes següents: el Montot (417m), és un vértex geodèsic de 3r ordre; l'Alt de Macisco (282m); els Cantalars (264m); el Tossal Negre (253m); la Lloma Redona (250m); l'Alt del barranc de Bono (242m); el Pla de les Creus (230m); el Mont Olivet (222m); la Solana (184m); l'Estepar (154m).

Altres formacions del relleu són: les coves de l'Horteta i de l'Abuela, les simes de la Quebrantada o de la Figuerota, així com cingles i barrancs.

[edita] Paratges pintorescos

• La Font del Pinar

Situada a la muntanya del "Tossal", a l'altre costat del riu Sellent. Compta amb una zona d'oci i recreativa amb un cobert amb barbacoa-paelleros. Igualment disposa de bancs, servicis, aigua de la Font, per a poder passar un dia en un entorn de vegetació i de grans vistes tot i que s'albira el poble des de l'alt, i també la Vall de Càrcer.

• Camp d'activitats cinegètiques.

Situat a la muntanya de "la Serretella", amb una visió meravellosa tot i que des d'allí s'albira un bonic paisatge. Consta d'instal·lacions de pistes de tir al plat i olímpic, així com tir de colom i ensinistrament de gossos de caça amb guatlles. Disposa de parc infantil, aparcament i un bar-restaurant. El complex cinegètic i esportiu és gestionat per la Societat de Caçadors local que disposa d'11 hectàrees de terreny arrendades per l'Ajuntament.

[edita] Origen i història

[edita] Prehistòria

No hi ha dades de l'existència humana en aquesta època. Es van trobar restes ibèriques prop de l'ermita de Santa Anna (a uns 4 km), en concret un vas ibèric bitroncònic, de pasta rogenca, amb curt coll i bord revertit, proveït de dos anses, que es va guardar al Museu de l'Acadèmia Científica i Literària de la Joventut Catòlica de Xàtiva, i el parador actual del qual es desconeix.

[edita] Història

Durant el segle VIII els musulmans van arribar a aquesta comarca de la Ribera Alta i a l'observar la fertilitat de les seues terres, creuades pel riu Xúquer d'oest a est, i pel seu afluent el riu Sellent de Sud a Nord, de netes i transparents aigües, ambdós rius amb abundant pesca, així com el suau clima resguardat dels vents per les serres del Montot i Realeng; així que davant de tan òptimes condicions van decidir poblar-la i colonitzar-la.

Els musulmans van edificar l'alqueria de Sallent, així denominada; van construir un castell en el monticle o turó, van establir el cultiu de l'arròs i de la morera per a la cria del cuc de seda, que fins a finals del segle passat va constituir la seua principal riquesa. En 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després va passar a la família Marrades, que es van convertir en Comtes de Sallent en el segle XVII. L'any 1609 l'alqueria de Sallent va quedar deshabitada com a conseqüència de l'expulsió dels moriscos. El 1663 no tenia més que 15 cases. En el terratrèmol del 1748, que va destruir el castell de Montesa, es van afonar diverses cases, entre elles el castell senyorial. A partir de 1960 va sofrir els efectes de la immigració cap als nuclis industrials.

[edita] Patrimoni

[edita] Monumental

• Església Parroquial

Dedicada a la Puríssima Concepció. Fou construida durant el segle XVI, aproximadamente a l'any 1.535, damunt del que fou mesquita de l'alqueria musulmana.

• Castell àrab

D'orige musulmà, assolí certa importància als primers temps de la Reconquesta, gràcies a la seua situació estratègica. Posteriorment va quedar en desús i abandonat, sent finalmente arrassat pel terratrémol que asolà la zona en 1748. El seu pati d'armes degué estar en l'espai que hui ocupa la Plaça de l'Església. En l'actualitat només romanen restes de la muralla a nivell arqueològic, tot i que les vivendes confrontants han anat absorbint les restes del seu emmurallament.

[edita] Documental

• El Llibre del Poble

S'anomena "Sellent, així és el poble". El seu autor és "Joaquín Llácer Llácer" i ha sigut editat per l'Ajuntament de la localitat. Consta de 543 pàgines escrites en valencià que tracten sobre la geografia i història locals, amb abundant informació geogràfica, acompanyada de molts plànols i fotografies del poble, terme municipal, el relleu, l'agricultura, hidrografia, etc.; també tracta de l'evolució de la població, els costums i tradicions...

Pel que fa a aspectes històrics, l'obra presenta els orígens i la reconquista del rei Jaume I, documents inèdits de la guerra civil i la postguerra, catàstrofes naturals, i un ampli estudi sobre la Comunitat de Regants. L'autor, ha recopilat totes eixes dades que permetran a les futures generacions conèixer el seu passat.

[edita] Administració

Actualment, ( 2007 ), el govern del municipi és administrat pel PP que ostenta l'Alcaldia.

Llistat d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

• 1979-1983 --- Joaquín Llácer LLácer, --- AIS, Agrupació Independent Sellent

• 1983-1987 --- Joaquín Llácer Llácer, --- AIS, Agrupació Independent Sellent

• 1987-1991 --- Joaquín Llácer Llácer, --- AIS, Agrupació Independent Sellent

• 1991-1995 --- Joaquín Llácer Llácer, --- Independent-PSPV-PSOE

• 1995-1999 --- Jorge Penalba Sancho , --- UV , Unió Valenciana

• 1999-2003 --- Jorge Penalba Sancho , --- PP , Partit Popular

• 2003-2007 --- Jorge Penalba Sancho , --- PP

• 2007-2011 --- Jorge Penalba Sancho , --- PP

[edita] Serveis Públics

Encara que el poble és xicotet, disposa dels serveis següents:

• Arreplega domiciliària del fem.
• Parcs i Jardins.
• Guarderia Infantil i Grup Escolar, on s'imparteixen els nivells d'ensenyança d'1 a 12 anys.
• Consultori mèdic.- Consultes de medicina general, de pediatria i d'ATS.
• Farmàcia.- Presta els serveis des d'agost de 1981.
• Llar del Jubilat, construït en 1983.
• Serveis Socials.- Es presta de forma mancomunada amb els municipis veïns d'Alcántera, Beneixida, Càrcer, Cotes i Sumacárcer.
• Camp d'activitats cinegètiques.- Popularment anomenat "camp de Tir". Està situat en la muntanya de "la Serretella". Consta d'instal·lacions de pistes de tir al plat i olímpic, així com tir de colom i ensinistrament de gossos de caça amb guatles. Disposa de parc infantil, aparcament i un bar-restaurant. El complex cinegètic i esportiu és gestionat per la Societat de Caçadors local que disposa d'11 hectàrees de terreny arrendades per l'Ajuntament.
• Centre Sociocultural, en la plaça de l'Església.
• Casa de Cultura, en l'Av. País Valencià, on està ubicada també la biblioteca-agència de lectura.
• Poliesportiu.- Compta amb unes completes instal·lacions que ocupen una extensió de 16.600m2 repartides en un camp de futbol, pista multiusos (futbol sala, voleibol, basquet...), un frontó, uns vestuaris de 120m2, un bar i un ampli pàrquing. Està ubicat en la partida de "l'Horteta".
• Piscina municipal.- A la partida "les Hortes", de 25m de llarga x 12 d'ampla.
• Ecoparc.- Situat en la partida "'la Serretella'", per a l'abocament de residus sòlids de forma classificada i així facilitar el reciclatge.

[edita] Gastronomia i festes

• La gastronomia es basa en l'arròs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en la Paella que en aquests indrets es fa amb conill, pollastre, fesols, faves, carxofes, bajoca i tomaca. També són plats típic l'arròs al forn i l'arròs amb fesols i naps.

• Les festes Patronals són la tercera setmana d'agost (dijous, divendres, dissabte) dedicades a la Puríssima Concepció, el Crist de l'Empar i Sant Isidre Llaurador.

[edita] Economia

Segons el botànic Cavanilles, el 1.795 produïa arròs, fulla de morera, oli, garroferes, vi, dacsa i ordi.

En l'actualitat, la seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producció i exportació de la taronja és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local.

En el cultiu de secà tenim l'olivera i la garrofera. La ramaderia ja no compta amb caps de bestiar de llana, cabrum i vaquí que posseïa en temps passats. La indústria hi és inexistent.

[edita] Demografia

L'origen de la població de Sellent és morisc, ja que el poble era una alqueria musulmana que es va establir en aquest lloc cap al segle VIII. En 1.239 va ser conquistada l'alqueria pel Rei Jaume I.

Les primeres dades de la població comencen en 1520, amb 34 cases de cristians (136 veïns). En 1609 va quedar pràcticament deshabitada l'alqueria amb l'expulsió dels moriscos, i en 1616 tan sols hi havia 3 cases ocupades (12 veïns). En 1630 va augmentar a 15 cases. En 1852 hi havia 58 cases (200 persones). A finals del segle XIX, en 1895, hi havia 360 persones.

Començà el segle XX amb un cens de 391 veïns. En 1910 n'eren ja 415 i en 1920 augmentaren a 447 habitants, passant a 552 veïns en l'any 1930.

Però fou en la década de 1950 a 1960 quan el municipi alcançà el màxim nivell de població, i la totalitat de cases de camp estaven habitades, coincidint amb l'època en que hi havia molta feina en les tasques agrícoles. A partir de 1960 sofreix la pèrdua de població per l'emigració cap a les zones industrialitzades, l'anomenat èxode rural. En 2006, la població era de 448 habitants. El gentilici és sellentins i sellentines.

[edita] Associacions

Existeixen 9 Associacions locals, que són vertaders òrgans de participació dels veïns en la defensa dels seus interessos comuns:

---Societat Colombicultora, fundada en 1924; ---Societat de Caçadors, constituïda en 1943; ---Associació de Pares d'Alumnes, AMPA, en 1981; ---Associació d'Ames de Casa, en 1982; ---Unió esportiva Sellent, creada en 1983; ---Associació de Jubilats i Pensionistes, en 1984; ---Associació Lluita contra el Càncer, en 1984: ---Consell Local de la Joventut, en 1987; ---Societat Musical de Sellent, en 1991.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous