La Pobla Llarga

De Viquipèdia

La Pobla Llarga és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Carcaixent, l'Ènova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joan de l'Ènova, Senyera i Castelló de la Ribera (a la mateixa comarca).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes i gastronomia 8 Veïns il·lustres 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Al seu terme, dé 10,2 km², destaca la Serratella (129 m) com a cota més alta. Encara que el riu Xúquer passa molt prop, no arriba a entrar en el terme. La principal corrent l'aporta el Barranc de Barxeta que creua el terme de nord a sud passant a través del nucli urbà.

El seu clima és típicament mediterrani, suau i temperat normalment sense temperatures extremes.

[edita] Història

A falta de troballes arqueològiques anteriors, són el Pont de l'Ase i la Via Augusta, romans, els vestigis més antics que hi trobem; més records hi ha dels musulmans, però fou Pere d'Esplugues, ardiaca de la catedral de València, qui va edificar i poblar el lloc en obtindre dit privilegi del rei Jaume II el 1317. Originàriament es va anomenar Pobla d'Esplugues, Pobla de Torrehermosa i, finalment, Pobla de l'Ardiaca, precisament per ser el nomenat ardiaca el seu primer senyor. Entre 1347 i 1348, la Guerra de la Unió hi portà l'anomenada batalla de la Pobla d'Esplugues. Durant les Germanies, en 1522, moriren a mans dels agermanats el senyor vigent, Joan Corts, i molts pobletans. En el segle XVI adquirí la denominació actual de La Pobla Llarga, durant la guerra de Successió, la Pobla Llarga s'alineà amb els Maulets i per això fou víctima de la repressió borbònica: el topònim es castellanitzà, perdé la independència municipal i passà a dependre de Carcaixent –situació amb què acabaren les Corts de Cadis--, va ser carregada amb forts imposts i alguns dels seus veïns van ser exiliats; si bé el 1646 tenia al voltant de 300 habitants, a finals del XVIII a poques penes sobrepassava els 400; aquest escàs creixement demogràfic, motivat per les febres tercianes que des de finals del XVII afectaren a bona part de les poblacions de La Ribera, es correspon amb un lent creixement econòmic, que no se superarà fins que en el segle XIX es dessequen les terres pantanoses, fet que va possibilitar la introducció de nous conreus -hortícoles i cítrics, principalment-, amb la qual cosa es va entrar en una fase de prosperitat econòmica i la seua població es va quintuplicar en poc més de cent anys; el 1919, un any especialment conflictiu, la Pobla Llarga fou escenari d'un important enfrontament entre obrers i Guàrdia Civil que posava de manifest les miserables condicions de vida dels treballadors del camp; el més de juliol, la Guàrdia Civil i alguns propietaris dispararen contra una manifestació, amb el resultat de cinc obrers morts i sis ferits, al temps que eren detinguts quaranta-sis manifestants.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
4.537	4.376	4.463	4.390	4.339	4.373	4.372	4.473	4.379	4.420

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. En 1798, es van iniciar en la localitat les primeres plantacions de taronger. Van ser escasses, ja que tota la producció era consumida a la mateixa població; però en l'any 1829, pràcticament tot el terme es dedicava a aquest cultiu i va començar la construcció de magatzems per a la manipulació i envasat de la taronja per a l'enviament al mercat interior i exterior.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Eleuterio Serena Tena	PSPV
1983-1987	Eleuterio Serena Tena	PSPV
1987-1991	Edelmiro Tudela Vilaplana	PSPV
1991-1995	Manuel Bellver Capci	PSPV
1995-1999	José María Botella Alfaro	EUPV
1999-2003	José María Botella Alfaro	EUPV
2003-2007	Rafael Soler Vert	PP
2007-2011	Rafael Soler Vert	PP

[edita] Monuments

El nucli urbà conserva molts casalots nobiliaris i també cases d'estil modernista edificades a les primeries del XX per la incipient burgesia tarongera. Relacionem tot seguit el patrimoni del poble:

• Creu de terme, del segle XIII.
• Església de Sant Pere. Aixecada en 1727 sobre un temple gòtic de 1325.
• Magatzem de Ballester. Modernista, de principis del XX.
• Mercat. Modernista
• Pont de l'Ase. Romà.
• Restes arqueològiques d'una alqueria, d'una necròpoli i del Castell de Termes, tots tres musulmans.

[edita] Festes i gastronomia

Les festes locals són el 16 de març i el 29 de juny.

Arròs amb fesols i naps, caldós, paella de pollastre i conill, el guisat de Setmana Santa són els menjars típics, que poden rematar-se amb el no menys típic arnadí de postre.

[edita] Veïns il·lustres

• David Albelda (la Pobla Llarga, 1977) és un jugador de futbol del València CF.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de la Pobla Llarga
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Ribera Alta
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous