L'Alcúdia
De Viquipèdia
![]() |
Est article tracta sobre el municipi valencià de la Ribera Alta; per als altres significats, vegeu la pàgina de desambiguació! |
Localització | |||
|
|||
Municipi de la Ribera Alta | |||
Portada de l'Església de Sant Andreu Apòstol | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Mancomunitat de la Ribera Alta Carlet |
||
Gentilici | alcudià, alcudiana (oficialitzat per l'AVL) roscà, roscana (malnom popular) |
||
Predom. ling. | valencià | ||
pressupost | 8.929.970,00 € | ||
Superfície | 23,70 km² | ||
Altitud | 26 m | ||
Població (2007) • Densitat |
11.105 hab. 468,57 hab/km² |
||
Coordenades | 39° 11′ 45″ N 0° 30′ 26″ O | ||
Distàncies | 22 km de València 9,9 km de Alzira 4 km de Carlet |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
3 (l'Alcúdia, les Comes i Montortal) 10 PSPV, 6 PP i 1 Compromís per l'Alcúdia Robert Martínez Correcher (PSPV) |
||
Codi postal | 46250 |
||
Festes majors | de l'1 al 8 de setembre | ||
Patró/Patrons | Mare de Déu de l'Oreto sant Andreu |
||
Dies de mercat | divendres | ||
Agermanament | ![]() ![]() ![]() ![]() |
||
Web |
L'Alcúdia és una municipi valencià de la Ribera del Xúquer: el seu terme limita per l'oest amb Tous, pel nord-oest amb Benimodo, pel nord amb Carlet i per l'est amb Guadassuar, enmig del qual està enclavat el nucli pedani de Montortal que limita pel sud amb Massalavés.
El nom de l'Alcúdia ve de l'àrab i significa «l'alteró», per la qual cosa el topònim actual valencià és un pleonasme del qual el prefix al- correspon a l'article determinat en aquell idioma.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
![Montortal, annexionat en 1842](../../../../images/shared/thumb/c/c6/Montortal2.jpg/180px-Montortal2.jpg)
Situada al marge esquerre del riu Xúquer, l'Alcúdia s'estén per l'oest fins a les estribacions de la serra de Tous. La Séquia Reial del Xúquer dividix el terme en dos: el sector nord, més extens, està travessat pel riu Magre; el sector sud correspon al poble de Montortal, prop del qual passa el barranc del mateix nom. El territori és pla, al·luvial i sense altures importants; el clima és mediterrani.
[edita] Història
Alqueria d'origen musulmà, l'any 1238 va ser donada per Jaume I a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 a cinquanta-quatre repobladors cristians, cada u dels quals va rebre una casa, setanta-dos fanecades de regadiu i dos de secà a cens de vint sous i una gallina pel Nadal; el senyor es reservava quatre-centes sixanta-nou fanecades i el castell, el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluïsme, justícia, etc. El 1344 Pere de Montagut i Vilanova li va confirmar els Furs de València.
El 1382 es va separar de la jurisdicció d'Alzira. El 1393 va signar un acord amb el senyor pel que resta lliure de la majoria de les peites personals a canvi del pagament de 33 lliures anuals. L'any 1404, Martí I li atorgà privilegis per a utilitzar la Séquia Reial del Xúquer. El 1428 obtingué d'Alfons V el privilegi de celebrar mercat setmanal i el 1433 se li atorga el títol de vila. Durant la Germania demostrà la seua militància agermanada, deguda al gran nombre de menestrals dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals: este, amb la repressió posterior, hagué de ser indemnitzat amb 10.000 ducats; i el rei, amb 2.000.
La crisi del segle XVII provocà un fort endeutament de la vila que, el 1680, encetà un un plet contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la Guerra de Successió Espanyola (durant la qual el duc de les Torres hi va instal·lar la caserna de les tropes borbòniques), acabà amb la concòrdia de 1711, per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals i establia que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada; les de vinya de vi, 1/25 de la collita; i les terres de secà, 1/15.
El segle XVIII fou una època pròspera per a la vila que, gràcies a l'artesania de la seda, propicià una burgesia agrícola il·lustrada que controlava el govern municipal: així, en 1730 encetà un plet contra el comte per incorporar la vila al Reial Patrimoni. Est esplendor es va reflectir en la construcció de l'església parroquial, començada el 1746 i que, per la seua grandiositat (tan sols menor que la Catedral de València i la Seu de Xàtiva), es coneguda com «la Catedral de la Ribera». El 1812, en aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius, l'Alcúdia va pledejar de nou contra el comte: el senyoriu passà successivament als Íxer, als Castellví, als ducs d'Almodòvar i al comte d'Albalat.
![Bolena, agermanada en 1994](../../../../images/shared/thumb/7/7b/Photo_1805.jpg/180px-Photo_1805.jpg)
En 1980, l'Alcúdia recuperà el seu topònim històric amb sengles decrets del Consell de la Generalitat Valenciana i del Consell de Ministres d'Espanya (03-10-1980) i BOP nº 1 de 02-01-1981, que definixen el nom de l'Alcúdia en valencià, ja que des de mitjans del segle XVIII era coneguda oficialment com Alcudia de Carlet; actualment, eixa denominació encara té un ús diferenciador respecte els altres llocs homònims, especialment l'Alcúdia de Crespins.
L'any 2002 l'Alcúdia va celebrar el 750 aniversari de la seua carta pobla, atorgada en 1252, amb un seguit d'actes i events commemoratius que culminaren en l'agermanament amb les altres localitats espanyoles amb les quals compartix topònim.[1]
[edita] Demografia
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10.313 | 10.584 | 10.648 | 10.511 | 10.455 | 10.584 | 10.692 | 10.654 | 10.838 | 11.005 | 11.105 |
[edita] Economia
Anteriorment, l'Alcúdia era un poble dedicadat exclusivament a la producció agrícola, la qual va anar evolucionant al llarg del temps: el segle XIX, els principals productes que donaven els camps de l'Alcudia eren la morera i els cereals, especialment el blat, l'arròs i la dacsa; a les zones de secà predominava l'olivera i el garrofer.
Al segle XX es va introduir el conreu de la taronja, com a la resta de la comarca i aviat va esdevenir una font de riquesa molt important per als llauradors de l'Alcúdia, alguns dels quals, van fer molts diners en poc de temps, degut al alt preu del producte i el baix preu del sous de la ma d'obra. Als anys 80 d'aquest segle, es va produir una crisi aguda al sector amb l'aparició de distintes plagues que van fer malbé les varietats més tradicionals i per la dura competència d'altres països com Marroc, Israel o Argentina que van provocar un estancament si no davallada dels preus i per tant la recerca de noves varietats més primerenques o més tardanes que pugueren fer front aquestes competències. Tot i això, la produccio de cítrics a la població està en franca disminució, per això als darrers anys s'ha intentat introduir altres alternatives com el caqui, que no obstant, queden condicionades, més que mai, a la mancança d'aigua cada volta més acusada.
Als anys 60 i 70 del segle XX el poble va patir una transformació econòmica que va fer que, tot i dependre de l'agricultura com a principal font de recursos, s'instal·laren diferents empreses i industries, especialment de transformació de productes agrícoles, com Frudesa, d'indústria mecànica com Istobal o de transformació de la fusta. Amb les succesives crisi, algunes d'aquestes empreses han anat tancant o deslocalitzant-se mentres han sorgit altres dedicades a la transformació de productes metàl·lics on destaquen Imecal i Viferma.
[edita] Política i administració
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
Celio Crespo Almela
|
|
1983-1987 |
Celio Crespo Almela
|
|
1987-1991 |
Celio Crespo Almela
|
|
1991-1995 |
Francesc Signes Núñez
|
|
1995-1999 |
Francesc Signes Núñez
|
|
1999-2003 |
Francesc Signes Núñez
|
|
2003-2007 |
Francesc Signes Núñez
|
|
2007-2011 |
Robert Martínez Correcher
|
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | |
---|---|---|---|---|
Partit Socialista del País Valencià | Robert Martínez Correcher | 3.925 | 10 | |
Partit Popular | Purificación Crespo Ros | 2.308 | 6 | |
Compromís per l'Alcúdia | Paco Sanz Sanz | 701 | 1 | |
En blanc | 75 | - | ||
Total | 7.050 | 17 |
[edita] Patrimoni
[edita] Monuments religiosos
- Convent de Santa Bàrbara (1600) de l'orde dels Franciscans Alcantarins, en ruïnes des de la desamortització de Mendizábal i actualment en procés de restauració
- Ermita de Sant Antoni
- Església de la Immaculada de Montortal (segle XVII)
- Església de Sant Andreu Apòstol: d'estil neoclàssic, acabada en 1780, sobresortint un elevat campanar (60 m.) i la cúpula de rajoles; té diversos frescs pintats per Vergara. El 6 d'octubre de 2006 va ser declarada Bé d'Interés Cultural amb categoria de monument per la Generalitat Valenciana
- L'Hort de Manus, antic convent reconvertit en quinta i, actualment, en un lloc d'ús cultural
[edita] Monuments civils
- Els Arcs de la Mota, aqüeducte construït l'any 1842, pren el nom de la sénia ubicada dins la séquia reial d'on rebia l'aigua per al reg de gran pàrt de les terres del terme; té dos-cents seixanta metres de llarg i venç un desnivell de tres metres d'alçària
- La Casa de la Cultura, inaugurada l'any 1987, compta amb una sala d'exposicions i un teatre amb més de sis-centes localitats (entre altres dependències)
- La Casa de la Música ubicada en l'antic escorxador, és un conservatori de grau mitjà i llar social de la Filharmònica Alcudiana
- La Casa de la Solera, antiga llar senyorial del segle XVIII restaurada, seu del Museu d'Instruments Musicals Manuel Celdrán
- La Nòria, una sénia monumental del segle XIX, instal·lada al parc de l'Homenatge al llaurador.
[edita] Calendari de celebracions
En contrast amb la resta de pobles valencians, l'Alcúdia no celebra Falles ni té festes de Moros i Cristians; en canvi, la festa popular més multitudinària és la Setmana Santa.
[edita] Gener
- Dia de Reis: Cercavila dels Reis d'Orient la vespra del dia 6
- Sant Antoni: danses, benedicció d'animals i fogueres el cap de setmana més pròxim al 17 (aniversari de la carta pobla)
[edita] Abril
- 25 d'abril: commemoració cívica de la desfeta d'Almansa organitzada pel Bloc de Progrés
[edita] Juny
- Sant Joan: dansà, foguera i correfocs, el dissabte més pròxim a la nit del 23 de juny
[edita] Juliol
- CauC: festival biennal de contacontes que se celebra els anys senars
- FesMón: festival biennal de músiques del món que se celebra els anys parells
[edita] Agost
- Sant Roc: festes del carrer
- COTIF torneig internacional de futbol sub-20 que se celebra des de 1984 i pel qual han passat molts jugadors destacats
- Santa Rosa: festes del barri
[edita] Setembre
- 1 al 8, Festes Majors en honor a la Mare de Déu de l'Oreto i els sants Abdon i Senén, en les quals destaquen la processó de l'Entrà i la nit de les disfresses del dia 7 i la traca quilomètrica del dia 8
[edita] Octubre
- Correllengua: cercavila pel lliurament dels Premis Jaume I el divendres immediatament anterior al 9 d'octubre
- Nou d'Octubre: festa popular de les paelles
- Fira Gastronòmica fira de productes cassolans tradicionals i atraccions infantils pel cap de setmana més pròxim al 9 d'octubre
- La Pilarica: dansà del «ball de carrer» en la festa del Carrer Nou
[edita] Novembre
- Mes de les lletres, organitzat pel Bloc de Progrés en col·laboració amb els centres educatius i amb el recolzament de l'Ajuntament
- Sant Andreu, festivitat local en honor del titular de la parròquia
Un altre esdeveniment cultural ressenyable és el Festival Agroèrotic, que se celebra aperiòdicament des de 1996, sense data estipulada; així mateix, el poble també ha acollit festivals itinerants nacionals com el Tourbolet Show o internacionals com l'Aztlan Music Festival.
[edita] Gastronomia
La gastronomia es basa en l'arròs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en paella (que en esta comarca es fa amb conill, pollastre, fessols de garrofó, bajoqueta i tomaca) o al forn; també té nomenada l'all i pebre i els dolços, dels quals cal destacar la carabassa santa, que es prepara en Setmana Santa, i els pastissets de moniato, típics pel nadal.
Cal destacar la tradició de sopar «rosca amb all» (pà torrat amb all i oli) els diumenges, fet que ha donat origen al malnom de «roscans».
[edita] Cèlebres alcudians
|
|
|
[edita] Enllaços externs
- lAlcudia.com lloc oficial de l'Ajuntament, inclou un directori web local
[edita] Referències
editar | Municipis de la Ribera Alta | |
---|---|---|
Alberic | Alcàntera de Xúquer | l'Alcúdia | Alfarb | Algemesí | Alginet | Alzira | Antella | Beneixida | Benifaió | Benimodo | Benimuslem | Carcaixent | Càrcer | Carlet | Castelló de la Ribera | Catadau | Cotes | l'Ènova | Gavarda | Guadassuar | Llombai | Manuel | Massalavés | Montroi | Montserrat | la Pobla Llarga | Rafelguaraf | Real de Montroi | Sellent | Sant Joan de l'Ènova | Senyera | Sumacàrcer | Torís | Tous |