Furs de Val??ncia
De Viquip??dia
Els Furs de Val??ncia i, per extensi??, Furs del Regne de Val??ncia o, simplement, els Furs valencians, foren el dret territorial valenci?? durant m??s de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reuni?? de les Corts Valencianes el mateix any, fins al 1707, amb la derrota d'Almansa (25 d'abril) i el conseg??ent Decret de Nova Planta del Regne de Val??ncia, l'estiu del mateix any.
Taula de continguts |
[edita] Naixement
Els furs s'originen en els costums, s??rie de normes de la vida comuna i ordenaci?? de la ciutat de Val??ncia, que es van creant adaptant (per?? separadament) de les normes aragoneses (furs d'Arag??) i les normes de Catalunya (els Costums de Lleida i els Usatges de Barcelona). Tamb?? s'incorporen als costums (o almenys no es deroga) un tribunal instaurat pels regnes moros, el Tribunal de les Aig??es de Val??ncia. El primer costum va ser promulgat per Jaume I el 21 de mar?? de 1238 a X??tiva, conferint jutges civils i criminals, aix?? com la cambra dels jurats de Val??ncia, a la recent conquestada Val??ncia. Aquesta creaci?? de lleis pr??pies per a Val??ncia va ser en contra de la noblesa aragonesa que volia estendre els Furs d'Arag?? a Val??ncia.
??s el 1251 quan, inspirat pel nom dels furs d'Arag??, es comen??a a referir els costum com a furs, despr??s de l'ordre reial de recollir totes les normes que s'havien estat promulgant en els primers anys de la Val??ncia cristiana. Aquest any, Jaume I ordena que els jutges s'atinguen als furs.
El 7 d'abril de 1261, a Val??ncia, Jaume I, i reunides per primera vegada les Corts Valencianes, jura els furs de Val??ncia. A m??s, el 11 d'abril promulga un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successor del monarca tamb?? hauran de signar-los a Val??ncia, en un mes del comen??ament del seu regnat.
[edita] Acceptaci?? i extensi?? dels furs
El jurament dels furs per Jaume I i per altres reis de la Corona aragonesa posteriorment generalment tenia contraprestacions econ??miques per a la corona. El primer jurament de 1261 el va fer el rei a canvi d'una assignaci?? de 48.000 sous, replegats i donats per la ciutat de Val??ncia, els llocs i viles de l'Horta de Val??ncia que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castell?? de la Plana, Vilafam??s, Onda, Ll??ria, Corbera, Cullera i Gandia.
??s important aclarir que aquest furs no van ser, inicialment, els furs de tot el Regne de Val??ncia. ??s molt destacable l'abs??ncia a les corts de 1261 de les viles reials m??s importants del regne en aquella ??poca, com ho eren Morella, Borriana, Morvedre, Alzira i X??tiva.
M??s concretament, al 1263 els furs aragonesos regien a Cirat (des de 1232), a Morella (des de 1233), a Vallibona (des de 1233, a Vinar??s, Boixar i Fredes (des del 1236), a Vilanova, la Mola Escabirosa, Coratx??, Penya de l'Aranyonal al terme de Castell de Cabres (des del 1237), Castellfort (des del 1233), Borriana (des del 1235), Benicarl?? (des del 1236), Almassora (des del 1237), Salsadella i Ludient (des del 1238), i Benassal, Alboc??sser, Cat??, Castell de Cabres i Riu de Truites (des del 1239).
Tamb?? al 1263, els Costums de Lleida regien a C??lig (des del 1234), Cervera (des del 1235), Rossell i Sant Mateu (des del 1237), Vilafam??s i Vinar??s (des del 1240), i Cabanes (des del 1241).
Eixe mateix 1263, els Usatges de Barcelona regien a Castell de Xivert (des del 1225), Montcada (des del 1245) i Benialc??dim d'Almenara (des del 1238).
Com a mostre de l'inter??s de Jaume I en els furs, el 1270, Jaume I torna a ordenar que els jutges que no s'atinguen als decrets sin?? als furs. El 1271, tornar a confirmar els furs, intentant deixar clara la seua voluntat de consolidaci?? del nou regne. Tamb?? als que s'hi adherisquen, el rei condonnaria alguns deutes pendents.
Un fet molt important per a la consolidaci?? dels furs va ser el fet de que Pere III (Pere I de Val??ncia), rei de Val??ncia, fill de Jaume I, jurara tamb?? els furs el 1277, a la seua coronaci??. Per?? tingu?? un impacte important el fet de que Pere f??ra excomulgat pel Papa, fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vasallatge. Aix?? va ser aprofitat per Catalunya, Arag??, per??, especialment, per Val??ncia, per a refor??ar els seus furs i privilegis. De fet, el 1283, en el Privilegium Magnum, el rei no podr?? imposar nous imposts sense aprovaci?? de les Corts. A m??s, a Val??ncia li ??s atorgada la potestat de nomenar C??nsuls, potestat que, fins ara, nom??s tenia Barcelona. Aix?? seria el naixement del Consolat del Mar de Val??ncia.
Amb el temps, malgrat l'oposici?? de part de la noblesa als Furs de Val??ncia, i amb el risc de que a la resta del territori es pugueren aplicar els furs d'Arag??, la corona i les Corts valencianes, van anar por a poc consolidant els furs de Val??ncia com a normes per tot el territori del Regne de Val??ncia
De fet, en les Corts Valencianes de 1329 va ser quan Borriana i Vila-real acceptaren els Furs de Val??ncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins aquells moments havien estat sotmeses als furs aragonesos.
[edita] El conflicte de 1333
El 1333, el rei Alfons III el Benigne, influit per la seua segona muller, Leonor, va donar els senyorius de X??tiva, Alzira, Morvedre, Alacant, Morella, Castell?? i Borriana a l'infant Fernando (fill de Leonor), cosa que infringia una promesa feta davant de les Corts els anys 1329 i 1330. Alguns nobles valencians, en particular els que defenien d'antuvi l'aplicaci?? dels furs aragonesos, van donar suport a la mesura. En canvi, d'altres nobles, com ara Ot de Montcada i el poble pla van reaccionar en contra de la decisi?? i en defensa dels furs valencians. Francesc de Vinatea, el jurat en cap de Val??ncia, va defendre amb vehem??ncia els furs, davant del rei i de Leonor. Del parlament ferm de Francesc de Vinatea, el rei va reconsiderar la decisi??, anul??lant la donaci??, irritant a la seua muller, per?? calmant el poble que havia pres el carrer.
[edita] Abolici??
Els Decrets de Nova Planta van ser promulgats el 1707 per Felip V, despr??s de que la major part del Regne de Val??ncia haguera donat suport a l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successi??. Els decrets van significar la fi de tot el sistema legislatiu i pol??tic valenci??: comen??ant pels mateixos furs valencians i les Corts Valencianes, substituit per les lleis i r??gim pol??tic de Castella. Els funcionaris es nomenaven des de Madrid, el valenci?? va estar prohibit com a llengua de l'administraci??, de l'ensenyament i de la predicaci??. A???? finalitzava amb quasi 500 anys d'autogovern dels valencians.
