Usatges de Barcelona
De Viquipèdia
Els usatges són els usos i costums que formen la base del dret consuetudinari. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es basava en els Usatges de Barcelona que van tenir una influència decisiva en el dret català.
Els Usatges de Barcelona (en llatí Usatici Barchinonae) van començar a recollir, a partir del segle XII, textos de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà i del dret gòtic, i cànons religiosos. Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgació dels Usatges a Ramon Berenguer el Vell, sembla que la redacció definitiva es va fer durant el regnat de Jaume el Conqueridor. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partir per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les Corts de Barcelona del 1251 establint la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural. Molts juristes van utilitzar la via del seny per aplicar el dret comú. Pel Tractat de Perpinyà, els Usatges havien de tenir vigència al Rosselló i la Cerdanya, malgrat llur separació de la Corona d'Aragó.
Els Usatges de Barcelona es van convertir en la base del dret català i van ser la base d'altres usatges:
- Usatges de Girona.
- Costums de Lleida.
- Costums de Tortosa.
- Furs de València, encara que sota el nom de furs s'incorporen usatges i constitucions.
- Franqueses de Mallorca.
- Capítol d'Atenes, per als ducats d'Atenes i Neopàtria.
El manuscrit més antic que es conserva és de la fi del segle XII. Entre els segles XV i XVIII es van fet diverses compilacions del dret català on els Usatges de Barcelona figuraven al davant de les Constitucions, encara que aquestes tenien un rang superior. Amb els decrets de Nova Planta els Usatges van continuar esencialment en vigor, però fossilitzats amb valor de dret foral i superats amb el temps per noves lleis unificadores.
