Tractat de Perpiny??
De Viquip??dia
El Tractat de Perpiny?? fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germ?? gran Pere el Gran de Catalunya i Arag?? el dia 20 de gener 1279, mitjan??ant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Jaume II tindria l'obligaci?? de presentar-se cada any a les corts de Catalunya, de la qual ell era rellevat; als territoris del Rossell?? i la Cerdanya tindrien vig??ncia els Usatges de Barcelona i hi circularia la moneda barcelonina. A m??s, un cop fetes les paus entre els germans, signarien un pacte de defensa m??tua.
Pere II volia fer complir la recomanaci?? de llur pare Jaume I que el seu germ?? Jaume II l'obe??s aix?? com frare major. Tamb?? volia mantenir unides les terres de Jaume I, dispersades amb el seu testament. I a m??s volia garantir la lleialtat del seu germ?? davant el rei de Fran??a.
Jaume II va redactar un codicil secret denunciant la imposici?? del tractat i, per tant, la seva nul??litat, at??s que era contrari al testament de Jaume I.
Aquest codicil secret tenia el precedent del redactat per l'infant Pere l'any 1260. Segons el cinqu?? testament de Jaume I, el de 1253, els regnes d???Arag?? i de Val??ncia haurien estat per a l???infant Alfons, el fill major, Catalunya per a l???infant Pere i el regne de Mallorca i la senyoria de Montpeller per a l???infant Jaume. Quan el 1260 mor?? l???infant Alfons, l???infant Pere sospit?? que el rei voldria deixar al seu germ?? Jaume els regnes de Mallorca i de Val??ncia. Com a conseq????ncia d???aix??, el 15 d'octubre 1260, sign?? una protesta secreta amb la qual express?? que si son pare l???obligava a ratificar qualsevol donaci??, alineaci?? o testament, ell no ho ratificaria amb intenci?? de complir-ho en el cas que pogu??s perjudicar-lo a ell o als "regnes, comtats o dominis subjectes" a son pare, i que ho ratificaria d'aquesta manera perqu?? son pare no pogu??s desheretar-lo. Els testimonis que signaren aquesta protesta representaven els tres bra??os i els dos regnes patrimonials de la corona, ??s a dir Catalunya i Arag??, i a m??s a m??s, entre ells hi havia alguns dels personatges m??s importants de la Corona d???Arag?? a l'??poca, com ??s ara l???eclesi??stic de m??s prestigi i el principal jurista, ??s a dir sant Ramon de Penyafort, persona tamb?? molt propera a Jaume I, a mes de l???ardiaca de Barcelona, Berenguer de Torre. L'estat d???opini?? que reflectia el document degu?? arribar al rei Jaume I, el qual en el darrer testament, el de 1262, pass?? el regne de Val??ncia al lot de l???infant Pere, de manera que la partici?? dels territoris no seria tan greu. Degu?? ser aleshores que l???infant Pere comen???? a pensar que el seu germ?? Jaume i els seus descendents hauria de tenir el regne de Mallorca i els comtats de la Catalunya del Nord en condici?? de vassallatge envers el seu germ?? gran i els seus successors.
[edita] Bibliografia
- Ferran Soldevila, Jaume I. Pere el Gran, Ed. Vicens-Vives, Barcelona, 1955. ISBN: 84-316-1808-6.
