Càlig

De Viquipèdia

Càlig és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Localitats limítrofes 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'interès 7 Festes locals 8 Gastronomia 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situada en en l'extrem septentrional del País Valencià, la vila de Càlig està situada damunt d'un pujol de 123 m sobre el nivell del mar.

El seu terme està format per pujols amb pendents de vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fred procedent d'Aragó. El seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les altures més representatives són les formades pels pujols de la Tossa (169 m.) les Forques (185 m.) i la Somada (194 m.) el Mas d'en Vernet (204 m.).

A causa d'aquesta singular distribució del terreny, és normal dintre del terme de Càlig, en temps de pluges, la sortida de deus i petites zones pantanoses i la formació de nombroses sèquies per on es canalitzen les aigües. En la vessant nord, al costat mateix de la població, es troba el riu Sec o rambla de Cervera, que, procedent de la comarca de Els Ports, recull les aigües torrencials i la dels barrancs que afluïxen a la seva llera.

La vegetació és la pròpia del paisatge de la zona mediterrània. Aquí creixen el baladre, margalló, fonoll, timó, romer, coscoll i l'alzina, entre una innombrable quantitat i varietat d'arbustos i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això la major part de les terres són de cultiu.

S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló prenent l'AP-7 i després la CV-135.

[edita] Localitats limítrofes

El terme municipal de Càlig limita amb les següents localitats:

Sant Jordi, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Cervera del Maestrat totes elles de la província de Castelló.

[edita] Història

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i després es va integrar en la denominada batllía de Cervera. Per això, va pertànyer el seu senyoriu a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'aquest any fins al segle XIX. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Maestre hospitalari el 12 de juliol del 1234 juntament amb *Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. El 11 de gener de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.

[edita] Demografia

Tenia uns 1.000 habitants en 1646 i 1.786 en 1994.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
1.801	1.785	1.786	1.774	1.755	1.744	1.733	1.721	1.647

[edita] Economia

El garrofer, l´olivera i el ametller, tots ells cultius de secà, han estat i són la producció bàsica i més important del camp calijó. No obstant això iniciada la dècada dels vuitanta, i a conseqüència de la troballa d'aigua subterrània, el paisatge encara que de forma paulatina, ha anat transformant el seu aspecte, ja que nous cultius dedicats especialment a la producció d'hortalisses i en menor extensió tarongers i arbres fruitaels.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

Església parroquial. Alçada en el segle XIV va ser reconstruïda i ampliada entre 1622 i 1659, en quin es va donar definitivament per acabada, tot i que posteriorment es van anar afegint tot un seguit de detalls, com són el retaule major (avui desaparegut), el pòrtic d'entrada principal el 1758 i el mural de la Mare de Déu del Socors el 1900, entre uns altres. La magnífica construcció de l'edifici parroquial és conseqüència del corrent renaixentista escampat arreu del nostre país, el qual sap combinar amb harmonia, però alhora amb austeritat, les tendències clàssiques. Com resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple resta totalment buit al ser desposseït dels seus retaules i ornaments. Serà a acabar aquesta contesa bèl·lica quan es comença una campanya per afavorir la construcció de nous retaules, bona part d'aquests obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals fa mancada destacar, per la seva rellevància en el traçat de les línies i grandesa de detalls, el qual hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat en San Lorenzo, patró de la vila.

Ermita de la Mare de Déu del Socors. Situada a un quilòmetre de la població i situada en un saludable i atapeït paratge arbrat. El camí que duu és trepitjat sovint per nombrosos vianants que a l'estació estiuenca, especialment, aprofiten per a fer llargues caminades sota l'ombra de l'arbreda. El primer document escrit que fa referència a la vocació mariana del Socors a Càlig i l'existència d'un lloc destinat a ella està datat en 1582. De la qual va ser primera ermita es conserva una part de la seva construcció en el qual avui és el bar, ja que el nou santuari es va aixecar a l'últim terç del segle XVIII. L'edifici, d'estil neoclàssic amb esveltes palestres amb ornaments decoratius, acull en el seu interior frescos d'una gran bellesa colorística pintats pel morellà Joaquim Oliet en 1826. Dintre el recinte ermità trobem l'hostal, amb dependències destinades a lloguer d'estiuejants, i el pati dels pous, a més d'altres serveis i zones d'esbarjo.

Convent de la Santíssima Trinitat. Fundat al començament del passat segle per sor Margalida, la seva construcció bàsica forma parteix de l'arquitectura popular, d'on sobresurt la façana treballada amb pedra ornamental. El convent és de clausura i està assistit per religioses de l'orde de les Trinitàries dedicades, entre altres activitats que els són pròpies, a la realització de labors. Últimament també es dediquen a la producció de llaminadures. La seva església, petita, manté una estructura senzilla i acollidora, on hi ha un retaule, d'estil semblat als de la parroquial, i diverses pintures murals que fan referència a l'orde religiós.

Capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Situada dintre el nucli urbà i construïda a la fi de el segle XVIII, és l'única capella que ha romàs conservada de les quatre que havia dintre la població.

Capella de Sant Josep. Es troba a mig camí entre la vila i l'ermita del Socors. Va Ser edificada el 1835.

[edita] Monuments civils

Nucli urbà. Els successius arranjaments i enderrocaments d'habitatges particulars han afavorit un canvi important pel que fa a la fesomia externa de la població en les últimes dècades, marcat de vegades per les onades de prosperitat i de gustos en la construcció. A pesar d'això, es conserva inalterat el traçat dels carrers i algunes *portaladas treballades amb carreu, sobretot al nucli vell de la vila.

La Torre. La seva sòlida construcció, treballada amb pedra de carreu, ha sofert al llarg del temps algunes modificacions importants i ha estat utilitzada, entre uns altres, com seu de l'Ajuntament, presó i magatzem.

Centre de Cultura. Anteriorment Casal Municipal. El nou Centre de Cultura es va inaugurar en l'any 2001, però l'anterior, conegut també com Centre Republicà va ser construït durant la Segona República pels propis veïns i amb les seves pròpies aportacions. En l'actualitat, la nova edificació ha servit per a dotar al poble d'un Auditori, una sala de projecció amb cabuda de 80 espectadors, una sala de reunions, una biblioteca, una sala d'ordinadors amb accés a internet, a més de despatxos per a totes les associacions de la població.

[edita] Llocs d'interès

• Paratge del Socors. Amb espai adequat per a realitzar acampades i activitats a l'aire lliure.
• Coll dels Forques.
• Rambla del riu Sec.
• Barranc del Surral'.

[edita] Festes locals

Festes patronals. Se celebren a partir del 10 d'agost, dedicades a Sant Llorenç. Habitualment es realitzen al llarg de tota una setmana i estan plenes d'activitats lúdiques, esportives i culturals.

D'entre els actes més destacables cal esmentar: el Pregó, la Proclamació de les Reines i Dames d'Honor, les carrosses, els balls de revetlla, el ball de la Dansa i els toros de carrer. Alguns d'aquests espectacles són d'implantació recent, d'uns altres, en canvi, es troben fortament arrelats en la tradició popular.

Festa i Fira del Socors. Té lloc el 6 de setembre. El dia de La nostra Senyora, la festa se celebra en l'ermita, encara que últimament hi ha un cert interès veïnal per allargar-la, ja que la vespra s'organitzen, en alguns carrers de la població, balls de revetlla i sopar de germanor entre els veïns al bell mig del carrer. Amb tot, el dia de fira, el Socors s'ompli de calijones i de gent vinguda de fora vila que aprofiten la festa per passar una bona dia comprant bijuteria i joguines als diverses botiguetes que s'instal·len i participen del menjar de germanor que oferix en aquest dia l'Ajuntament.

També se celebren altres dies festius, però que coincideixen amb els quals es realitzen amb la resta del nostre país. Algunes d'aquestes festivitats són les fogueres de Sant Joan o la "lloa" a Sant Vicent.

[edita] Gastronomia

La principal característica de la gastronomia calijona és el seu lligam amb les festes tradicionals: el rotllo de Sant Blai, primetes de Sant Antoni, farinoses mones de pasqua, cosina de Santa Caterina i de Sant Nicolau i el massapà i torró de fira el Socors, als quals cal afegir els pastissets farcits de carabassa o de *boniato i les famoses magdalenes de Càlig.

Entre els plats típics destaquen: olla barrejada, guixassos, brou de rata, sopes escaldades, arròs amb pilotes, faves ofegades, *suquet de caragols', sofregits i una extensa varietat de plats la base dels quals són els llegums.

La caça també forma part inseparable d'aquesta gastronomia, especialment els conills amb els quals es preparen plats exquisits acompanyats amb allioli, amb all i julivert o amb un sofregit de tomàquet i ceba.

El vi del Maestrat i les seves varietats, els xarops i licors de fruites (magranes i codony principalment) són les begudes que no podien faltar en una bona taula.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert