Castell de Cabres

De Viquip??dia

Castell de Cabres ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part del antic terme de Morella. Depenent de la font, alguns consideren que el municipi forma part de la comarca dels Ports. ??s el l??mit entre l'antic terme de Morella i la Tinen??a de Benifass??. La Pobla de Benifass?? i Castell de Cabres, s??n els ??nics pobles de la Tinen??a que mantenen municipi propi.

Limita amb Herbers, Morella, Vallibona i la Pobla de Benifass??. Limita amb Pena-roja a la prov??ncia de Terol.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'inter??s 7 Festes i gastronomia 8 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Hi abunden els pinars i els paratges pintorescs com ara, el Boveral, el riu Escalona, el cam?? de sant Crist??fol, les antigues mines, la font del Raix i els mollons dedicats a diferents sants des dels quals es pot gaudir de magn??fiques panor??miques. Est?? situat a 1140 metres sobre el nivell del mar.

[edita] Hist??ria

Vol la llegenda que el nom de Castell de Cabres provinga d'una batalla que els castellencs guanyaren omplint el castell amb moltes cabres i nugant una teia a cada una de les banyes de les cabres aconseguint d'eixa manera intimidar l'enemic que es pens?? que el castell estava ple de gom a gom i aixec?? el setge. En ??poca musulmana es trobava en el districte de Morella; fou conquistada en 1195 per Alfons II (1157-1196) , qui la ced?? al bisbat de Tortosa; en 1237 foren fundats al seu terme els llocs de Mola Escabo??a i Vilanova, que aviat romangueren despoblats; en 1238 passa a formar part del domini del monestir de Benifass??; fou poblada, el 6 de gener de 1239, per Balasc d'Alag??; en 1423, a conseq????ncia de la guerra de Catalunya, rest?? despoblat.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006
29	24	22	24	22	22	19	19	19

[edita] Economia

L'economia castellenca ??s agr??cola (sec??), ramadera (porc, be i cabra) i ap??cola. Fins el 1957 s'explotaren mines de carb??, que es distribu??a pels pobles de la zona, a la masia de Godes i al mas del riu.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de Sant Crist??fol. Del segle XVI.

Actualment t?? completament destru??t el sostre i els arcs s'han enfonsat a conseq????ncia d'un incendi en 1936 i del pas del temps, no obstant aix??, encara queden en peus els murs i la porta que aquesta formada per un arc de mig punt dovelat, que es remata per un cord?? modulat que segueix l'arc. La portada est?? llaurada amb grans peces de pedra calc??ria del pa??s. Es tracta d'un exemple d'ermita de la Reconquesta de planta rectangular, que tenia una petita espadanya en el buit de la qual havia col??locada una campana que va ser fabricada en 1767.

• Esgl??sia de Sant Lloren?? M??rtir. Del segle XVIII (1769).

??s de planta claustral i acad??mica aragonesa. Conserva interessants estucs i pintures al fresc de finals del segle XVIII, en origen tal vegada de Oliet, que representen els quatre evangelistes, els pares de l'Esgl??sia i les virtuts. Es conserva un calze sobredaurat g??tic, punx?? de Morella, creu de rogacions g??tica de finals del segle XV (1495), punx?? de Morella, atribu??t a Bernart Santal??nia, creu processional major g??tica (1480) atribu??da a Joan Santal??nia. Destaca la pila baptismal del segle XIII, i la seva torre campanar constru??t de cadirat i la creu que remata la seva coberta.

[edita] Monuments civils

• Castell.

Actualment el castell ha desaparegut pr??cticament per complet, i ??nicament poden apreciar-se escasses restes del que van anar les seves muralles. Hi hagu?? segurament un senzill castell roquer, amb torre central i muralla, lloc avan??at de les m??s grans fortaleses dels voltants.

Segons compte una vella llegenda de Castell de Cabres se li va imposar aquest nom, perqu?? en una guerra de fa molt??ssims anys, en el poble no quedaven m??s que avis, dones i nens, perqu?? els homes barallaven en el camp de batalla. Cert dia al capvespre, un vell que estava de vigil??ncia en el Castell, va veure que s'acostaven al poble les tropes enemigues per a saquejar-lo a la nit: com no disposaven de mitjans humans per a impedir-lo, van fer pujar al castell totes les cabres que havia en el poble i els van lligar una tea encesa a cada banya. L'enemic va creure que tants punts de llum en la foscor de la nit eren torxes dutes per soldats, pel que, considerant que es tractava d'una emboscada va emprendre la retirada precipitadament. Amb aquesta estrat??gia es va guanyar la batalla i es va posar al poble el nom de "Castell" pel seu castell i " de *Cabres" en homenatge a aquelles cabres que van arruixar a l'enemic.

• Pou de la Vila.

En un extrem de la Pla??a de l'Esgl??sia se situa un antic pou d'aigua. Durant molts anys va servir a la poblaci?? de dip??sit d'aigua que recollia l'aigua de la pluja. Aquesta aigua es recollia per mitj?? d'una galleda de cinc amb sistema de corriola tancada. Actualment, es pot observar el conjunt del pou i com es podia accedir a l'interior d'aquesta cisterna, per una petita porta que es tancava de l'exterior amb una reixa de creueria.

[edita] Llocs d'inter??s

• El Bovalar. Microrreserva de Flora.
• Font del Raix. Font rom??nica amb aveurador.
• Riu Castell de Cabres. Entre els termes municipals d'Herbers i Castell de Cabres, discorre aquest barranc entre formacions muntanyenques i un cam?? mil??lenari que uneix a les poblacions anteriorment citades. Entre els m??ltiples atractius que presenta aquest itinerari destaca la vegetaci?? exuberant, les mines abandonades de Castell de Cabres i el Mol?? de la Rambleta.

[edita] Festes i gastronomia

• Sant Lloren??. Se celebra la primera setmana de setembre.
• Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dissabte i diumenge despr??s de Pasqua. El dissabte al mat?? les dones del poble preparen la tradicional "rosca de Sant Vicent", amb la massa es prepara un rectangle, el centre del qual es deixa buit, despr??s es col??loquen tres dotzenes d'ous durs sobre la massa, aquests ous s'adornen amb una corona feta de pasta i confits. Finalment es posa la rosca al forn. La finalitat de la rosca ??s rifar-la per a recaptar fons amb que pagar les festes. El diumenge es fa l'oferta, on se subhasten pel sistema de licitacions els productes t??pics de la zona que regalen els ve??ns.

[edita] Enlla??os externs

• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcal?? de Xivert | Benicarl?? | C??lig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Pen??scola | la Pobla de Benifass?? | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polp??s | Traiguera | Vinar??s | Xert