Vinaròs

De Viquipèdia

Vinaròs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Càlig, Benicarló, Alcanar i Ulldecona.

Taula de continguts 1 Situació i comunicacions 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Serveis 6 Política i administració 7 Monuments 7.1 Monuments religiosos 7.2 Monuments civils 8 Llocs d'interés 9 Costums i festes: 10 Personatges Il·lustres 11 Enllaços externs

[edita] Situació i comunicacions

Vinaròs es troba en la costa mediterrània al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la plana coneguda com "els Plans de Vinaròs", sent el municipi costaner més septentrional del País Valencià. La dita "Vinaròs, cruïlla dels Països Catalans" és certa, ja que el poble està situat quasi al mig entre València-Castelló i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7), a més és la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs. Disposa també d'una estació de tren a la línia del Corredor Mediterrani (Barcelona - València). Per fi, si agaféssem un vaixell arribaríem per mar just a les Illes Balears.

[edita] Història

L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta pel rei Jaume I (Binalaròs). En l'Edat Mitjana depenia del castell de Peníscola, a l'igual que la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va començar un creixement que l'ha portat a ser la principal capital del nord del País Valencià, tenint un partit judicial que abarca les comarques d'Els Ports de Morella, Alt i Baix Maestrat.

Vinaròs va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per això, com en tota la costa valenciana, es troben torres de vigilància costaneres i atalaies, amb la funció d'avisar a la població en cas de perill: és el cas de la denominada popularment "torreta dels moros", que està actualment en ruïnes.

Al segle XIX, tenia una milícia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1857	1887	1990	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2000	2006
9.795	9.851	8.625	7.520	7.846	8.281	9.235	9.631	10.968	13.727	17.564	19.902	20.940	22.552	26.251

[edita] Economia

Té un port de pescadors important i també una indústria del moble destacable. L'agricultura es basa en els cítrics (especialment tarongers) de regadiu i les oliveres de secà. Recentment, el turisme està convertint-se també en un dels eixos de l'economia de Vinaròs.

[edita] Serveis

Actualment disposa d'un hospital comarcal, una escola de música, dos instituts de secundària, una delegació d'hisenda, una caserna de la Guàrdia Civil, etc.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Vinaròs, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Popular	Juan Bautista Juan Roig	4.994	10
	Partit Socialista del País Valencià	Jordi Romeu Llorach	3.579	7
	Partit de Vinaròs Independent	Javier Balada Ortega	1.842	3
	Bloc Nacionalista Valencià	Domènec Fontanet Llàtser	819	1
	Esquerra Unida del País Valencià		505	-
	Altres		452	-
	En blanc		239	-
Total		12.565		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Ramón Bofill Salomó	PSOE
1983-1987	Ramón Bofill Salomó	PSOE
1987-1991	Ramón Bofill Salomó	PSOE
1991-1995	Ramón Bofill Salomó	PSOE
1995-1999	Jacinto Moliner Ramón Bofill	PP PSOE
1999-2003	Jacinto Moliner	PP
2003-2007	Javier Balada Ortega	PVI
2007-2011	Jordi Romeu Llorach	PSPV-PSOE

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Esglésies L'església principal del poble és l'Arxiprestal de l'Assumpció , que té una bella portada barroca, sent el temple del renaixement (segle XVI). Altres esglésies són la de Sant Agustí, al costat del Mercat -actualment transformada en Auditori Municipal- i la de Santa Magdalena, de molt recent construcció, tota blanca.

• Ermites: És molt remarcable l'ermita de Sant Sebastià, patró de la ciutat -construcció antiga, pintada tota de blanc, dalt d'un turó petit des del qual es veu una ampla vista de l'entorn-. Sota d'una gran creu hi ha restes d'un poblat ibèric. També hi ha l'ermita de Sant Gregori, al costat del Cementeri municipal.

[edita] Monuments civils

• Restes del Poblat ibèric ( segles VII i I a.C.). Es troben sota una gran Creu, pròxima a l'Ermita.

• Ajuntament (segle XVII).

• Mercat Municipal (segle XX). La seua construcció s'inicia en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agustí.

• Plaça de Bous. És la plaça construïda més prop de la mar.

• Monument a Costa i Borràs.

[edita] Llocs d'interés

Un lloc recomanable per als amants de la naturalesa és visitar la petita muntanya del Puig, a 6 Km de la ciutat, i a 160 metres d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia. I des d'on s'inicia un sender local que permetrà gaudir de la vegetació i agricultura mediterrània, contemplar les restes del poblat íber i recrear-se amb les vistes des d'un autèntic mirador de 360º.

En Vinaròs podem gaudir de dos paratges naturals, un a l'extrem nord, conegut com “el Jardí de Sòl de Riu” i altre en l'extrem sud conegut com “Ruta del Barranc d’Aiguadoliva”. Ambdós consisteixen en la realització d'una sendera per al gaudi òptim del paratge i conten amb punts d'interpretació.

[edita] Costums i festes:

Vinaròs és un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren quantitat de festes:

A Sant Antoni surt el "Ball de Dimonis", es fan fogueres a la platja i al poble i es va també a l'ermita. Sant Sebastià té una gran devoció popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual. El "Carnaval de Vinaròs" cada any és més gran i famós. A Setmana Santa hi ha processons. Després, a juny, vénen les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere, més tard les Festes del Llagostí (en realitat, tot l'estiu és una festa a Vinaròs).

[edita] Personatges Il·lustres

L'escriptor vinarossenc Borrás Jarque va escriure una famosa "Història de Vinaròs", considerada un clàssic al respecte. A Vinaròs va morir el Duc de Vendôme, mariscal dels exèrcits borbònics en la Guerra de Successió (segons es diu d'una indigestió de llagostins i marisc). Hi nasqué el compositor Carles Santos Ventura. També el poeta Joan-Elies Adell, Alfred Giner i Sorolla (farmacòleg, assagista i poeta en llengua catalana) i Germán Lorente (director de cinema).

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Baix Maestrat
Alcalà de Xivert | Benicarló | Càlig | Canet lo Roig | Castell de Cabres | Cervera del Maestrat | la Jana | Peníscola | la Pobla de Benifassà | Rossell | la Salzadella | Sant Jordi | Sant Mateu | Sant Rafel del Riu | Santa Magdalena de Polpís | Traiguera | Vinaròs | Xert