Alt Maestrat

Es tracta d'una comarca de relleu prou abrupte que té en la Mola d'Ares (1.315 m.) el seu punt més alt. Aquestes muntanyes s'engloven dins de l'anomenat sector ibèric valencià i es poden distingir dues subunitats del relleu diferenciades: les serres i corredors prelitorals, i el sistema tabular més a l'interior de la comarca.

Pel que fa a le serres i corredors prelitorals del Maestrat, dir que es tracta d'una sèrie de serralades paral·leles a la costa separades per valls o corredors interiors de tipus graven (foses tectòniques). Segueixen una orientació NNE-SSO, corresponent a la Serralada Costera Catalana. El corredor més interior és el de Catí, on sinclouen els municipis del propi Catí, Vilar de Canes, la Torre d'en Besora i Atzeneta del Maestrat. A continuació (a l'est), s'alcen l'alineació de serres de Esparreguera i Valldàngel (aquesta darrera ja al Baix Maestrat), i el corredor d'Albocàsser, Tírig i les Useres. Després, la Serra d'en Galceran que dona pas al corredor de Les Coves, amb les poblacions de les Coves, La Salzadella, La Torre dels Domenges, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc del Pla, etc. Aquest sistema, com s'observa, abasta un territori supracomarcal, defet continua la succesió de serres i corredors fins a la línia litoral, amb la Serra d'Irta com a límit oriental.

El sistema tabular, més a l'interior de la comarca, i que també mostra un traçat que supera els limits comarcals, es localitza cap al sud de Morella, arribant fins al riu Millars. Es tracta d'un relleu subtabular, poc plegat però molt afectat per les falles de distensió, el vasculament i l'erosió. Trobarem un paisatge amb muntanyes de cims plans, separades per gorges excavades per rius (com les de la rambla Carbonera i els dels rius Montlleó i Vilafermosa). Les moles, que algunes vegades presenten estrats totalment plans, i altres vegades suaus plecs sinclinals penjats, solen superar els 1.000m d'alçària i estan ocupades per les pastures o per cultius cerealístics. Podem destacar les següents moles de nord a sud: Mola d'Ares (1.318m), el pla de Vilafranca i el pla de Vistabella(1.100m), que enllaça amb la gran mola de Penyagolosa (1.814m). Ací encara és ben palesa l'orientació ibèrica, amb domini de la cobertora mesozoica que apareix en ocasions de manera plegada i, en altres, en forma de moles o formes subtabulars.

[edita] Clima i vegetació

Els hiverns són freds, els estius són més frescos que en el clima mediterrani típic, i les precipitacions abundants, a l'hivern solen caure precipitacions en forma de neu. Presenta una vegetació de boscos de pins, carrasques, roures i sotabosc mediterrani.

[edita] La comarca històrica

Localització de la comarca natural de l'Alt Maestrat segons l'estudi de comarcalització d'Emili Beüt i Belenguer.

Hi hagué una antiga delimitació comarcal de l'Alt Maestrat en què formaven part els municipis de Atzeneta del Maestrat, Benafigos, i Vistabella del Maestrat, i que actualment es troben a la comarca de l'Alcalatén. Aquesta antiga delimitació apareix al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. Sovint es cataloga, de forma errònia, Vilafranca a l'Alt Maestrat, quan en realitat pertany a Els Ports.

[edita] Personatges històrics destacats

General Cabrera (Carlisme), anomenat el tigre del Maestrat.

[edita] Economia

Les principals fonts de riquesa són l'agricultura de secà (cereals, raïm i olives) i la ramaderia ovina i cria de bestiar. La comarca té molt poca indústria. Benassal és una altra de les seues poblacions, famosa pel seu balneari de la Font d'En Segures, mentre que Albocàsser, la capital comarcal, és un centre agrícola de conreus variats.

[edita] Administració

La comarca pertany a la província de Castelló.

[edita] Municipis

Els municipis d'aquesta comarca són:

Alt Maestrat (2007)

Municipi	Població	Extensió	Densitat
Albocàsser	1.381	82,30	16,83
Ares del Maestrat	218	118,70	1,92
Benassal	1.328	79,60	16,83
Catí	861	102,30	8,38
Culla	669	116,30	5,82
Tírig	551	42,30	13,48
La Torre d'en Besora	180	11,70	17,44
Vilafranca dels Ports	2.480	93,80	27,15
Vilar de Canes	178	15,90	11,64
Total	7846	569,10	9,59

[edita] Partits judicials

Els Partits judicials als que pertanyen els municipis són:

Castelló de la Plana: Albocàsser, Benassal, Culla, La Torre d'en Besora, Vilafranca i Vilar de Canes.
Vinaròs: Ares del Maestrat, Catí i Tírig.

[edita] Mancomunitats de municipis

Mancomunitat Turística del Maestrat. S'integren municipis dels Ports, l'Alt i Baix Maestrat. De la comarca de l'Alt Maestrat formen part: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla i Vilafranca.
Mancomunitat Comarcal Els Ports. A més dels municipis d'aquesta comarca, també formen part alguns de l'Alt Maestrat com: Ares del Maestrat i Vilafranca.
Mancomunitat Castelló Nord. Agrupa municipis de diferents comarques del nord de la província, i del Baix Maestrat solament el de Catí.

[edita] Vies de comunicació

La CV-15 arriba paral·lela a la Rambla Carbonera des de la Plana de Castelló al sud. A l'altura d'Albocàsser surt una bifurcació, la CV-164 cap a la mateixa població i que la comunica també amb la CV-10, més a l'est.

La CV-15, continua el seu camí cap a l'interior en direcció a Ares del Maestrat i Vilafranca. Pocs quilòmetres a l'oest del Coll d'Ares, surt una via, la CV-12 en direcció a Morella.

Per a arribar a la resta municipis, cal desviar-se per successives carreteres comarcals que surten de la CV-15.

[edita] Llocs d'interés turístic

Ermita i Hospederia de Sant Pau d'Albocàsser. Declarat Monument Històric Artístic Nacional. A la fi del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, comença a aixecar-se l'hospederia ampliada en el segle XVIII per dues ales portificades als costats. L'hospedería s'articula al voltant d'un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat ràfec treballat en pedra, i des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres.
Barranc de la Valltorta. Allí trobarem una bona mostra d'art rupestre d'època mesolítica. El Museu i les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, que juntament amb les del Barranc de Gasulla formen un àrea cultural d'interès internacional, declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, formen un àrea d'imprescindible visita.
Nucli històric d'Ares del Maestrat. Es troba situat al peu de la Mola d’Ares (1.318 m), presidit per les restes d'un Castell. Podem gaudir d'una arquitectura gòtica característica i bonics monuments d'interés.
Castell de Corbó a Benassal. Declarat Bé d'Interés Cultural al 2002, fou alçat sobre un assentament del Bronze que fou ocupat posteriorment en les époques ibèriques i romanes. Als seus peus va existir un poblat musulmà.
Font d'en Segures. La coneguda popularment com plaça i font dels xorros, és una construcció feta amb blocs de pedra picada culminada amb una impressionant cúpula de forma triangular. Realitzada en acabar la Guerra civil espanyola per l'arquitecte castellonenc Vicent Traver és on es situa el manantial d'on brota la famosa aigua de Benassal.
Nucli urbà de Catí. Va ser declarat Conjunt Historicoartístic el 7 de març de 1979.

[edita] Espais naturals

Barranc dels Horts. Espai natural relíctic, d'incalculable valor ecològic i social, i únic a nivell del País Valencià i de l'estat espanyol. Un paisatge majestuós, regat per fonts cristal·lines i en el qual es troben diverses microrreserves de flora. És propietat de la Fundació Natura de La Caixa i es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat.
El Rivet. Paratge Natural Municipal de Benassal, es troba enclavat entre les impressionants muntanyes del Maestrat, un immens paisatge de moles i barrancs per on circulen encaixats rius i rambles.
Bosc de la Palomita. Paratge Natural Municipal del municipi de Vilafranca on són importants els boscos de pinassa o pi negre.

[edita] Festes, fires i celebracions populars

Mostra de Ramaderia de Benassal. Es celebra anualment des de fa poc temps.
Publicata de Sant Antoni de Vilafranca. Se celebra el cap de setmana més proper al 17 de gener i es tracta d'una de les festivitats més antigues del poble, inclou la representació teatral de la vida del Sant i la crema de la "barraca", així com altres actes com l'"alto a la malea".
Fira de la Magdalena de Vilafranca. E cap de setmana més proper al 22 de juliol es celebra l'antiga fira de bestiar recuperada el 1996 i ampliada a tots els sectors comercials (tot i que encara conserva una part important de bestiar).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Alt Maestrat

País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.

Comarques del País Valencià
Alacantí · Alcoià · Alcalatén · Alt Maestrat · Alt Millars · Alt Palància · Alt Vinalopó · Baix Maestrat · Baix Segura · Baix Vinalopó · Camp de Morvedre · Camp de Túria · Canal de Navarrés · Comtat · Costera · Foia de Bunyol · Horta Nord · Horta Oest · Horta Sud · Marina Alta · Marina Baixa · Ports · Plana Alta · Plana Baixa · Plana d'Utiel · Racó d'Ademús · Ribera Alta · Ribera Baixa · Safor · Serrans · València · Vall d'Albaida · Vall de Cofrents · Vinalopó Mitjà

Comarques del País Valencià