Barranc de la Valltorta
De Viquipèdia
El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona muntanyosa del prelitoral mediterrani, mes concretament a la part septentrional del País Valencià. Aquesta àrea geogràfica formada per la meseta del maestrat esta constituïda per un sistema de valls que s'extenen des de les terres aragoneses fins al litoral. La Valltorta s'integra a la comarca de l'Alt Maestrat.
El seu curs torrencial te un origen a uns 1000 metres d'altitud, a l'est del poble de Catí, en la serra d'En Seller i desemboca al riu de les Coves o de Sant Miquel a l'atura de Les Coves de Vinromà.
La visita a la Valltorta posseeix un doble interès. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i de les maneres de vida d'uns homes que van començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns set mil anys. Per altra banda a l'acostar-nos a un paisatge humanitzat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ramadera dels quals es conserven interessants vestigis arquitectònics, com barraques, sènies, etc.
Taula de continguts |
[edita] Art rupestre
Fa milers d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, van pintar en les seves coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de les seves mitologies. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que van viure en un paisatge tot just degradat. Però la seva transformació es va accelerar en època històrica. Avui els elements distintius de la Valltorta són les seves pintures rupestres, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu Museu. Un museu que actua com centre d'acollida del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.
En la Valltorta es coneixen 21 abrics amb Art Llevantí on es pinten figures humanes i animals amb gran naturalisme. Els animals més representats són cérvols, tant exemplars mascles com femelles i fins i tot, cabres munteses i senglars, que en ocasions apareixen ferides per fletxes clavades en el ventre, el coll o l'esquena. Es poden identificar a més, alguns exemplars de bous, cavalls, gossos o llops i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu nombre les masculines, armades amb arcs i fletxes, tibant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades amb faldilles llargues ajustades als malucs i amb el tors descobert. Homes i dones especialment els primers, s'adornen amb diversos tipus de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.
[edita] La cova dels cavalls
.png/200px-Valltorta_(escena_de_caza).png)
La Cova dels Cavalls, declarada a l'any 1924 monument històric-artístic, es situa en l'escenari mes impressionant del Barranc de la Valltorta, en particular pel seu paratje que, ubicat a la immediata Roca de les Estabigues o Tabigues, d'uns 80 metres d'escarp vertical, crea un ambient únic en el seu genere.
Aquest emplaçament geogràfic, vinculat a les composicions de caça de la Cova dels Cavalls, realitzades amb una extraordinària claredat didàctica, fa possible imaginar el desenvolupament de les tàctiques cinegètiques per aquest accidentat lloc.
L'abric encarat a l'oest, ofereix amplies dimensions, amb nou metres de longitud, tres de profunditat i una altura màxima de quatre metres. Tot el recinte esta tancat amb una tanca metàl·lica per a la seua major protecció, encara que em de senyalar que les primeres figures es troben fora del abric.
[edita] La cova del Civil
Al peu de Montegordo i seguint per la carretera local d'Albocàsser a Tírig trobem el curs de la rambla de la Morellana. Aigües abaix es reconeix ràpidament la cova del Civil, declarada monument històric-artístic en 1924, i que se situa en el terme de Tírig.
Les seues cavitats s'obren a uns 15 metres per dalt del llit de la rambla i estan orientades de sur a oest abastant una extensió de 25 metres.
Aquesta cova fa uns anys la van tancar per a que l'acció humana no causés danys a les seves pintures.
