Vilar de Canes
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alt Maestrat | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Alt Maestrat Castelló de la Plana |
||
| Gentilici | Vilarenc, vilarenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 15,9 km² | ||
| Altitud | 668 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
185 hab. 11,64 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 21′ 29″ N 0° 03′ 58″ O | ||
| Distàncies | 130 km de València 65 km de Castelló de la Plana 9 km de Albocàsser |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PP i 1 PSPV Luciano Ferrer Pons (PP) |
||
| Codi postal | 12162 |
||
| Festes majors | Sant Llorenç Agost |
||
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i La Torre d'en Besora.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, la Telleria i de la Frescó i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: Segarreta, Segarra, Hostal, Romeu, Senyor, Solá, Cogullades, Pallisa, Cap del Moro, etc.
[edita] Història
Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser aquesta i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Domenec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau .
[edita] Demografia
La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una fort emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 221 | 196 | 188 | 188 | 188 | 183 | 183 | 185 | 185 |
[edita] Economia
La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.
[edita] Monuments
- Antiga almàssera.
- Església de la Purificació de la Verge. Del segle XVIII.
Va Ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.
[edita] Festes i celebracions locals
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Blai. El 3 de febrer.
- Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor a Sant llorenç i Sant Roc.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de l'Alt Maestrat | |
|---|---|---|
|
Albocàsser | Ares del Maestrat | Benassal | Catí | Culla | Tírig | la Torre d'en Besora | Vilafranca dels Ports | Vilar de Canes |
||
