Guillem d'Anglesola
De Viquipèdia
Guillem d'Anglesola (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar català.
Es va casar amb Constança d'Alagó, filla de Balasc d'Alagó.
Guillem d'Anglesola va ser un dels repobladors del Maestrat i l'Alcalatén, després de la seva conquesta el 1233 pel seu sogre Balasc d'Alagó, doncs la seva primitiva població musulmana, com a atres llocs del nord valencià, seria expulsada del nou territori cristià que esdevindria així, homogeni culturalment i religiosa. Donà carta població a Culla el 1244, a Vistabella del Maestrat el 3 d'abril de 1251, i a Atzeneta del Maestrat l'11 de gener de 1272 per vuitanta pobladors i el 1303 la ven a l'orde del Temple.
El febrer de l'any 1251 l'orde del Temple li va oferir ingressar per quedar-se amb Culla. Pròxim de nou a ingressar a l'orde del Temple, vengué el castell de Sidamon a Hug de Cervià, però la muller d’aquest darrer, Guilleuma, denuncià al mestre dels Templers (1260) que el fill de Guillem, Guillem d’Anglesola, fill menor havia ocupat violentament el castell de Sidamon d’acord amb el seu pare, ja templer.
Felip IV de França va acusar l'Orde del Temple d'idolatria, sodomia i altres ignominíes, exigint al papa Climent V que actués contra l'orde. L'1 de desembre de 1307 van començar les detencions, i el gener de 1308 Jaume II va demanar a Guillem d'Anglesola[1] que es dirigís al Castell de Miravet per convèncer al lloctinent dels templers catalans Ramon de Saguàrdia que es lliurés. No ho va aconseguir, però finalment es van rendir. El 1312 se celebrà a Tarragona un concili provincial on els templers catalans van ser declarats innocents i quedaren lliures de culpa el 4 de novembre.
