Castell de Miravet

De Viquipèdia

Pati d'armes del castell de Miravet

El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d’un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.

Respon a un model de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple. El de Miravet està considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar templera d'Europa.

L'edificació es divideix en dos grans recintes: el recinte jussà (construït entre el segle IX i el segle XI), que és un recinte emmurallat distribuït en tres nivells esglaonats, amb més de 12.000 m² de superfície; i el recinte sobirà (del segle XII), amb uns 2.500 m² i format per una estructura poligonal amb cinc torres, contraforts i un pati d'armes al mig, al voltant del qual es distribueixen les dependències seguint el model de planta d'un monestir típic cistercenc, si bé adaptat per a les funcions bàsiques militars. Amb el temps, es van afegir noves construccions a l'interior, especialment per adaptar la fortificació a les noves armes de foc.

Les dependències més destacades són les cavallerisses, la cisterna, el refetor, el celler i les sitges, la sala capitular i el temple, d'estil romànic. Una sala sembla haver estat dedicada a la fabricació de munició. La torre dita del Tresor, contenia l'arxiu de l'orde i el seu tresor. La torre de la Sang deu el seu nom actual a la llegenda segons la qual allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir el 1308 (en realitat, però, es van rendir, tot i que un parell de dies més tard que els seus companys, i només foren empresonats).

La recent restauració que s'ha efectuat a les parets del pati d'armes, segons el nefast sistema actualment de moda, ha malmès greument l'aspecte harmoniós del castell, amb revocats i afegits fets amb elements moderns sense envellir. Malgrat aquests despropòsits, hom pot arribar-se a fer una idea de l'estructura original de la fortalesa.

[edita] Vegeu també

Miravet (per a la història del castell)
Orde del Temple
Castell de Peníscola

[edita] Bibliografia

Pere Lluís Artigues i Conesa, "El castell de Miravet: darreres actuacions", Tribuna d'Arqueologia, 1995-1996 [=1997], 39-60.
Pere Lluís Artigues i Conesa, "Miravet", a Catalunya romànica, vol. 26, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, pp. 190-197.
Artur Bladé i Desumvila, El castell de Miravet, Barcelona, Rafael Dalmau, 1966.
Pere Català i Roca i Miquel Brasó Vaqués, "Castell de Miravet", a Els castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 4, pp. 479-494.
Maribel Cedó Rovira, Francisco José Lorente Regordosa i Enrique Vijande Majem, Proyecto de rehabilitación del castillo de Miravet con objeto de instalar un museo, , treball de fi de carrera de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (UPC), 1994 [dir. per Jesús Gandullo i Benito Vila].
Joan Fuguet i Sans, "Els castells templers de Gardeny i Miravet i el seu paper innovador en la poliorcètica i l'arquitectura catalanes del segle XII", Acta historica et archaelogica mediaevalia, 13 (1992), 354-374.
Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers, vol. 2 (Guia de les Terres de l’Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat), Barcelona, Rafael Dalmau, 1998.
Joan Fuguet i Sans, L'arquitectura dels templers a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 1995.
Joan Fuguet i Sans, "De Miravet (1153) a Peñíscola (1294): novedad y persistencia de un modelo de fortaleza templaria en la província catalano-aragonesa de la orden", a Acri 1291: la fine della presenza degli ordini militari in Terra Santa e i nuovi orientamenti nel XIV secolo (Peruggia, 1996), Peruggia, Quattroemme, 1996, pp. 44-67.