Castell de Miravet

De Viquip??dia

Pati d'armes del castell de Miravet

El castell de Miravet ??s una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d???un tur?? d'uns 100 m d'alt que domina la poblaci??.

Respon a un model de construcci?? militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple. El de Miravet est?? considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar templera d'Europa.

L'edificaci?? es divideix en dos grans recintes: el recinte juss?? (constru??t entre el segle IX i el segle XI), que ??s un recinte emmurallat distribu??t en tres nivells esglaonats, amb m??s de 12.000 m² de superf??cie; i el recinte sobir?? (del segle XII), amb uns 2.500 m² i format per una estructura poligonal amb cinc torres, contraforts i un pati d'armes al mig, al voltant del qual es distribueixen les depend??ncies seguint el model de planta d'un monestir t??pic cistercenc, si b?? adaptat per a les funcions b??siques militars. Amb el temps, es van afegir noves construccions a l'interior, especialment per adaptar la fortificaci?? a les noves armes de foc.

Les depend??ncies m??s destacades s??n les cavallerisses, la cisterna, el refetor, el celler i les sitges, la sala capitular i el temple, d'estil rom??nic. Una sala sembla haver estat dedicada a la fabricaci?? de munici??. La torre dita del Tresor, contenia l'arxiu de l'orde i el seu tresor. La torre de la Sang deu el seu nom actual a la llegenda segons la qual all?? haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir el 1308 (en realitat, per??, es van rendir, tot i que un parell de dies m??s tard que els seus companys, i nom??s foren empresonats).

La recent restauraci?? que s'ha efectuat a les parets del pati d'armes, segons el nefast sistema actualment de moda, ha malm??s greument l'aspecte harmoni??s del castell, amb revocats i afegits fets amb elements moderns sense envellir. Malgrat aquests desprop??sits, hom pot arribar-se a fer una idea de l'estructura original de la fortalesa.

[edita] Vegeu tamb??

Miravet (per a la hist??ria del castell)
Orde del Temple
Castell de Pen??scola

[edita] Bibliografia

Pere Llu??s Artigues i Conesa, "El castell de Miravet: darreres actuacions", Tribuna d'Arqueologia, 1995-1996 [=1997], 39-60.
Pere Llu??s Artigues i Conesa, "Miravet", a Catalunya rom??nica, vol. 26, Barcelona, Enciclop??dia Catalana, 1997, pp. 190-197.
Artur Blad?? i Desumvila, El castell de Miravet, Barcelona, Rafael Dalmau, 1966.
Pere Catal?? i Roca i Miquel Bras?? Vaqu??s, "Castell de Miravet", a Els castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 4, pp. 479-494.
Maribel Ced?? Rovira, Francisco Jos?? Lorente Regordosa i Enrique Vijande Majem, Proyecto de rehabilitaci??n del castillo de Miravet con objeto de instalar un museo, , treball de fi de carrera de l'Escola Universit??ria Polit??cnica de Barcelona (UPC), 1994 [dir. per Jes??s Gandullo i Benito Vila].
Joan Fuguet i Sans, "Els castells templers de Gardeny i Miravet i el seu paper innovador en la poliorc??tica i l'arquitectura catalanes del segle XII", Acta historica et archaelogica mediaevalia, 13 (1992), 354-374.
Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers, vol. 2 (Guia de les Terres de l???Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat), Barcelona, Rafael Dalmau, 1998.
Joan Fuguet i Sans, L'arquitectura dels templers a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 1995.
Joan Fuguet i Sans, "De Miravet (1153) a Pe????scola (1294): novedad y persistencia de un modelo de fortaleza templaria en la prov??ncia catalano-aragonesa de la orden", a Acri 1291: la fine della presenza degli ordini militari in Terra Santa e i nuovi orientamenti nel XIV secolo (Peruggia, 1996), Peruggia, Quattroemme, 1996, pp. 44-67.