Baladre
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Baladre (desambiguaci??)??. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Baladre florit
|
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Nerium oleander L. 1753 |
||||||||||||||
El Baladre (Nerium oleander), ??s un arbust perenne, que pot arribar a petit arbre, de la fam??lia Apocynaceae. ??s l'??nica esp??cie actualment classificada dins el g??nere Nerium. Originari de la regi?? mediterr??nia el podem trobar com a planta ornamental a gran part del m??n malgrat la seva toxicitat.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
Arbust sempre verd que pot assolir m??s de 4 m d'altura, de tronc recte i escor??a llisa de color entre marr?? i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un l??tex t??xic en trencar-se. Les fulles s??n simples, oposades o, m??s habitualment, ternades (tres en cada verticil, repartides entorn la tija) i fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; s??n gruixudes, glabres (sense p??ls) i amb el pec??ol curt (de 5 a 10 mm); el limbe ??s de color verd intens, presenta una textura cori??cia (semblant al cuir), ??s enter, llargament lanceolat i amb l'??pex agut; presenta un nervi central molt marcat i de color blanquin??s o groguenc, amb nervis secundaris paral??lels al principal, molt fins i nombrosos. Les flors s??n hermafrodites, suaument fragants i de color rosa intens o, amb menys freq????ncia, blanc; es presenten en forma de ramells a l'extrem de les tiges i s??n grosses (de 3 a 5 cm de di??metre) amb el calze glandul??s i dividit en tres s??pals, la corol??la presenta cinc l??buls que s'obren a l'extrem d'un llarg tub; apareixen de juny a setembre i la pol??linitzaci?? ??s entom??gama (per mitj?? dels insectes). El fruit ??s un fol??licle lleny??s doble, cil??ndric i de 8 a 16 cm de llarg que s'obre per la meitat a la maduresa alliberant les nombroses llavors que cont??, que s??n allargades, oblongues i amb un plomall de p??ls a l'extrem; la disseminaci?? ??s anem??cora (per mitj?? del vent).
[edita] H??bitat
Creix en tot tipus de s??ls, des del nivell del mar fins els 1200 m d'altura, prefereix la proximitat d'un curs d'aigua i suporta l'aridesa del terreny gr??cies a les seves potents arrels que arriben a la humitat fre??tica. ??s una planta caracter??stica de les lleres seques dels torrents mediterranis on forma part de la comunitat de plantes denominada Nerio-Tamaricetea. El l??mit septentrional de la seva ??rea geogr??fica natural el marquen el riu Gai?? i l'illa d'Eivissa.
[edita] Utilitzacions
El baladre ??s utilitzat com a planta ornamental a totes les zones amb climes de tipus subtropical gr??cies a que necessita poca cura i a que presenta una gran i llarga floraci??. ??s present a parcs, jardins, carrers o a la mitjana d'autopistes a les riberes de la Mediterr??nia, Austr??lia, Florida, Calif??rnia o Xile. Hi ha m??s de 400 varietats cultivades que presenten flors de colors que no es troben a les plantes silvestres origin??ries, com vermell, porpra, taronja, o una gran varietat de roses, a m??s poden tenir dues capes de p??tals (flors dobles).
[edita] Toxicitat
El baladre ??s una planta molt verinosa, cont?? nombrosos compostos t??xics, anomenats heter??sids cardiot??nics, que produeixen la mort de les persones o els animals que la mengen pels problemes card??acs que provoca. Els t??xics s??n presents a totes les parts de la planta, fins i tot seca, i tenen efectes gastroinstestinals (v??mits, diarrea) i card??acs (taquic??rdia ventricular, parada card??aca). Tot i aquesta perillositat, que ha arribat a produir hist??ries inversemblants fruit de l'exageraci?? i la fantasia populars, com per exemple, que dormir sota un baladre ??s suficient per patir els seus efectes nocius, no sembla que hagi patit una persecuci?? com la del teix (desaparegut o redu??t a exemplars testimonials a moltes contrades), potser a causa del seu sabor fortament amarg que no convida a menjar-ne.
[edita] Nota
A Menorca diuen baladre a una altra planta, la Daphne gnidium, que pertany a la fam??lia Thymelaeaceae i que coneixem amb els noms vulgars de matapoll o astruc.
