Tribunal de les Aig??es de Val??ncia
De Viquip??dia
El Tribunal de les Aig??es de Val??ncia, conegut tamb?? com a Tribunal de la Vega de Val??ncia, ??s l'encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les Comunitats de Regants de les s??quies que en formen part (Quart, Ben??ger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella). El conjunt d'aquestes s??quies formen l'anomenada Vega de Val??ncia, sobre la que t?? jurisdicci?? el Tribunal, que junt a la S??quia Reial de Montcada, amb jurisdicci?? apart, formen l'horta de Val??ncia.
Taula de continguts |
[edita] Funcionament
El Tribunal est?? format per un representant de cadascuna de les Comunitats de Regants que en formen part, vuit en total, anomenats s??ndics, i un d'ells ??s elegit president per un temps indeterminat. Tradicionalment el president ha estat el s??ndic de Favara o el de Tormos, alternativament. Cada dijous de l'any (excepte festius) es reuneix el Tribunal amb els seus assessors a la Casa Vestidor de la Pla??a de la Mare de D??u de Val??ncia per discutir diversos assumptes. Per?? ??s a les 12 en punt del migdia, mentre sonen les campanes del Micalet, quan el Tribunal es constitueix formalment a la Porta del Ap??stols de la Catedral de Val??ncia, a la mateixa pla??a. ??s llavors quan l'algutzir, amb el perm??s del president, crida els denunciats de cadascuna de les s??quies, amb la tradicional frase: ???denunciats de la s??quia de...!???. El judici es desenvolupa de forma r??pida, oral i ??ntegrament en valenci??. El denunciant, que sol ser el guarda de la s??quia a la que pertany l'infractor, exposa el cas davant del Tribunal, i despr??s el denunciat es defensa a si mateix i respon a les preguntes del s??ndic de la s??quia a la que pertany. ??s a continuaci?? quan el Tribunal, amb l'excepci?? del s??ndic de la s??quia en q??esti??, decideix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, ??s el s??ndic de la s??quia qui imposa la pena a pagar per l'infractor, d'acord amb les Ordenances de la pr??pia Comunitat de Regants. Encara avui dia la pena s???imposa en sous, tal com es feia en ??poca medieval, entenent-se actualment per 1 sou, el jornal diari del guarda de la s??quia.
Son objecte de la jurisdicci?? del Tribunal de les Aig??es: els mateixos membres del Tribunal, les Comunitats de Regants, els atandadors, les persones jur??diques (per ex. Cambres Agr??coles), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aig??es, els regants, els propis denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els s??ndics, els elets que formen part de la junta de cada Comunitat, el guarda (que ve a ser com un fiscal) i terceres persones.
[edita] Hist??ria
El seu origen ens ??s totalment desconegut, malgrat que el m??s probable ??s que siga una evoluci?? al llarg de l'??poca feudal, basada en tradicions andalusines anteriors. La teoria m??s estesa, per?? sense cap fonament hist??ric, li la devem a Francesc Xavier Borrull, defensada en 1813 davant les Corts de Cadis per intentar salvar-lo de la seua desaparici??. La seua hip??tesi ??s que ja existia un antecedent en ??poca romana, per?? que la seua fundaci?? tal i com funciona avui en dia ??s va produir en algun moment dels regnats dels califes Abd al-Rahman III i al-Hakam II, en concret a l'any 960 de la nostra era, sense aclarir d'on surt la referida data. La ra?? per fer-ho ??s qu?? ??s l'??nic moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la hist??ria d'Al-??ndalus, i per tant dedueix que d'algun moment dels regnats d'aquests dos califes va tenir que sortir l'ordre. De fet, el 1960 es va celebrar el Mil??lenari del Tribunal de les Aig??es, impulsat per Vicente Giner Boira, assessor jur??dic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'aquesta teoria al segle XX. Una volta ???establert??? per a Borrull l'origen del Tribunal, s???addueix la continu??tat en ??poca feudal per el Fur XXXV de Jaume I, de 1239, pel que ordena que les s??quies es regeixen ???segons que antigament ??s e fo establit e acostumat en temps de sarrah??ns???.
En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins el segle XVIII, el que no vol dir que no existira abans. Segons els Furs de Val??ncia la jurisdicci?? sobre regadius la tenen els sequiers de cada Comunitat de Regants. Sabem que a principis del segle XV els sequiers d'algunes Comunitats de Regants de l'horta de Val??ncia ja convocaven els denunciats els dijous a la pla??a de la Seu (actual de la Mare de D??u), per?? aix?? no demostra l'exist??ncia d'un Tribunal constitu??t. Per a Thomas Glick, l'origen del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sin?? que es tractaria d'una instituci?? de molt llarga evoluci??. Si no tenim documentaci?? sobre la seua exist??ncia ??s perqu?? no tenia un status legal, i com a instituci?? jur??dica no tenia cap import??ncia, ja que la jurisdicci?? era dels sequiers. Sembla l??gic pensar que l'objectiu de la reuni?? conjunta dels sequiers no era tant el judici en si, tal com es fa avui dia, sin?? la consulta entre ells com a m??xims coneixedors de la realitat de l'horta de Val??ncia. ??s molt probable tamb?? que el pas per convertir-se d'una reuni?? de sequiers en un Tribunal tal i com l'entenem avui dia es produ??ra precisament als mateixos anys en que Borrull defensava la seua perman??ncia a les Corts de Cadis, amb l'objectiu de adequar-lo a la jurisdicci?? de l'Estat Liberal.
??s interessant la descripci?? del funcionament del Tribunal al segle XIX que fa Vicente Blasco Ib????ez a la seua novel??la La Barraca.
[edita] Perspectives de Futur
Els temps canvien, i el Tribunal de les Aig??es de Val??ncia no t?? avui la import??ncia que ha tingut hist??ricament. Quan en 1950 va entrar en funcionament el pant?? de Benaixeve, que regula els cabals del riu T??ria, el Tribunal ja va perdre part de la seua import??ncia amb la minva del nombre de plets que es derivaven de la falta d'aigua. Avui el perill de desaparici?? del Tribunal li ve de la desaparici?? f??sica de la mateixa horta de Val??ncia, davant l'expansi?? de la ciutat, i en conseq????ncia, corre el perill de convertir-se en un ???teatre de carrer??? folkl??ric per a turistes.
[edita] Refer??ncies
[edita] Bibliografia
- Glick, Thomas, Regadio y Sociedad en la Valencia Medieval, 1988.
- Giner Boira, Vicente, El Tribunal de la Aguas de Valencia, 1995.
- Borrull, Francesc Xavier. Discurso que dixo D. Francisco Xavier Borrull y Vilanova, diputado por el Reino de Valencia, en la sesi??n de las Cortes de 31 de julio de 1813..., 1813.
